Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

L'Economia en negre

El periodista Tian Riba i Xavier Sala i Martín / TV3

Seminari Taifa

TV3 ens va obsequiar diumenge passat en horari de màxima audiència amb el començament d'un àmpliament publicitat programa sobre Economia a càrrec del popular economista Xavier Sala i Martín. No sabem si per mimetisme amb les habituals americanes de colors de l'economista en qüestió, el programa es diu Economia en colors. Donat el títol de l'espai i el mitjà, sembla que el programa és un intent de divulgar alguns aspectes de l'Economia per entendre una mica les complexitats econòmiques del món que ens envolta. Podria considerar-se una utilització adequada del mitjà de comunicació més popular per ampliar els coneixements dels seus espectadors.

No obstant això, l'elecció del conductor del programa introdueix alguns dubtes i indueix algunes preguntes. Hi ha bastants economistes de diverses línies ideològiques que col·laboren amb TV3, si bé gairebé totes moderades i, per tant 'respectables' segons el sentir convencional. No hi ha cap altre economista català disponible per a aquest programa? En la presentació del programa es va destacar que Sala i Martín treballa a la Universitat de Columbia (Estats Units) i se li va agrair que estigués a Barcelona pel programa. Ignoren els directius de la cadena que aquest economista viu llargues temporades a Barcelona, col·labora amb la Universitat Pompeu Fabra i té aquí bastantes activitats professionals? (per exemple, va ser tresorer del FC Barcelona entre 2009 i 2010)

Entre tots els nombrosos economistes disponibles per poder dur a terme aquesta idea, TV3 ha triat una persona que és àmpliament coneguda per ser l'economista més neoliberal de la nostra època a Catalunya. Sala i Martín ja participa amb freqüència en altres programes de la mateixa cadena, el que podria interpretar-se com la distribució, encara que sigui bastant esbiaixada, de les oportunitats d'expressió dels economistes. No obstant això, l'encàrrec d'un programa d'una hora en horari molt favorable dedicat exclusivament a l'Economia suposa donar un tracte bastant preferent a Sala i Martín.

No hauria estat més interessant incloure cert pluralisme ideològic en les explicacions? Perquè suposem que TV3 sap que en Economia no hi ha una sola explicació. A què és deguda aquesta elecció, a l'excel·lència de l'economista o a les preferències ideològiques de la cadena?

En el seu primer episodi, Sala i Martín va ser absolutament coherent amb el que es podia esperar: agradable estil, desenfadat i amistós, bona capacitat de comunicació amb els seus interlocutors, tema de moda i, com tan sovint en l'economia convencional, un tractament absolutament superficial.

Després de dedicar força temps a presentar el futbol i el personatge de Guardiola, va dedicar el programa a la innovació, si bé plantejada en termes gairebé artesanals. Sala i Martín va presentar una innovació que no desenvolupen ni els investigadors 'de bata blanca' ni els departaments d'investigació -està segur que Zara no té un departament d'investigació o alguna cosa molt semblant?-, sinó 'emprenedors' individuals, enginyosos i inspirats en l'observació casual. Sobre ella construiran enormes empreses per satisfer un consum massiu de productes banals. Semblava que Zara, Ikea, McDonald's o Starbucks, els exemples que es van mostrar al programa, són exclusivament fruit de la capacitat individual i de l'observació atenta dels seus promotors. I de passada, gairebé sense que es noti, que eficients que són aquestes empreses gegants transnacionals!

En un gest de complicitat progressista, Sala i Martín també va dir que el 70% de les innovacions les plantejaven els treballadors, però no li va preocupar si aquests se'n beneficiaven d'alguna manera. Tampoc va fer ni una sola referència a les treballadores a domicili que produeixen a canvi de salaris miserables tant a Galícia com a Bangladesh i que fan competitives a Zara, Ikea i moltes altres empreses; o la prohibició que hi hagi sindicats a McDonald's o a les múltiples facilitats amb les que aquestes empreses gaudeixen de les ajudes públiques. Res de recerca avançada, elaborada, que requereix personal ben qualificat, esforços continuats, quantioses inversions, complexa organització professional, i molta coordinació amb l'ensenyament públic. Només cal que un 'emprenedor' sigui atent i enginyós i sorgirà un imperi empresarial.

És aquesta l'Economia en colors que pot ajudar a entendre què passa en l'Economia actual i com afecta la ciutadania el que està passant? La primera sessió es va dedicar a una línia ideològica que és la que estan intentant potenciar els grans poders econòmics: els emprenedors. És l'enginy, la inventiva i la imaginació personal el que porta a la creació de les millors empreses. Un cop més, repetició de la ideologia de moda amb la qual els poders fàctics intenten convèncer als aturats que si ells tinguessin l'enginy, voluntat i 'emprenedoria' d'aquests exemples no tindrien problemes.

Fins i tot dins dels mateixos termes de l'economia convencional, sembla greu el seu èmfasi en què no és tema de departaments d'investigació ni d'investigadors. I que els seus exemples consisteixin, casualitat, en empreses que es dediquen a la producció de béns de consum banals i no a sectors capaços de fer avançar els processos de producció del país. És aquest el missatge als estudiants, als treballadors, als empresaris, als dirigents de la societat? És el missatge adequat per estimular l'avanç social, el progrés personal, per construir una societat més eficient i justa? Quant costa aquest programa, quants professors disposen de recursos semblants als que es van posar de manifest en aquest programa?

No sembla una utilització molt eficient dels diners públics. Caldrà esperar a nous episodis, però el començament mostra, com no podia ser d'una altra manera, la línia per la qual ha optat TV3 i les opcions ideològiques que s'expandeix. Economia en colors obliga a preguntar-se si TV3 s'ha autoassignat la missió de propagar el mantra neoliberal.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats