Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Donem una oportunitat al Pla B per a Europa

Jean-Claude Junkers, president de la Comissió Europea

Josep Manel Busqueta/ David Fernàndez/ Anna Gabriel/ Quim Arrufat

Raons i matisos sobre la nostra adhesió al manifest

Des de la CUP-Crida Constituent sempre hem mantingut una posició molt clara i sense embuts en relació a la naturalesa i raó de ser del projecte de Construcció Europea. Per a nosaltres, aquest projecte respon des del seu moment fundacional, amb el Tractat de Roma de 1957, a la clara voluntat dels grans interessos econòmics (productius i financers) de construir un espai a la seva mida, des d'on garantir-ne la reproducció ampliada.

No tenim cap dubte que les grans fites de la integració europea - l'entrada en vigor del Mercat Únic en 1993, l'entrada en circulació de l'euro el 2002, l'ampliació cap a l'Est, i actualment les negociacions de tractats de comerç i inversió com el CETA o el TTIP- responen a la cristal·lització de les concretes demandes que diferents grups de poder han anat dissenyant de manera progressiva durant les últimes dècades i que han comptat, per a la seva implementació, amb la capacitat d'acció i influència de poderosos grups de pressió sobre les diferents estructures institucionals europees. Hi ha a Brussel·les en l'actualitat, aproximadament, uns 30.000 lobbistes. Un per cada polític que es dedica a l'àmbit de la legislació. El 70% d'ells es dedica a assessorar directament a favor dels interessos empresarials, amb milions d'euros a la seva disposició i accés privilegiat als càrrecs polítics.

Per a nosaltres, en el moment de concreció del projecte europeu neoliberal, ja no hi ha dubte que les institucions Europees, des del Banc Central fins a la Comissió, no són res més que titelles executores de la normativa de torn, adequada sempre per assegurar la consolidació d'aquest espai a mida, dissenyat 'prêt-a-porter', per al capital. El Parlament europeu emergeix en aquest entramat com una gran torre de Babel on tones de documents i normatives, que s'acumulen en els despatxos de centenars d'eurodiputats i milers de buròcrates, actuen com a cel·lofana opaca de la farsa democràtica amb la qual pretén embolicar-la Construcció Europea.

L'eclosió de la crisi a l'agost de 2007, i el conjunt de polítiques concretes de gestió que es deriven, evidencien quin és el resultat de gairebé sis dècades de projecte europeu. El paisatge desolat deixa unes perifèries amb el seu teixit productiu devastat, societats altament desiguals i nivells obscens de precarietat laboral i vital, fruit d'un model de desenvolupament i creixement que ha primat, amb la seva política econòmica i sobretot monetària, la consolidació d'una Europa Central productora i competitiva, recolzada sobre unes perifèries importadores que han vist com s'incrementava progressivament el seu nivell d'endeutament. Les implacables i inhumanes polítiques de gestió de la crisi s'han convertit en una medicina que, lluny de recuperar a societats emmalaltides, les condemna a viure en la inanició. Qui va fer el malalt vulgui ara vendre l'hospital, amb una recepta austericida aplicada sense pietat per la Troica, i imposada també pels diferents governs estatals. Una recepta que s'ha convertit en un mecanisme molt eficaç d'extracció, succió i transfusió dels recursos de les classes populars, i del conjunt de les societats afectades, per orientar-los a engrossir els comptes i beneficis del conglomerat del capital internacionalitzat.

Per a la CUP-CC resulta evident que la construcció d'una Europa que respongui a les necessitats dels diferents pobles que en formen part i que, al mateix temps, sigui un pol de solidaritat respecte als pobles que l'envolten, i els de la resta del món, s'ha de construir a partir d'una arquitectura institucional radicalment antagònica a l'actual. Sempre ho hem dit i ara i avui ens reafirmem: només fora de l'euro i de la Unió Europea hi pot haver sobirania per als pobles. Alhora, però, som conscients del gegant repte que suposa per a nosaltres, com a poble i com a projecte d'unitat popular, construir una alternativa concreta, real i plausible a aquest monstre devorador de pobles, de drets socials, d'esperances i de vides que és l'actual UE. Ara per ara, aquesta alternativa és encara feble. Però és el nostre compromís posar el nostre gra de sorra per contribuir, amb la resta de pobles d'Europa, de la Mediterrània i del món, a fer possible aquesta alternativa. És per això que, des de la CUP-CC saludem amb complicitat i satisfacció l'aparició de la proposta Un Pla B per a Europa, i la recolzem amb la signatura del manifest d'alguns dels nostres militants, amb l'esperança que aquesta possibilitat de coordinació de totes les veus crítiques amb el consolidat projecte neoliberal de construcció europea sigui un espai d'aprofundiment i millora de les reflexions crítiques i les pràctiques resistents i transformadores

Donem suport a la iniciativa tot i estar completament segurs i convençudes de la impossibilitat de reformar, tal com proposa el manifest i en un sentit democràtic i de justícia social i ambiental, el conjunt de les institucions europees. Des dels Països Catalans, i com a poble que pateix la doble negació de l'accés a la plena sobirania política, econòmica i popular -pel fet d'estar sotmès a dos estats, l'espanyol i el francès, que ens neguen el dret a la lliure autodeterminació; i també pel fet d'estar integrats, a través dels dos estats, en l'euro i la UE reivindiquem el dret a la nostra independència, conscients que aquesta, per si sola, no garantirà l'accés a la plena sobirania si no som capaços de construir, amb la resta de pobles d'Europa i d'ambdós costats de la Mediterrània, una alternativa a aquest projecte capitalista que representa la Unió Europea.

Per això, conscients del nostre lloc perifèric en el si de la Unió Europea dels estats i els mercats, del frau i de l'exclusió social, esperem poder compartir, en xarxa, amb la resta de persones i organitzacions signants del manifest Un Pla B per a Europa, les nostres reflexions, matisos i projectes, des de la certesa del pas que significa el manifest, que ens apropa a un escenari per a nosaltres absolutament imprescindible, irrenunciable i ja ineludible. Un escenari on, des del conjunt de les classes populars dels diferents pobles d'Europa i la Mediterrània, caldrà aixecar una nova arquitectura institucional i política fundada sobre la solidaritat i el respecte a l'autodeterminació dels pobles que, ara sí, possibiliti el desplegament d'un model de desenvolupament econòmic i social basat en la justícia social, el respecte als equilibris ecològics i la solidaritat amb la resta de pobles del món.

Etiquetas
stats