Els Pujol creuen que Moncloa va orquestrar l'escàndol per frenar el sobiranisme
La família Pujol es considera víctima d'una persecució organitzada per Moncloa per desacreditar el seu patriarca, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i per frenar el procés sobiranista iniciat fa dos anys per l'actual president del Govern català, Artur Mas. Això és el que assegura l'entorn proper de la família Pujol, que sosté que així ho proven els SMS creuats entre Jorge Moragas, cap de Gabinet del president del Govern, Mariano Rajoy, i Victòria Álvarez, exnòvia del primogènit del clan Pujol-Ferrusola i principal denunciant de les suposades activitats il·legals de Jordi Pujol júnior, especialment el missatge en què Moragas anima Victòria Álvarez amb la frase “salvaries Espanya”.
La manifestació massiva de l'11 de Setembre a Barcelona ha demostrat que els esforços de Moragas han estat estèrils. A més, els membres del clan Pujol estan convençuts que la filtració de la informació sobre el compte que tenien a Andorra Marta Ferrusola i quatre dels seus fills (Marta, Pere, Mireia i Oleguer), i que va motivar la confessió de Jordi Pujol del 25 de juliol, és fruit de les pressions del Govern als dos bancs andorrans implicats, Andbank i la Banca Privada d'Andorra.
Ferrusola i els seus fills van retirar els seus diners ocults d'Andbank per ingressar-los en un compte de la BPA, per consell de les famílies propietàries de la primera entitat, els Ribas i els Cerqueda. Van realitzar el traspàs en 11 moviments bancaris al desembre de 2010. Ara estan convençuts que el Govern de Rajoy va pressionar a la direcció d'un dels dos bancs amb l'amenaça de dificultar seus negocis en territori espanyol si no aportaven informació sensible a la policia espanyola. No aclareixen si la informació exigida per l'Executiu de Rajoy era sobre la família Pujol o de caràcter més genèric.
El cas Pujol es va iniciar en realitat a finals de 2012, quan l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola va denunciar les activitats presumptament il·legals de la seva antiga parella. Ahir eldiario.es va avançar el contingut d'una sèrie de SMS creuats entre Álvarez i Jorge Moragas, en què quedava clar que el cap de gabinet de Rajoy va maniobrar per fer explotar el cas Pujol. No obstant això, el PP coneixia perfectament les denúncies de Victòria Álvarez contra Jordi Pujol Ferrusola des de juliol de 2010, quan l'exparella del primogènit de Pujol es va reunir amb la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.
El fet que el Govern no animés a Álvarez a denunciar els fets davant la justícia fins a finals de 2012 és la prova, segons els esmentats mitjans propers a la família Pujol, que Moncloa va administrar el calendari de l'escàndol. La denúncia d'Álvarez es va produir després de les eleccions anticipades celebrades a Catalunya el novembre de 2012, en què, tot i el descens de Convergència i Unió, el conjunt de formacions a favor de convocar un referèndum d'autodeterminació va obtenir una àmplia majoria.
El 2008, Jordi Pujol Ferrusola va iniciar una relació sentimental amb Victòria Álvarez, amiga i companya de pupitre de Jorge Moragas, que tres anys després, amb el retorn del PP al Govern central es convertiria en cap de gabinet del president Mariano Rajoy. La relació va durar prop de dos anys, fins a la primera meitat del 2010.
La ruptura no va ser precisament amistosa. Victòria Álvarez va esdevenir una exsocia furibunda. Perquè, segons fonts pròximes a la família Pujol, durant els dos anys que va durar la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola, Victòria Álvarez es va implicar en alguns dels seus negocis i va exercir com a comissionista en algunes operacions. En mitjans pròxims a la pròpia Victòria Álvarez, es diu que està obsessionada amb unes pòlisses de crèdit relacionades amb un negoci de Jordi Pujol Ferrusola.
La ruptura
Després d'una fase d'enfrontaments amb la seva exparella a través d'SMS telefònics i correus electrònics no exempts d'amenaces, Victòria Álvarez va decidir prendre mesures dràstiques i tirar de contactes per denunciar totes les activitats presumptament il·legals de Pujol Ferrusola. En aquest viatge emprès per Victoria Álvarez, la primera parada era una reunió amb la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.
El 7 de juliol de 2010, Victòria Álvarez es va reunir per dinar amb Sánchez-Camacho al restaurant La Camarga de Barcelona. L'objectiu d'aquella menjar era que l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola informés la presidenta del PP català de les suposades activitats il·legals de les que havia estat testimoni durant la seva relació sentimental.
Álvarez va informar a Sánchez-Camacho que estava disposada a testificar que havia acompanyat en múltiples ocasions a la seva antiga parella a Andorra, on ell anava amb motxilles plenes de 500 euros. També va explicar la presidenta del PP català que conservava abundant material probatori: ordinadors amb correus electrònics i documentació que provaven les seves afirmacions i demostraven fins on arribava la fortuna a l'estranger de Pujol Ferrusola.
Temps després, Victòria Álvarez va afirmar que Sánchez-Camacho l'interrogava per dinar com si li estigués fent una entrevista per un mitjà de comunicació. L'únic que va obtenir d'aquella reunió va ser la recomanació de Sánchez-Camacho que no anés a la policia amb la promesa que ella tenia “un fiscal de confiança en el cas Palau” [en referència a l'espoli del Palau de la Música Catalana pel seu expresident, Fèlix Millet, i el seu exdirector general, Jordi Montull, que van fer desaparèixer 30 milions d'euros, dels quals 14 van acabar a CDC perquè procedien de comissions il·legals de Ferrovial].
Això va ser tot el que va aconseguir Victòria Álvarez d'aquell dinar. Però la conversa havia estat gravada. L'extinta agència de detectius Método 3 havia instal·lat un micròfon al centre floral de la taula de l'esmorzar.
La conversa no va transcendir fins el juny de 2013, quan les denúncies de Victòria Álvarez ja havien arribat als tribunals. Només es va filtrar part del contingut. La presidenta del PP català va denunciar Método 3, tot i que el que va ser director de l'agència de detectius, Francisco Marco, afirmaria després que la gravació s'havia realitzat per encàrrec de la pròpia Sánchez-Camacho. Sorprenentment aquest encàrrec, segons Marc, li va arribar a través del llavors secretari d'organització del PSC, José Zaragoza.
Les diligències judicials contra Método 3 es van arxivar perquè tant Sánchez-Camacho com Álvarez es van prestar a perdonar els responsables de la gravació. Això sí, previ pagament per part de l'agència de 80.000 euros a la presidenta del PP català.
L'enrenou que va causar la difusió de la gravació va servir per amagar un fet fonamental: Sánchez-Camacho no va fer res amb la informació que li havia aportat Álvarez, tot i que l'exnòvia de Pujol Ferrusola comptava amb l'aval de Jorge Moragas.
