Diversos col·lectius s'uneixen contra la tortura, els maltractaments institucionals i la impunitat

Per poques iniciatives donen la cara gent tan variada com l'Esther Quintana, l'Ada Colau, un ex-pres de Quatre Camins i un migrant que viu ocupant una nau industrial al Poblenou. Aquest és el cas de la manifestació contra la tortura, els maltractaments institucionals i la impunitat, convocada per aquesta tarda, a les 17:30, a la rambla del Raval de Barcelona. El dijous, en un acte unitari a la Universitat de Barcelona, aquestes persones i unes quantes més exposaven els motius de la convocatòria.

Tortures a Quatre Camins

El proper 6 de maig comença el judici en el que nou funcionaris de presons estan acusats de cometre greus tortures a un grup d’uns quaranta presos després dels incidents que van tenir lloc a la presó de Quatre Camins el 30 d’abril del 2004. Jorge del Cura, de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, assegura que, tot i que altres casos de tortures surten a la llum, en el debat públic quasi mai se sent parlar de tortures en presons, “es una cosa que l'Estat espanyol ha volgut silenciar des de l'inici de la democràcia”. “El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ha comprovat diversos casos en tal sols 15 dies, mentre que les han institucions espanyoles mai els han reconegut”, denuncia.

Jose Solís, que va ser portaveu dels presos amotinats, donava el seu testimoni el passat dijous. “Se sol dir que un motí en una presó és una cosa planificada, però és totalment fals. Es dóna quan un pres, acorralat en un carreró sense sortida, ha de protegir la seva vida dels abusos de funcionaris”, assegura. Solís, víctima d'aquests abusos, diu que, amb la seva experiència, no creu en la justícia, però en canvi sí que creu “en els col.lectius socials, que s'ha de sortir al carrer i dir el que està passant”.

“Les denuncies dels presos no són mai o quasi mai investigades, com a molt es demanen informes a la mateixa direcció del centre, i també hi ha el risc que rebin contradenúncies per atemptat a les institucions o de les tortures en conseqüència de les denúncies”, lamenta Del Cura.

Iñaki Rivera, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), explica que en el cas de Quatre Camins, “després de cada visita que fèiem als presos, eren novament colpejats com a conseqüència”. Solís, que agraeix el suport de Rivera mentre estava en presó, assegura que “la tortura té un objectiu, que és fer-te prestar una declaració que a ells els interessi”. “Van tenir davant meu durant una setmana un document perquè el signés declarant que l'OSPDH em donava assessorament legal gratuït a canvi de que alegués tortures falsament”, denuncia.

La criminalització de la protesta

A la taula sobre la criminalització dels moviments socials a l'acte de dijous hi seien dues persones amb pegats a l'ull. Eren Carles Guillot i Esther Quintana, dues de les vuit que han perdut un ull per l'impacte d'una bala de goma en els últims vuit anys. La denúncia de Guillot es va arxivar, com totes fins ara, perquè no es va poder identificar cap agent. La de Quintana, en canvi, segueix endavant i, mentrestant, l'Audiència de Barcelona ha fet reobrir la de l'italià Nicola Tanno.

Mentre una comissió parlamentària estudia el seu ús, Guillot considera que no s'han de substituir per cap material semblant, ni tan sols les escopetes de foam que utilitzen els Mossos. “Les foam s'estan utilitzant a França i ja hi ha dues persones que han perdut un ull per aquest material”, assegura. Recordava també que les bales de goma han ocasionat morts, com la d'Iñigo Cabacas al País Basc, o altres set morts a Irlanda del Nord, i que el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ha condemnat el seu ús.

Quintana lamentava “el maltractament institucional que patim quan sortim al carrer a reivindicar els nostres drets” i en acabar la seva intervenció la signava esperançada: “Esther, l'última víctima”. Un activista del col.lectiu antirepressiu Rereguarda en Moviment assegurava que “la repressió segueix tot i l'operació de maquillatge de la policia”. “Han augmentat les detencions post manifestacions o post accions, es va a buscar la gent a casa”, reblava.

Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va parlar de la criminalització de la protesta, però també de d'un altre tipus de violència. “El nostre col.lectiu pretén lluitar contra una violència invisibilitzada però amb uns efectes devastadors”, explica. “La violència institucional està posant els recursos públics al servei de la violència bancària, i les famílies queden en una situació d'indefensió absoluta”, assegura en relació als desnonaments, que considera que són “el pitjor que es pot fer a un nucli de convivència”.

“Quan hem passat d'assenyalar els responsables financers a assenyalar els responsables polítics s'ha començat una forta campanya de criminalització”, diu en referència a les acusacions de tota mena (des d'etarres fins a nazis) que han rebut després de començar la campanya d'escraches. La resposta, però, la té clara: “el que hem de fer és seguir fent allò que els ha molestat tant que els ha portat a censurar-nos, reprimir-nos o estigmatitzar-nos”.

L'advocat Jaume Asens diu que “el 1929 eren els banquers qui se suïcidaven, ara són els desnonats. Això és una prova de que no estem en una crisi qualsevol”. Asens assegura que “estem lluitant contra un capitalisme desenfrenat que no té límits i avança a cops de porra, aspirant a mercantilitzar-ho tot”. L'advocat considera que estem passant “del Welfare State al War State, l'estat de guerra, l'estat del malestar” i en al.lusió a les forces repressives afegeix que “la bèstia borda indignada tant contra un piquet sindical com contra un escrache que posa enganxines a casa dels polítics”.

“La impunitat que hi havia a les presons, surt dels murs de les presons i envaeix tota la ciutat, converteix la ciutat en un gran panòptic on tots som reclusos i guardians, guardians dels veïns, convertits en amenaces potencials”, amb una criminalització dels més vulnerables, conclou.

Col.lectius en risc d'exclusió

“Estem vivint un veritable procés de neteja ètnica del centre de Barcelona”, assegura el també advocat Andrés García Berrio. “La marca Barcelona no necessita gent que no s'adapti als criteris ètnics europeus ni que no s'adaptin al comerç de la marca Barcelona”. L'advocat denuncia un “assetjament sistemàtic per part de la policia” a aquelles persones que es dediquen a la venda ambulant –“a pesar que ja fa dos o tres anys que no és delicte”– o a les treballadores sexuals. Aquesta persecució posa en una situació especialment difícil a les persones estrangeres, que tenen dificultats per regularitzar la seva situació, afegeix.

El testimoni d'Ibrahima Seydi, que viu ocupant una nau industrial del carrer Puigcerdà, al Poblenou, revindicava la solidaritat. “En els nostres països mai no hem ocupat cases, allà vivíem amb la solidaritat, però aquí estem afrontant coses molt doloroses”, lamenta. De fet, començava la intervenció demanant un minut de silenci per coses que, deia, els africans no oblidaran mai: “El passat 3 de gener de 2012 vam patir l'assessinat d'un ciutadà senegalès. Tres dies després, vam patir un acte de tortura mortal al CIE de la Zona Franca”, en al.lusió a la mort d'Idrissa Diallo.

Precisament sobre els Centres d'Internament d'Estrangers versava l'última intervenció de la nit, de Cristina Fernández, de la campanya Tanquem els CIEs i l'OSPDH. Fernández recordava les darreres morts en centres d'internament, i les condicions precàries en les que viuen les persones internes que, per altra banda, només han comès una falta administrativa. “Les presons gastaven 90 euros al dia per intern, ara amb les retallades, 60. Els CIEs gasten 17 euros”, explicava Fernández per ilustrar aquesta situació.

La coordinadora de l'àrea de migracions de l'OSPDH considera que els CIE són “espais que faciliten la impunitat, perquè quan hi ha hagut casos de denúncies s'acceleren les expulsions dels testimonis”. I aquesta impunitat, assegura, no es dóna només al centre: “Especialment preocupants són les agressions durant les deportacions i trasllats”, remarca.