eldiario.es

Menú

CATALUNYA

La transició cap a la sostenibilitat no serà televisada

Mentre el sistema polític formal està paralitzat a l'espera d'un hipotètic creixement econòmic que torni a posar en marxa la roda de la producció i del consum, nombroses iniciatives ciutadanes intenten avançar cap al descens energètic i el decreixement, constituint una autèntica revolució silenciosa cap a una societat més sostenible, respectuosa i justa.


- PUBLICIDAD -
Iniciativas ciudadanas para una sociedad más sostenible, respetuosa y justa (coautor: Jaume Badosa / Hugo Fernández)

Iniciatives ciutadanes per a una societat més sostenible, respectuosa i justa (coautor: Jaume Badosa - Hugo Fernández)

Davant la mirada atenta de la resta d'assistents, una noia alça la mà per anunciar un dinar popular fet amb les sobres proporcionades pels comerços i supermercats del barri. Aclareix que no cal inscriure’s, però cada comensal ha d'aportar algun tipus d'aliment no perible que, al seu torn, es lliurarà als serveis socials i escoles del barri perquè els vehiculin cap a les famílies que ho necessitin. L'objectiu, afegeix la dona, és sensibilitzar la gent de l'enorme problema del rebuig d'aliments, aprendre a cuinar 'sobres' molt dispars i -perquè no?- passar-ho bé, sortir de casa, relacionar-se. Com altres de les persones assistents a la reunió, ella forma part d'una 'xarxa d'intercanvi' (o barata) d'objectes i coneixements que cada vegada té més presència al barri, constituïda en grup d'economia social en el si del PEP. El PEP? És l'acrònim del 'Pla d'Energia Participatiu', una iniciativa ciutadana basada en la idea del descens energètic a nivell local que un ampli grup de persones i entitats dels barris barcelonins de Sant Martí de Provençals, La Verneda i La Pau estan impulsant des fa un parell d'anys.

Dos nois, un amb ulleres i un altre amb incipient perilla, comenten en quin punt es troben les 'auditories energètiques' veïnals, que ells, enginyers de formació, estan coordinant. Les administracions públiques exigeixen periòdicament uns comportaments més sostenibles i responsables als ciutadans quant a l'ús de recursos (il.luminació, climatització, aigua, etc.), però han observat que en molts edificis públics la sostenibilitat encara deixa molt a desitjar. Així, van constituir un equip d'estudiants d'educació secundària amb la idea de posar en marxa un procés d’'auditoria' energètica dels edificis públics del barri (escoles, instituts, centres d'atenció primària, biblioteques, gimnasos, etc.). L'objectiu és doble: d'una banda es genera un coneixement col.lectiu sobre els recursos que gasten les administracions públiques ubicades al territori; per altra banda, pretenen oferir idees i consells pràctics per avançar cap a un consum energètic més sostenible. Sense pressa però sense pausa. Sense exigències immediates i partint d’allò que sigui possible.

Són tan sols un parell de les experiències que es posen a debat en l'assemblea trimestral del PEP, però n’hi ha moltes més. Per exemple, un grup de persones està promovent un hort comunitari; les negociacions amb l'ajuntament i amb diversos particulars per a la cessió d'un solar estan ja molt avançades. Si els aliments recorren pocs quilòmetres des del seu origen a la seva destinació, la despesa energètica és molt menor, poden ser més frescos i de major qualitat, i conrear-los en un hort comunitari és l'excusa perfecta per relacionar-se, aprendre permacultura, planejar menjars col.lectius, generar aliments per a gent que els necessiti, etc.

Una associació de ciclistes i amants de la bicicleta (Biciclot) ha aportat els seus coneixements tècnics per generar electricitat a partir de bicicletes estàtiques, donant lloc al projecte 'Pepdalera'. Per això, a la majoria d'esdeveniments i festes populars del PEP els altaveus, micros, llums, ordinadors, etc. s'alimenten amb aquest tipus d'energia. Fins i tot s'organitzen concerts amb aquesta tècnica!

