“Els sindicats de Bangla Desh han denunciat els implicats, també a l'empresari d'aquí”
“Els sindicats tèxtils a Bangladesh han demanat la detenció dels empresaris vinculats amb l'enfonsament de Dacca i entenc que això afecta a l'industrial català”. Així de contundent es mostra Quim Boix, coordinador en nom de CCOO de l'aplicació de l'acord marc de condicions laborals d'Inditex. En opinió d'aquest dirigent obrer, “els sindicats espanyols no podem fer una denuncia semblant perquè els fets no han passat aquí”. No obstant això, creu que “en funció de les lleis penals de Bangla Desh és d'esperar que la justícia internacional també operi en aquests casos”.
La situació a Bangladesh és en aquests moments molt delicada. La indignació de la població davant aquest accident en què es calcula que els morts poden superar el miler és molt gran: “s'han donat casos -com a conseqüència del desastre- d'intents d'incendi de fàbriques”, assegura Boix, que acte seguit titlla aquestes reaccions de “sindicalment criticables”.
L'esfondrament esdevingut a Dacca ha agafat a contrapeu les organitzacions sindicals que vetllen pel compliment dels drets laborals a Bangla Desh. Abans la principal preocupació dels sindicats era aplicar un acord que evités els incendis fortuïts a les fàbriques. Aquest sinistres han arribat a causar fins a 600 morts els últims 15 anys, però “totes les proporcions s'han trencat amb aquest darrer succés”, diu Boix.
Les condicions de treball a Bangla Desh estan sota mínims. “Amb el canvi, el salari mínim no arriba a 35 euros”, detalla. Tanmateix cal afegir que només el 50% de l'economia és formal -és a dir, que s'ajusta a aquests salaris-, la resta no compleix ni aquestes minses proporcions, assegura Boix. A això se suma la política de les empreses que per optimitzar despeses han decidit posar tallers en estructures de pisos, “amb el que pesen les màquines i la mala qualitat de les construccions, que de vegades s'apuntalen amb estructures de canya i el sòl és pantanós i la possibilitat d'esfondraments, molt clara”.
Per evitar situacions extremes respecte a la seguretat, les grans marques tèxtils mantenen converses amb els sindicats. Però fins ara les negociacions s'enfocaven contra els incendis. “És difícil preveure que es veuran esquerdes a les parets i no s'evacuaran els locals afectats”, diu el sindicalista. Les auditories socials que s'han pactat ajuden a evitar en part situacions d'explotació extrema, però no casos com els esfondraments.
De fet, empreses com la que dirigia David Mayor no són les habituals en aquell país. En general són les marques reconegudes encarreguen la producció a tallers de països com Bangla Desh, tot i que el disseny es fa aquí. Ara bé, el que ha passat darrerament és que entre l'empresa a la qual s'atorga una comanda i la que finalment la fabrica s'encadenen subcontractes que precaritzen en cadena les condicions de treball i de seguretat.
A Bangla Desh el que proliferen ara son subcontractes de tèxtils xineses que, per abaratir costos, desvien part de la seva producció cap l'antiga colònia britànica. Això no obsta perquè marques com El Conte Inglés, Mango, o Zara fabriquin a Bangla Desh. En aquest sentit, la societat que presideix Isidoro Álvarez ha puntualitzat que les etiquetes trobades a l'edifici sinistrat són fruit d'una comanda puntual.
Empreses com Phantom Aparel, formades per una societat estrangera i una bengalí, no són habituals. Poques vegades l'empresari, espanyol en aquest cas, es desplaça i s'instal·la en el país on es fabriquen els seus productes, diu Boix.
Però aquest fenomen es dóna a un altre dels països asiàtics receptors de la producció occidental: Vietnam. Allà sí que es més habitual que petits i mitjans empresaris espanyols hagin obert centres de confecció. La major seguretat jurídica i l'estabilitat política d'aquell país ha fet que sigui triat per produir per empreses de la Xina, Corea del Sud, i europees.
