El populisme, el marketing polític i el 2.0

Aurora Campmany

15 de diciembre de 2016 22:24h

Sobre este blog

La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.

Llegir Catalunya Europa en català aquí.

Des que Nixon va perdre la presidència dels EUA davant Kennedy en el primer debat televisat al 1960 fins a la victòria d’Obama recolzada en el 2.0, política i mitjans de comunicació han anat estrenyent llaços fins avui, quan el mitjà, el suport, ha arribat a condicionar tant el missatge que ha donat peu, en bona part, a l’actual auge de populismes en posicions ben extremes de l’arc polític.

Des de l’esquerra més antisistema fins a les posicions més a la dreta, les noves ofertes polítiques deuen bona part del seu èxit al domini del missatge; un missatge que cada cop més busca impactar amb eslògans, sense espai per aprofundir en el pensament.

El marketing polític s’ha apropiat del pensament polític fins al punt que ja no es defensa un ideari, una concepció del món, un determinat model social; es defensa allò que ven, el que impacta en un moment determinat. I el consumidor, el votant, ho compra o no responent a impulsos, a decisions poc meditades. És la política convertida en espectacle, en producte de consum ràpid que comporta un vot volàtil que fa molt difícil que els grups es defineixin. Tothom treballa a cop de titular; el discurs polític es banalitza com potser mai abans ho havia fet.

15 de diciembre de 2016