En el si del PEP, un grup d'arquitectes (Raons Públiques) ha col. laborat en el disseny participatiu del pati de l'escola pública La Pau, un projecte que ha aconseguit implicar alumnes, professors i familiars en un treball conjunt realitzat fora d'hores de classe , gràcies al qual, per exemple, o s'ha rellançat l'associació de mares i pares d'alumnes (després de gairebé dues dècades inactiva!), o s'ha donat visibilitat a la problemàtica d'una escola amb recursos massa escassos en un entorn social amb moltes necessitats. A l'assemblea trimestral del PEP, la directora de l'Escola La Pau agraeix la col.laboració de tantes persones del barri i aprofita per oferir un espai on es podria també fer un hort. A mesura que avança la reunió, s'endevinen cada vegada més cares radiants entre els presents.

El PEP de Sant Martí/La Verneda-la Pau és una iniciativa ciutadana que beu de diferents fonts. En primer lloc cal destacar el paper dels membres de Barcelona en Transició, una de les moltes entitats vinculades al moviment internacional dels Transition Towns. Aquest es basa en el supòsit que l'època de l'energia barata s'ha acabat (ja que el peak-oil va tenir lloc el 2005) i que no queda més remei que aprendre a viure en una societat sense combustibles fòssils, per la qual cosa cal dissenyar una 'transició' que permeti mantenir una qualitat de vida el més digna possible. Una altra entitat clau va ser Eco-Unión, especialitzada en educació ambiental i amb un important paper en el grup motor del PEP, facilitant conceptes teòrics i organitzant un Document-Fòrum mensual capaç de generar animats debats al voltant dels documentals projectats. A partir d'aquest nucli inicial es van anar sumant entitats veïnals i del barri (la Xarxa d'Intercanvi, els ciclistes, membres de Som Energia, etc.), així com persones a títol individual (de totes les edats i sexes). A més, l'inici d'aquest camí va coincidir amb les places de les ciutats plenes de tendes de campanya i persones indignades, i en l'assemblea 15-M del barri de Sant Martí es va crear una comissió de reflexió sobre el tema energètic, que va permetre que cada vegada més persones interessades passessin a formar part del PEP.

Però el cas del PEP és exemplar també pel que fa a les relacions amb l'administració pública, ja que va ser la pròpia dinàmica de l'Agenda 21 de l'Ajuntament de Barcelona la que va actuar de catalitzador del conjunt. A partir d'un ambiciós procés participatiu d'avaluació dels primers deu anys d'existència de l'A21, que va concloure al gener de 2010 amb l'anomenada "2a Convenció d'entitats signants del Compromís per la Sostenibilitat", es van propiciar espais de trobada entre algunes de les entitats esmentades. L'oficina tècnica de l'A21 oferir assessorament a distància, alhora que facilitava contactes amb altres institucions potencialment útils, com l'Agència d'Energia de Barcelona, ​​l'IGOP de la Universitat Autònoma de Barcelona o el CIEMAT. Els experts, però, es mantenen en un segon pla, establint una relació lateral (no jeràrquica) respecte als ciutadans mobilitzats.

Davant la crisi de representació econòmica, social i política en la qual estem ficats, les nostres elits ens solen respondre que no hi ha alternatives i que hem d'avançar per la senda del creixement a qualsevol preu. No obstant això, experiències com el PEP de Sant Martí/La Verneda-La Pau ens mostren que sí que hi ha altres opcions i que ja són aquí. Les iniciatives de 'transició' creixen des del més proper (dos veïns que es posen en marxa), van de baix a dalt, de poc a molt, de senzill a complex. No demanen, exigeixen o reivindiquen, simplement fan. La 'transició' és creativa, impredictible i amable amb la vida i amb el planeta. Parafrasejant Gil Scott-Heron, la transició cap a la sostenibilitat no serà televisada. No serà un esdeveniment excepcional digne d'ocupar els noticiaris, sinó que arribarà (ja fa temps que ha arribat) com una onada sigil.losa per impregnar les nostres vivències quotidianes.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha