Els ateneus catalans s’uneixen per reclamar el seu patrimoni espoliat pel franquisme
“Tenim una identitat molt digne, però molt tapada”. Amb aquesta reflexió del president de la federació d’ateneus, Xarxa Ateneu, Jaume Pieres, ha començat un acte que ha de servir per recuperar els béns mobles i immobles espoliats a les entitats durant la Guerra Civil i el franquisme. Per fer-ho, s’ha presentat un manifest unitari, consensuat entre una vintena d’ateneus i diverses entitats que treballen per la recuperació de la memòria, que reclama la devolució del patrimoni espoliat.
El manifest neix de la trobada que es va celebrar el passat 27 de setembre, sota el títol Taula d’entitats afectades pel règim franquista, organitzada també per Xarxa Ateneu. “Amb l’esclat del Cop d’Estat, molts ateneus i centres populars van ser espoliats pel règim”, ha recordat l’advocat i historiador, Josep Cruanyes, que ha assegurat que aquells fets, d’acord amb el Tractat de les Nacions Unides, no han prescrit. “Des de l’Estat no ens han volgut fer cap cas, gairebé mai”, ha sentenciat Cruanyes que ha recordat, entre altres exemples, la impunitat de l’assassinat del President Lluís Companys.
“Quan anem a tocar el patrimoni anem a tocar la butxaca de l’Estat”, ha explicat Pieres, que ha posat l’exemple contrari amb els papers de Salamanca, “que tot i ser igualment difícil de recuperar”, no hi entra el component econòmic. “L’Estat alemany té molt clar que s’ha hagut de fer càrrec dels crims que va cometre el règim nazi, l’Estat espanyol, en canvi, no assumit la seva responsabilitat, entre altres coses perquè retornar el patrimoni costa diners”, ha explicat Cruanyes.
Els ponents, aprofitant que l’acte se celebrava a l’Ateneu Barcelonès, han recordat la repressió que va patir l’edifici del carrer Canuda –“en mans del Ministerio d’Información y Turismo, amb presidents escollit a dit”— i han citat altres casos, com el l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, on es van cremar arxius, o el Centro Asturiano, tots ells sota el control ideològic, com altres espais, seus socials i instal·lacions, així com documents o d’altres béns. “L’Estat espanyol no només no ha demanat disculpes, sinó que segueix justificant l’actitud que va tenir”, ha criticat un altre membre de Xarxa Ateneu, Pere-Joan Pujol, que ha atribuït la perpetuació del greuge que pateixen, únicament, “a una qüestió de voluntat política”.
Els signants al manifest denuncien que des la recuperació de les llibertat –tot i que Pere-Joan Pujol ha posat en dubte que estiguem en una “verdadera democràcia”— han estat “pocs i tímids” els gestos del Govern de la Generalitat i de l’Estat. Segons Cruanyes, “quan s’ha legislat la memòria històrica, cap llei ha fet referència directa als ateneus i la devolució del patrimoni material i immaterial espoliat”.
Diferenciació de les víctimes
Diferenciació de les víctimesDesprés de la promulgació de la Constitució de 1978, els sindicats –a través de la Llei 4/1986 del 8 de gener–, i després els partits polítics –mitjançant la Llei 43/1998 del 15 de desembre—, es van poder acollir a unes lleis que procuraven la devolució del patrimoni espoliat. Unes lleis que no van tenir en compte les entitats i ateneus que segueixen lluitant per “equiparar víctimes”.
En aquest sentit, els signants han reconegut els avenços que va suposar la Llei de la Memòria Històrica del primer Govern, que si bé va servir per ampliar els drets i les mesures a favor dels qui van patir la persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, “aquestes mesures van afectat només a les persones físiques, sense que se n’hagin pogut acollir les entitats i associacions que també van patir les conseqüències de l’aixecament militar”.
Ara, i amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació, el manifest reclama “mesures urgents” tant del Govern de la Generalitat com de l’Estat espanyol per posar fi a una situació que s’ha mantingut en el temps. Està previst que, en els properes setmanes, el manifest arribi al Parlament per tal de recollir els suports dels partits polítics catalans i fer pressió perquè l’Estat mogui fitxa.
Entre els diferents ateneus implicats, destaquen l’Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, l’ESPLAC, el Gran Orient Català, l’Associació Catalana d'Esperanto, Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui; el Moviment Laic i Progressista, l’ARMHC (Associació Recuperació Memòria Història de Catalunya), el Centro Asturiano de Barcelona o l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Altres entitats, com el CADCI, la Joventut Republicana de Lleida, o el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera donen suport a una iniciativa que compta amb suport de Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).
