eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Gemma Altell Albajes

Psicòloga social. Fa més de 20 anys que està vinculada al món de l'acció social i que treballa per introduir-hi la perspectiva de gènere. Actualment, és la directora tècnica de la Fundació Surt. És vicepresidenta del Consell Municipal de Dones de Barcelona i membre de la junta de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS).

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 4

Las violencias sexuales y la legitimidad de los depredadores

En los últimos días hemos podido leer el escrito de la Fiscalía sobre la violación múltiple perpetrada a una mujer joven durante las Fiestas de San Fermín el julio pasado. Yo no podía contener las lágrimas y las náuseas mientras leía el nivel de crueldad de la agresión y la objetivación de la chica que la estaba sufriendo. Cabe decir que, gratamente, en este caso, la Fiscalía ha situado bien y ha impulsado la sensibilización sobre el caso y la condena social. Sin duda habrá un antes y un después de este juicio y -esperamos- de esta sentencia.

Pero hasta cierto punto es fácil empatizar con una aberración de este nivel, todo el mundo se siente herido. El problema está en pensar que son situaciones aisladas, fruto de la enajenación mental de algunos hombres o que el consumo de alcohol u otras drogas ha influido. De este modo, no hay que remover nuestras conciencias ni cuestionar como, quizás sin saberlo, estamos legitimando la estructura que acaba generando este tipo de situaciones.

Seguir leyendo »

Les violències sexuals i la legitimitat dels depredadors

En els últims dies hem pogut llegir l’escrit de la Fiscalia sobre la violació múltiple perpetrada a una dona jove durant les Festes de San Fermín el juliol passat. Jo no podia contenir les llàgrimes i les nàusees mentre llegia el nivell de crueltat de l’agressió i l'objectivació de la noia que l’estava patint. Val a dir que, gratament, en aquest cas, la Fiscalia s’ha situat bé i ha impulsat la sensibilització sobre el cas i la condemna social. Sens dubte hi haurà un abans i un després d’aquest judici i-esperem- d’aquesta sentència.

Però fins a cert punt és fàcil empatitzar amb una aberració d’aquest nivell, a tothom colpeix. El problema està en el fet de pensar que són situacions aïllades, fruit de l’alienació mental d’alguns homes o que el consum d’alcohol o altres drogues hi ha influït. D’aquesta manera, no cal remoure les nostres consciències ni posar en qüestió com, potser sense saber-ho, estem legitimant l’estructura que acaba generant aquest tipus de situacions.

Seguir leyendo »

Educando en la reivindicación: De camino a casa queremos ser libres, no valientes

Un año más llega el 8 de marzo lleno de declaraciones de intenciones y actos conmemorativos. Buenas palabras. Muchas veces repetidas prácticamente igual que los años anteriores. Tengo que reconocer que se ha ido incorporando al discurso oficial, el lenguaje políticamente correcto y una pátina feminista pero corremos el riesgo de que esta circunstancia lleve a neutralizar la crítica social hacia las palabras y los discursos.

Esta corrección en el discurso hace que sea mucho más difícil identificar las discrepancias o matices ideológicos - que están presentes. En los últimos años oímos hablar mucho de educación de forma genérica como estrategia que favorecerá el cambio cultural que nos permitirá librarnos del patriarcado de una vez por todas. Desafortunadamente, muchas veces, es una "muleta" que utilizan las instituciones, los medios de comunicación, etc. Por no concretar medidas; casi como un intangible que nos permite tener la excusa perfecta para no hacer prácticamente nada. Estamos cansadas de que "la educación" se vacíe de contenido y acabe siendo el símbolo de lo que es inamovible. ¿Como ha sido?, ¿cómo hemos llegado a oír la expresión "es un problema de educación" y, automáticamente, significa que no podemos hacer nada para transformar la desigualdad estructural en la que vivimos? Es casi un sinónimo de resignación.

Seguir leyendo »

Educant en la reivindicació: De camí a casa volem ser lliures, no valentes

Un any més arriba el 8 de març ple de declaracions d'intencions i actes commemoratius. Bones paraules. Moltes vegades repetides pràcticament igual que els anys anteriors. He de reconèixer que s'ha anat incorporant al discurs oficial, el llenguatge políticament correcte i una pàtina feminista però correm el risc que aquesta circumstància porti a neutralitzar la crítica social vers les paraules i els discursos.

Aquesta correcció en el discurs fa que sigui molt més difícil identificar les discrepàncies o matisos ideològics –que hi són. En els darrers anys sentim parlar molt d’ educació de forma genèrica com a estratègia que afavorirà el canvi cultural que ens permetrà deslliurar-nos del patriarcat d'una vegada per totes. Malauradament, moltes vegades, és una "crossa" que utilitzen les institucions, els mitjans de comunicació, etc. Per no concretar mesures; quasi com un intangible que ens permet tenir l'excusa perfecta per no fer pràcticament res. N'estem cansades que "l'educació" es buidi de contingut i acabi essent el símbol d'allò que és inamovible. Com ha estat?, com hem arribat a sentir l'expressió "és un problema d'educació" i, automàticament, significa que no podem fer res per transformar la desigualtat estructural en la qual vivim? És quasi un sinònim de resignació.

