Els veïns del Park Güell reivindiquen el dret a gaudir del parc

Manuel, veí del muntanyenc barri de la Salut, solia anar de petit a Park Güell amb el seu germà a jugar a futbol, abans que caigués el sol, a l'estiu. “Havíem arribat a jugar a la plaça central del parc, amb tota Barcelona als nostres peus”, recorda aquest jubilat, que encara va algunes tardes a passejar per aquesta obra de referència de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, construïda amb els diners de l'empresari Eusebi Güell en el primer quart del segle XX i ara un dels principals atractius turístics de la capital catalana.

Però allà on a la dècada dels cinquanta hi rodava la pilota d'en Manuel, ara s'hi amunteguen centenars de turistes, principal motiu pel qual l'Ajuntament de Barcelona ha decidit establir un accés de pagament a la zona monumental del parc. Aquesta mesura, que entrarà en vigor a l'octubre, compta però amb l'oposició d'alguns veïns, que consideren que el parc ha de ser, malgrat tot, d'accés lliure, donada la seva condició de parc públic. És el cas de la Plataforma Defensem el Park Güell, que amb la presentació aquest dimarts del documental 'Dret a Gaudí(r)', en el marc de les festes alternatives de Gràcia, pretén reivindicar el parc com a espai d'ús veïnal.

“El model turístic de Barcelona ha convertit això en un parc temàtic i per posar-hi remei en restringiran l'accés i faran pagar els turistes. I és clar, com estem en crisi, molta gent estarà d'acord que recaptem diners, sense pensar que els ciutadans ens hem quedat sense parc”, reflexiona Manuel, mentre sona de fons el puntejat d'una guitarra flamenca. “És un pedaç que només respon a una voluntat recaptadora de l'Ajuntament”, opina Laia Vives, de la Plataforma Defensem el Park Güell.

El tancament del parc, que afectarà la zona monumental -el 8% del parc aproximadament, la part més visitada-, entrarà en vigor el 25 d'octubre i afectarà a tothom excepte als veïns dels barris adjacents, que podran accedir-hi lliurement. L'entrada costarà per a la majoria 8 euros. Una altra forma d'accés, aquesta gratuïta, serà la inscripció al club Park Güell, que permetrà demanar entrades a cost zero. Aquest club, obert a tothom, està pensat a la pràctica per als barcelonins, segons fonts consistorials, perquè l'entrada s'haurà de recollir en mà després d'un procés d'una setmana aproximadament des de la sol·licitud.

Actualment, el volum de visitants barcelonins representa tan sols el 2,4% del total del Park Guell, segons consta en el document del projecte d'ús del parc. El 4,3% procedeix d'alguna altra localitat de Catalunya, i el 7,1% de la resta de l'Estat. La resta són extrangers. Amb la regulació, l'Ajuntament permetrà que entrin, com a màxim, 900 persones cada hora, una mesura que rebaixarà el nombre de visites anuals: dels 9 milions a l'any actuals es passarà a menys de dos. Amb aquesta xifra, tot i que el consistori diu no tenir previsions d'ingressos, es pot calcular la recaptació anual aproximada, que estarà entre els 15 i els 20 milions d'euros.

Però malgrat el lliure accés previst per als veïns, la Plataforma Defensem el Park Güell s'oposa al tancament com a mesura dissuasòria i reguladora i opta per proposar una sèrie d'alternatives, que al seu dia va presentar al ple del districte de Gràcia, i que queden recollides en el documental. Entre elles, coordinar la tasca dels tour-operadors per limitar l'arribada d'autocars al parc o dissenyar circuits turístics interns que descongestionin la zona monumental. Però, sobretot, es parla de replantejar el model de promoció i indústria turística de Barcelona, que tant ha sublevat els veïns dels barris més atractius de la ciutat.

Opinions dispars entre els veïns i sense el suport dels partits

Els veïns que lluiten perquè el parc segueixi sent d'accés lliure per a tothom expliquen com els costa convèncer alguns dels seus conciutadans, satisfets amb el fet que els turistes paguin i engreixin les arques de l'Ajuntament. “A vegades, quan creuo el parc per anar a treballar, també ho penso: 'que paguin els turistes, carai!', però després recordo que així no tornarem el parc al seu ús públic, per a l'esbarjo dels veïns”, reflexiona Vives. Molts barcelonins, per tant, estan a favor de la mesura, com ho estan la majoria de partits amb representació a l'Ajuntament governat per CiU. De fet, la regulació amb accés de pagament no és una iniciativa pròpia de l'alcalde Trias, sinó que ja es va plantejar en la passada legislatura, amb el PSC i ICV-EUiA al capdavant del Govern municipal.

En qualsevol cas, cap partit al consistori s'ha oposat a la regulació d'accés al Park Güell. Només la CUP, sense presència a l'Ajuntament, hi està en contra, i de fet està adherida a la plataforma, al costat d'una quarantena d'entitats més del districte.

Qui sí es van manifestar, en concret, contra el projecte d'actuació per regular l'accés al parc van ser les associacions de veïns de Barcelona, ​​agrupades entorn de la federació FAVB. En un comunicat emès al gener, van denunciar que la proposta tarifària és “discriminatòria” i que respon sobretot a la voluntat de “recaptar”. A més, van lamentar que l'Ajuntament no hagi obert un procés participatiu per decidir com rebaixar la pressió que pateix actualment el Park Güell, i en aquest sentit van deixar clar que les reunions entre el consistori i les entitats eren “merament informatives”.