Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa

Herrira busca suports a Catalunya per acabar amb les mesures d’excepció contra els presos d’ETA

Els portaveus d'Herrira Nagore Garcia i Beñat Zarabeitia, a tots dos costats del diputat Martin Garitano, en una imatge d'arxiu.

Jordi Mumbrú

Barcelona —

El mes de gener del 2011, l’organització ETA feia pública una declaració “d’alto el foc permanent i de caràcter general”. Deu mesos més tard, a l’octubre del 2011, la organització anunciava, a través d’un comunicat als diaris Gara i Berria, el “cessament definitiu de l’activitat armada”. Un any i mig després, la societat basca i també la resta de l’Estat s’han afanyat a viure sense l’amenaça de les armes. Tot sembla normalitzat i, indiscutiblement, el País Basc ha deixat de ser notícia. Però encara queda una dolorosa ressaca després de més de 40 anys de conflicte.

A més del patiment de les víctimes, que han perdut amics i familiars durant tot aquest temps, queden encara algunes lleis que es van fer a mida per castigar els detinguts d’ETA i que provoquen que a dia d’avui hi hagi persones entre reixes amb malalties cròniques o amb problemes psicològics gravíssims. “Dóna la sensació que el conflicte basc ja està solucionat, però la vulneració dels drets humans continua sent una pràctica diària”, denuncia Josu Garay, portaveu del colectiu Herrira d'acostament de presos.

Ell i altres membres d’aquesta associació, que té un any de vida, van arribar ahir a Barcelona i s’entrevistaran amb representants de CiU, ERC, ICV i les CUP per demanar-los que ajudin a fer pressió al Govern de l’Estat perquè “deixi de banda les mesures d’excepció” que s’apliquen als presos polítics, siguin d’ETA o de qualsevol altra organització. Garay, en un esmorzar amb periodistes al Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen), va explicar que els proposaran d’aprovar una declaració des del Parlament o que els partits amb representació al Congrés facin alguna petició en favor de la fi d’aquestes mesures excepcionals.

A més de visitar Catalunya, i buscar la seva solidaritat, des d’Herrira han visitat també Madrid i passaran per Galicia, Andalusia i l’Estat francès. En aquestes visites es reuneixen també amb els moviments socials per veure com respiren i proven d’explicar que acabar amb aquestes mesures repressives “és d’anada i tornada”, ja que els drets dels presos afecten a tota la societat en general, i sobretot a la dissident.

El cas d’Inés del Río

Actualment hi ha 613 presos d’ETA entre presons espanyoles i franceses. Només 8 d’ells estan en centres penitenciaris del País Basc i Navarra, el que els abertzales anomenen Euskal Herria, i la resta estan repartits en diferents presons. Acabar amb la dispersió dels presos és una reivindicació central d’Herrira, així com que s’alliberin els presos que pateixen malalties incurables, que serien uns 15.

Però el seu principal objectiu és posar fi a la doctrina 197/2006. La també coneguda com a doctrina Parot estableix un sistema de càlcul dels beneficis penitenciaris diferent de l’ordinari, que acaba perjudicant clarament als presos fins al punt que els obliga a complir fins a 30 anys de presó, que és el màxim que permet la llei.

El juliol del 2010, després d’estudiar la denúncia d’una presa afectada, Inés del Río, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ja va sentenciar que aquesta doctrina viola dos articles de la Convenció Europea dels Drets Humans i va ordenar que la deixessin en llibertat. Inés del Río hagués hagut de sortir de la presó el 2008, després de passar 18 anys entre reixes, però en aplicació de la doctrina Parot, està previst que surti el 2017. L’Estat espanyol va recórrer la sentència i està previst que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es pronunciï abans que acabi aquest any. “Només deixant de banda les mesures d’excepció podrien sortir al carrer uns 200 presos”, segons Garay.

La sentència de Del Río, que serà en ferm i ja no es podrà recórrer, esdevé la principal esperança que d'Herrira de poder aconseguir que el procés de pau faci un altre pas endavant, aquesta vegada anulant les mesures penitenciàries d’excepció. L’objectiu d’Herrira amb aquesta ruta per tot el territori és que quan arribi la sentència, bona part de la societat estigui mentalitzada que el tractament dels presos, en aquest cas polítics, afecta a tota la societat.

Etiquetas
stats