Joan Herrera: “La demanda de la consulta a Catalunya és una expressió més de la fi del règim”

Joan Herrera (Barcelona, 1971) torna aquest dimarts al Congrés dels Diputats, on va ocupar un escó durant una legislatura i mitja (2004-2010) abans d'encapçalar la llista d'ICV al Parlament. I ho fa per defensar, igual que Jordi Turull (CiU) i Marta Rovira (ERC), la proposta de la Cambra catalana per demanar que se li transfereixin les competències per convocar la consulta. La iniciativa, que compta “amb el suport del 70% del Parlament, es trobarà amb l'oposició del 84% del Congrés dels Diputats”.

Quin missatge vol traslladar en la seva intervenció al Congrés dels Diputats?

Nosaltres anem a traslladar un missatge de demanda transversal a favor del dret a decidir arran de la sentència. La resposta democràtica és que es voti. A més, la demanda dels catalans és una de les expressions de la fi del règim. És una crisi democràtica i social profunda. Crec que Espanya ha d'encarar el debat, que entronca amb el 22M, la marea blanca, la verda... S'ha produït una ruptura per part de l'Estat a través de la reforma de l'article 135 de la Constitució, la LOMCE, el projecte de llei de l'avortament... Serà la primera vegada que una petició feta pel 70% del Parlament, amb el suport del 80% dels ciutadans sigui rebutjada pel 84% del Congrés dels diputats. Hi ha un problema democràtic i només hi ha dues formes d'abordar-ho, amb democràcia o autoritarisme, encara que aquest autoritarisme sigui constitucional. El 84% de nos no connecten amb el 84% de l'opinió pública. A l'inrevés, quatre de cada deu espanyols estan a favor que voti Catalunya, però ningú fa pedagogia; aquest és el debat de fons.

Com vostè comenta, la proposta serà rebutjada molt majoritàriament. Quin escenari queda a partir del 9 d'abril?

La de la legalitat catalana. Dins de l'Estatut hi ha hi ha una llei de consultes catalana amb la qual convocar la consulta, però cal trobar una sortida dialogada. És un referèndum consultiu que pot donar peu a reformes constitucionals. Cal una sortida.

Tots els polítics parlen de diàleg. Però, què poden oferir perquè aquest diàleg sigui productiu?

El Govern està instal·lat en el no dialogant, com ha escrit Juan Cruz: és un gelat calent, un oxímoron, una contradicció en si mateix. El que nosaltres plantegem, des d'una societat democràtica, és que la sortida passa per la consulta en els temps que s'acordin, i el que està passant al Regne Unit amb Escòcia és el marc. Hi ha un canvi d'esquema mental i la gran majoria està a favor de la consulta.

Sembla, però, segur que el Govern no pactarà cap tipus de consulta per al 9 de novembre. Quina és la seva proposta davant aquest escenari?

Nosaltres no abonem la teoria de la declaració unilateral ni d'una convocatòria plebiscitària. Hem de votar com un sol poble i, donada la composició de Catalunya, evitar la cantonalització. Això és una cosa que cal garantir. Sabem que això és una carrera de fons, és un procés. Hi va haver una primera gran expressió a favor de la consulta l'11 de setembre de 2012, repetida el 2013, i tenim una capacitat molt gran de resistència a l'immobilisme. Sembla com que si no es fa ara la consulta per motius legals, serà un problema dels catalans. Però no és així, això és un problema d'Espanya. Al final, Espanya, si segueix així, arribarà a 2020 recentralizada, amb els pactes territorials i socials trencats, però la societat espanyola és més que això. No s'acaba el problema amb no permetre la consulta, això és no entendre res del que passa, perquè això de Catalunya és una expressió més d'escenari de la fi del règim. El PSOE sempre ha estat amb els drets democràtics, amb el “Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia”, i ara està deixant la seva funció històrica.

Llavors, què defensa per el 9 de novembre?

La consulta és una expressió ciutadana, i la solució passa per negociar, no per la unilateralitat; creiem que es pot trobar solució per a la consulta que derivi en una reforma constitucional i de statu quo. L'última sentència del Tribunal Constitucional dóna pistes al PP per aterrar en aquest tema, perquè emplaça el diàleg.

En aquest procés, partits de diferents ideologies estan anant de la mà. El projecte nacional està per sobre de tota la resta?

Si no hi fóssim nosaltres no hi hauria debat social; nosaltres som els que més oposició fem al Parlament al Govern de CiU d'Artur Mas: ni vam pactar pressupostos, ni el Barcelona World ni reformes sanitàries. Una cosa és el debat nacional, que s'està produint i no podem negar que existeix, i una altra el social, en el qual sempre hi som nosaltres.