L’enfrontament entre Navarro i els sobiranistes amenaça amb trencar el PSC
La tensa corda que a dures penes subjecta un dividit PSC podria trencar-se definitivament aquest dijous 16 de gener quan el Parlament voti sol·licitar al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per organitzar la consulta del pròxim 9 de novembre. El dur enfrontament que manté des de fa mesos la direcció socialista encapçalada per Pere Navarro amb una petita part dels seus vint diputats a causa del procés sobiranista obert a Catalunya podria acabar aquesta mateixa setmana amb l’expulsió del partit dels parlamentaris rebels.
L’origen de la polèmica torna a ser la negativa de cinc dirigents territorials a votar aquest dijous en el Parlament en contra de la petició per no aparèixer retratats un cop més al costat del PP i de Ciutadans. Tanmateix, l’alternativa proposada de votar abstenció o donar llibertat de vot és rebutjada per Navarro, que la veu com una desautorització i també com un gest de seguidisme a Artur Mas. “La posició del partit sobre el no és ferma perquè no es tracta d’un tema de consciencia, sinó de projecte de partit”, va assegurar dilluns passat el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, després de la tensa reunió de l’executiva.
Els diputats socialistes en el punt de mira són els crítics Marina Geli, Àngel Rosa, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere i Núria Ventura, i els cinc ja van protagonitzar una revolta similar fa quasi un any, quan es van negar a votar en contra de considerar Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”. L’exconsellera de Salut Marina Geli és diputada per Girona, Àngel Ros és alcalde de Lleida, Joan Ignasi Elena és alcalde de Vilanova i la Geltrú, Núria Ventura és la primera secretària socialista de les Terres de l’Ebre i Rocío Martínez-Sampere és diputada per Barcelona i ex portaveu del PSC. A tots cinc se’ls ha afegit ara el diputat per Tarragona Xavier Sabaté, que també aposta per l’abstenció.
Tot i que caldrà esperar fins al dijous per comprovar si les amenaces d’expulsió de la direcció del PSC han tingut l’efecte desitjat sobre els diputats sobiranistes, l’enfrontament intern en les files socialistes no és una qüestió baladí. Reflecteix el profund malestar d’alguns sectors del partit per la línia política adoptada per Navarro respecte a la consulta i també pel cost electoral que està generant a Catalunya. Des de l’últim cicle electoral, la pèrdua de vots del PSC cap a CiU, ERC, ICV-EUiA i Ciutadans és constant, ha perdut capitals tan emblemàtiques com Barcelona i l’amenaça de convertir-se en una força residual a Catalunya és més real que mai.
El complex equilibri aconseguit entre les dues ànimes socialistes –la catalanista i la més pròxima al PSOE- per integrar totes les sensibilitats polítiques en un projecte transversal ja és història, des que una nova fornada de dirigents ha rellevat la vella guàrdia que defensava un perfil propi respecte de Madrid. Ara, la resistència als cants de sirena d’Alfredo Pérez Rubalcaba i de la seva proposta federalista poc concreta es concentra més enllà del cinturó roig, però el pes polític dels dirigents territorials socialistes partidaris del dret a decidir ja no és el que era en època de Pasqual Maragall.
Les reunions contra rellotge entre els dos sectors enfrontats per intentar evitar la fractura continuaran fins al dijous, però de moment les dues parts segueixen enrocades en les seves posicions. Mentrestant, les lluites internes entre els diferents sectors socialistes continuen obrint vies d’aigua en el partit. Un exemple és el que està passant al PSC de Barcelona. Fins a cinc candidats s’han presentat a els eleccions primàries convocades per al pròxim 29 de març.
