eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Front comú a Barcelona contra l’abús policial

Múltiples lluites contra els abusos policials s’uneixen a les Cotxeres de Sants de Barcelona per exigir “prou muntatges, impunitat i repressió” davant un miler de persones 

Les víctimes del 4F demanen que la seva experiència serveixi per evitar més casos de persecució i extorsió policial “que encara avui es repeteixen als nostres carrers”

Crítiques contra la brutalitat dels cossos policials; la hipocresia i la complicitat judicial, política i mediàtica; i la persecució i estigmatització de l’activisme centren l’acte Ni oblit ni perdó

- PUBLICIDAD -
Prop d'un miler de persones s'han aplegat a les Cotxeres de Sants per seguir l'acte 'Ni oblit ni perdó' / Enric Català

Prop d'un miler de persones s'han aplegat a les Cotxeres de Sants per seguir l'acte 'Ni oblit ni perdó' / Enric Català

Nou anys després dels fets del 4F prop d’un miler de persones es van aplegar a les Cotxeres de Sants —dins i fora del recinte— per recordar que ni “obliden ni perdonen” el que va passar aquella nit de febrer de 2006. Ni aquella, ni cap altra. I és que la importància de l’acte, organitzat conjuntament entre la Confederació General del Treball (CGT), Des-montatge 4F i Ciutat Morta Metromuser, va ser la unió de les diferents iniciatives que lluiten contra la repressió policial. Costa de creure que, després del que va passar ahir a la tarda, un capítol més de l'efecte provocat per Ciutat Morta, la mirada ciutadana envers l'autoritat policial torni a ser la mateixa.

L’acte, amb el lema ‘Ni oblit ni perdó” — #ActeDenúncia6F, a la xarxa— va comptar amb testimonis d’actuacions policials i judicials obscures, com Rodrigo Lanza, una de les víctimes del 4F; però també Laura Gómez, sindicalista de la CGT; o el pare de Pedro Álvarez, “assassinat” fa 20 anys per un policia; així com representats de plataformes i campanyes, com l’Assemblea del centre autogestionat Can Vies, Tanquem els CIES o STOP Bales de Goma, que treballen per la reparació dels danys ocasionats pels diferents tipus de repressió del sistema.

La ràbia, la protesta, l’esperança i la valentia es van anar imposant al fred hivernal que s'havia colat dins del recinte. Un discurs de Rodrigo Lanza i la seva mare Mariana Huidobro va estrenar els parlaments: “Ja he dit tot el que havia de dir sobre el 4F, ara vull recordar als encausats per l’Operació Pandora o Can Vies”, deia Lanza en al·lusió a la posada en llibertat dels joves. Especialment colpidores van ser, un cop més, les paraules de Huidobro: “No podem permetre que cap més mare senti la impotència per no poder protegir el seu fill”, va dir entre aplaudiments abans de concloure: “Al Rodrigo el van jutjar perquè anava brut i ferit”.

Un dels moments més emotius el va protagonitzar el del director de Ciutat Morta, juntament amb Xapo Ortega, Xavier Artigas, que va confessar sentir-se esgotat per les conseqüències i les acusacions rebudes després de l’emissió del documental. “Porto tres dies especialment malament i prefereixo deixar de fer aquest paper de portaveu accidental”, va dir visiblement emocionat enmig d’una altra gran ovació.

Laura Gómez i la persecució de l’activisme

La intervenció de Laura Gómez, sindicalista de la GGT, va servir per posar sobre la taula la persecució de l’activisme per part de les forces de l’ordre. La portaveu anarquista va recordar les circumstàncies en què va ser detinguda, “en el marc d'una meravellosa vaga general”, per participar en una performance on es va cremar una caixa de cartró davant de l’edifici de la Borsa de Barcelona.

Després de 23 dies a la presó, va ser posada en llibertat. Segons Gómez, l’ús per part del sistema de “la paraula de la policia com a valor probatori serveix per presentar els activistes a la societat com delinqüents”. A més, la sindicalista va detallar alguns records d'aquells dies tancada: “Em van canviar de cel·la perquè no pogués escoltar els crits de suports dels companys des del carrer”, va dir, tot recordant les mirades –“i les no mirades”— de menyspreu d’aquells dies. "A la presó, les companyes em van tractar bé; millor que als jutjats"

La brutalitat policial

Arran de la intervenció de la plataforma Stop Bales de Goma, l’acte va fixar la mirada en la brutalitat policial. “Els caps dels Mossos d’Esquadra tenen més poder que els seus responsables polítics”, va dir Carles Gillot, membre de la plataforma, per contextualitzar els motius que expliquen "tanta impunitat policial". Guillot va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma durant el desallotjament de la Kasa de la Muntanya, l’any 2001, al barri de Gràcia de Barcelona. “En tres anys es van rebentar els ulls a set persones”, va dit en al·lusió als tres anys anteriors a la prohibició d’aquest tipus d'armament.

Ara, amb aquest dispositiu extirpat del cos dels Mossos –“una victòria agredolça, una gota al mig del mar”— la plataforma alerta de la resta de l’arsenal, com les pistoles elèctriques ‘Taser’. Una arma que, tal i com va explicar Guillot citant Amnistia Internacional, ja ha causat morts als EUA: 269 casos de morts sota custodia policial per la utilització d’aquest dispositiu. A Catalunya entre 30 i 50 policies locals ja l'han incorporat. De fet, dijous 12 de febrer hi ha convocada  una mobilització ciutadana per a la seva prohibició. “Ens diuen que no és letal, també ho deien de les bales de goma”.

Crítiques al sistema

El gruix de la concentració va tenir un profund calat de crítica sistèmica. Una de les veus més bel·ligerants va ser de la Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez, “assassinat” –tal i com ell mateix va especificar— per la policia ara fa 20 anys. “La mort d’un xaval de classe obrera és normal que no s’hagi investigat”, va lamentar abans de subratllar: “l’Estat ha de protegir els seus vassalls. Els protegeix a ells i no a nosaltres”.

En aquest sentit, Álvarez va criticar la hipocresia d’alguns representats que, segons ell, no van respondre a la seva crida. I va posar noms i cognoms: els de l’exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i el del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó. A tots dos els hi va llegit la cartilla posant en dubte el seu suposat compromís amb la ciutadania.

El maltractament o la mort dels immigrants en els CIES o a la frontera, amb vulneracions dels drets fonamentals; o els empresonaments provisionals aplicant secrets de sumari com en el cas Pandora, també han tingut el seu espai de crítica, així com la nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa. Representants dels joves detinguts arran del desallotjament de Can Vies; Iñaki García, de la Campanya Justícia per la mort en mans dels Mossos de Juan Andrés Benítez; o l’advocat Andrés G.Berrio de Tanquem els CIES; van ser algunes de les altres intervecions. 

A l'acte, pocs mitjans de comunicació tradicionals i molts d'alternatius posaven en de relleu una de les crítiques més repetides, les dirigides als mitjans de masses, acusats de fer de portaveus dels organismes policials, polítics i judicials. “Mercenaris de la informació”, tal i com s’hi va referir el periodista de La Directa Jesús Martínez en el tram final de la jornada.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha