Iceta rafiticat per aclamació com a primer secretari del PSC
El XIII congrés del Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha ratificat per aclamació Miquel Iceta com a primer secretari. La decisió es produeix després que el líder socialista s'imposés a mitjans d'octubre en unes primàries a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Núria Parlon.
Jaume Collboni, president del congrés i membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona llegit els resultats de les primàries, després del que s'ha produït una forta ovació entre els assistents, el que ha estat considerat com una proclamació per part del plenari del congrés.
El vot contrari dels diputats del PSC al Congrés dels Diputats en la sessió en què es va investir a Mariano Rajoy com a president del Govern no ha passat factura a Iceta i al seu equip.
Toc a la gestora del PSOE
La jornada inaugural del congrés dels socialistes catalans ha tingut alguns aspectes destacables. Un ha estat la crida d'Iceta a la gestora del PSOE al fet que convoqui al més aviat possible el congrés del partit. En aquest sentit va recordar que en una situació semblant, quan l'anterior primer secretari dels socialistes catalans va dimitir, la gestora va convocar congrés en tres setmanes.
En l'informe de gestió que va debatre aquest divendres, Iceta ha deixat clar que “no ens volem separar ni un mil·límetre dels nostres germans socialistes”, en clara al·lusió a la tensió viscuda en el comitè federal del PSOE. No obstant s'ha ratificat en la consideració que el partit socialista català ha de seguir sent sobirà. La gestió va ser aprovada sense cap vot en contra ni abstenció.
El que sí que es va notar en la primera jornada va ser l'opinió en forma d'aplaudiments dels congressistes. Així, el secretari general de la UGT catalana, Camil Ros, va obtenir una ovació tancada quan va donar les gràcies als diputats del PSC per votar no a la investidura de Rajoy.
Aquest dissabte Miquel Iceta s'ha esplaiat a explicar la proposta que planteja per recuperar el vigor del PSC. Es tracta d'obrir de nou les portes del partit a tots els socialistes, pensin el que pensin, encara que ha fixat en l'àmbit català un límit: el PSC hauria d'agrupar aquells que se senten catalanistes però no independentistes.
