eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Néstor Novell

Economista

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

Les ciutats i els districtes industrials valencians

El districte industrial va ser definit per Marshall com una procés de localització en un espai geogràfic concret, la majoria de vegades espontani, d’indústries d’un mateix sector, incloses les auxiliars i complementàries. Les empreses hi aconsegueixen unes economies externes derivades tant de l’especialització com de la difusió de coneixements.

Al País Valencià en tenim un bon grapat de districtes industrials: la sabata al Vinalopó; el tèxtil a l’Alcoià-Comtat-Vall d’Albaida; el taulell a la Plana i l’Alcalatén, el turisme a Benidorm... i d’uns altres possibles com el de la salut i l’agroalimentari a la costa de les Comarques Centrals Valencianes. Altres districtes han desaparegut, com el del moble i les làmpades a l’Horta. El cas de la Ford, molt important, és un tema a banda.

Seguir leyendo »

Ciutat i xarxes (i II)

Però passem a parlar d’un tercer nivell de xarxes de ciutats, a l’autonòmic (és a dir, de País). Quin paper haurien de jugar les nostres ciutats?. Deixaré de banda el 80% dels nostres 542 municipis que tenen menys de 20.000 habitants (el 71% amb menys de 5.000), incapaços en termes financers i recursos humans de fer front a les seues obligacions (i així ens ha lluït la cosa en el desenvolupament urbanístic). Ens n’hem de fixar en el 12% restant: els 50 entre 20 i 50 mil habitants i, especialment, en les 15 ciutats de més de 50 mil sobre les quals pivota l’estructuració del País. Si, perquè ni Castelló, ni València ni Alacant, miren més enllà del seu propi melic, i des de fa més de 30 anys que ningú dóna resposta als necessaris canvis en l’estructura administrativa i territorial valenciana.

Seguir leyendo »

Ciutat i xarxes (I)

Al territori, les ciutats, segons la seua grandària i la seua importància, juguen diferents lligues. És indubtable que Barcelona, Londres, París Frankfurt o Milà, per posar alguns exemples, juguen una lliga, si més no europea, que reclama una major col·laboració, competitiva és clar. És evident que mesures en matèries de seguretat, nivell dels impostos i taxes o d’implantació de restriccions al turisme, posem per cas, d’una d’aquestes ciutats, repercuteix directament en les altres. Hi ha veus, com la de Richard Sennet que reclama la constitució d’una xarxa europea de ciutats al marge dels estats, atès que aquests, després d’haver abandonat el món rural, han abandonat també les ciutats.

Seguir leyendo »