Seguir leyendo »

Una vaga de fam per aconseguir un Pacte d’Estat contra la violència masclista

Són 16 ja els feminicidis oficials, en el poc que portem d’any. Assassinades pel fet de ser dones, assassinats masclistes. Desgraciadament, anem incorporant aquestes xifres a la nostra normalitat mediàtica i també els rituals que se’n deriven. Cada vegada que hi ha un assassinat, arriben els minuts de silenci, els tuits políticament correctes i les declaracions de bones intencions polítiques. Però, el que no trobem, són qüestionaments estructurals del què s’està fent. Per tal de forçar-los, fa dues setmanes que un grup de dones valentes i fartes ha decidit fer una vaga de fam a la Puerta del Sol de Madrid. Proposen i esperen canvis i marcs d’actuació concrets.

Jo les vaig veure el divendres passat. Estaven cansades, malaltes, però amb força i les idees clares. Els hi vaig preguntar què era el més important per elles d’aconseguir i em van dir que un Pacte d’Estat contra la violència masclista, “un pacte de consens entre tots els partits polítics, perquè la violència masclista no serveixi d’excusa per enfrontaments partidistes”. Fa més de dues setmanes que estan allà i encara no han rebut resposta política.

Seguir leyendo »

Una huelga de hambre para conseguir un Pacto de Estado contra la violencia machista

Son 16 ya los feminicidios oficiales en lo poco que llevamos de año. Asesinadas por el hecho de ser mujeres, asesinatos machistas. Desgraciadamente, vamos incorporando estas cifras a nuestra normalidad mediática y también los rituales que de ellas se derivan. Cada vez que hay un asesinato, llegan los minutos de silencio, los tuits políticamente correctos y las declaraciones de buenas intenciones políticas. Lo que no hay son cuestionamientos estructurales de lo que se está haciendo. Para forzarlos, hace dos semanas que un grupo de mujeres valientes y hartas ha decidido hacer una huelga de hambre en la Puerta del Sol de Madrid. Proponen y esperan cambios y marcos de actuación concretos.

Yo las vi el pasado viernes. Estaban cansadas, enfermas, pero con fuerza y las ideas claras. Les pregunté qué era lo más importante de conseguir y me dijeron que un Pacto de Estado contra la violencia machista, “un pacto de consenso entre todos los partidos políticos, para que la violencia machista no sirva de excusa para enfrentamientos partidistas”. Llevan más de dos semanas allí y todavía no han recibido respuesta política.

Seguir leyendo »

Adolescència i feminisme: entenent els seus codis

Fa uns dies vaig descobrir una youtuber: Psicowoman. Una dona que es dirigeix en els seus vídeos a noies adolescents i dones joves sota un paradigma feminista. Parla de sexe, d’empoderament personal, de relacions de parella, etc.

Tinc una filla adolescent que, com la majoria, està fascinada per l’univers youtuber i vaig provar sort: li vaig mostrar aquesta web i va començar a mirar els vídeos un rere l’altre, interessadíssima en els continguts. Em va fer pensar.

Seguir leyendo »

Adolescencia y feminismo: entendiendo sus códigos

Hace unos días descubrí a una youtuber: Psicowoman. Una mujer que se dirige en sus vídeos a chicas adolescentes y mujeres jóvenes bajo un paradigma feminista. Habla de sexo, de empoderamiento personal, de relaciones de pareja, etc.

Tengo una hija adolescente que, como la mayoría, está fascinada por el universo youtuber y probé suerte: le mostré esta web y empezó a mirar los vídeos uno tras otro, interesadísima en los contenidos. Me hizo pensar.

Seguir leyendo »

Educar en la tribu: Perdre poder individual, guanyar-lo en col•lectiu

Recentment hem pogut llegir i escoltar  una forta polèmica en els mitjans de comunicació causada per les paraules de la Diputada de la CUP Anna Gabriel sobre el model actual de família i  formes alternatives d’entendre la criança. Sempre he pensat que quan una qüestió −que ens toca a tots i totes d’alguna manera− genera aquest nivell de polèmica és perquè atempta als fonaments del nostre model social i a les diverses posicions de poder que aquest model implica. Això fa que resulti extremadament interessant  l’anàlisi, especialment, des de el punt de vista dels feminismes.

Més enllà de les burles frívoles expressades pels mitjans de comunicació més conservadors a la  proposta de l’Anna Gabriel suggereix una transformació social profunda que sens dubte contribuiria a desmuntar diverses creences tradicionals que ens limiten i estrenyen:  els rols de gènere tradicionals en primera instància, el sentiment de propietat envers els propis  fills i filles i la omnipotència alhora que inseguretat en la seva educació. Totes tres qüestions confronten el sistema patriarcal malauradament encara tan vigent. Per això fereix susceptibilitats.

Seguir leyendo »

Educar en la tribu: Perder poder individual, ganarlo en colectivo

Recientemente hemos podido leer y escuchar una fuerte polémica en los medios de comunicación causada por las palabras de la Diputada de la CUP Anna Gabriel sobre el modelo actual de familia y formas alternativas de entender la crianza. Siempre he pensado que cuando una cuestión −que nos toca a todos y todas de alguna manera− genera este nivel de polémica es porque atenta a los fundamentos de nuestro modelo social y a las diversas posiciones de poder que este modelo implica. Esto hace que resulte extremadamente interesante el análisis, especialmente, desde el punto de vista de los feminismos.

Más allá de las burlas frívolas expresadas por los medios de comunicación más conservadores a la propuesta de Anna Gabriel sugiere una transformación social profunda que sin duda contribuiría a desmontar diversas creencias tradicionales que nos limitan y encorsetan: los roles de género tradicionales en primera instancia, el sentimiento de propiedad hacia los propios hijos e hijas y la omnipotencia a la vez que inseguridad en la educación de los mismos. Las tres cuestiones confrontan al sistema patriarcal desafortunadamente todavía tan vigente. Por eso levanta ampollas .

Seguir leyendo »