La presència de la carmanyola a les escoles esdevé “anecdòtica”

“No ens ho hem ni plantejat”, explica Montserrat Ymbert, cap d'estudis del CEIP l'Amistat de Figueres (Girona). “Si l'objectiu de la carmanyola era que les famílies estalviessin, el seu ús suposa tot el contrari”, constata Ymbert. Al final, portar el menjar de casa amb l'anomenat tupper surt més car. Al preu que li costa a cada família preparar el menjar, cal afegir-hi la taxa del servei de menjador, d'entre dos i tres euros –el 50% del menú–, que serveix per sufragar les despeses de manteniment i monitoratge. Sense comptar que, en alguns centres, com a l'Amistat, caldria adquirir les infraestructures necessàries que estableix la Generalitat –microones i neveres a part de les ja existents–, una despesa que els col.legis haurien de negociar amb les famílies interessades. Per aquests motius, passats dos mesos de l'inici del curs escolar, la presència de carmanyoles a les escoles és gairebé inexistent.

Des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no disposen de dades que reflecteixin la utilització de les carmanyoles, però són significatius els comptes de la patronal d'empreses Acellec, que gestiona el menjador de prop de 510 escoles a tot Catalunya. “Podria comptar amb els dits d'una mà els centres que ens han demanat que incorporem les carmanyoles”, assegura Pep Montes, gerent de la patronal. “En el seu moment es va generar un debat sobredimensionat al voltant dels tuppers, i ara ho podem comprovar perquè la seva incidència en els centres és anecdòtica”, conclou Montes.

En això coincideixen amb la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac), des d'on afirmen que només en algunes escoles rurals i en algunes concertades els nens van al menjador amb la carmanyola. Ester Fernández, responsable de la comissió de menjadors de la federació, considera que “aquesta mesura hauria estat comprensible per als instituts, ja que no necessiten tants monitors, però aquest mateix curs han adoptat la jornada intensiva”. Certament, en el 70% dels instituts catalans es donen totes les classes al matí.

Una “cortina de fum” per no parlar de les beques

No només el gerent d’Acellec creu que el debat sobre les carmanyoles va ser exagerat. També ho veu així Fernández, encara que va un pas més enllà. Veu sospitós que la Generalitat accedís de sobte que a les escoles es permetés l’ús de la carmanyola quan les associacions de pares, segons Fernández, fa anys que volen seure amb el departament per parlar de la situació dels menjadors. “Va ser una cortina de fum per amagar el veritable debat, que és el de les beques menjador insuficients”, apunta.

En un context de crisi en què més d'un 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, les beques menjador esdevenen la garantia d'un menjar nutritiu al dia, però les beques no arriben per a tots. A la comarca del Baix Llobregat –les administracions comarcals són les encarregades de repartir les ajudes–, per exemple, el president del consell comarcal, Joaquim Balsera, va admetre recentment que de 7.494 sol.licituds només van poder abastar 5.466. “El total d'alumnes que reben beques és el mateix que fa tres anys, al voltant de 61.000, però la situació ha canviat molt per a les famílies”, sentència Fernández.

A més, la Generalitat encara deu part de les beques a les empreses proveïdores, que són les que en última instància es fan càrrec dels impagaments dels ajuts. Al setembre s'havia pagat el 70% de la partida de beques del passat curs, un retard que, segons Montes, ha deixat en una situació difícil moltes de les empreses.

Menys nens als menjadors

“Cada vegada hi ha més pares o mares que es queden a l'atur i poden portar els seus fills a dinar a casa”, explica Montserrat Ymbert. Al centre l'Amistat aquest curs hi ha menys alumnes al menjador que l'anterior, cosa que passa a tot Catalunya. En total, segons els càlculs d’Acellec, l'ús del menjador escolar s'ha reduït en un 30% en els últims dos anys –això sí, comptant que en molts instituts ja no es fa classe a la tarda. Això demostra, segons Ymbert, que la carmanyola no és la solució per a les famílies que pateixen problemes econòmics. També ella creu que les beques menjador són l'única garantia d'un àpat saludable al dia.