L'Audiència de Girona absol un policia local que no va impedir el suïcidi d'un detingut
La secció tercera de l'Audiència de Girona ha absolt un policia local, Francisco Javier Cruz, que no va impedir el suïcidi d'un detingut que tenia sota la seva custòdia. La sentència considera provat que el ciutadà Juan Pablo Torroija es va penjar d'una cel·la de les dependències policials de Girona la matinada de l'onze de juliol de 2011 i considera “inversemblant” que l'agent policial no s'adonés d'un primer intent de suïcidi de la víctima, tal com va declarar en el judici. Malgrat això, els magistrats absolen l'acusat ja que consideren que “davant d'un fet constitutiu de suïcidi, només és possible sancionar penalment l'inductor i el cooperador necessari”.
El tribunal interpreta que els fets que s'han declarat provats “no són ni podrien ser de cap manera” constitutius d'un delicte d'homicidi imprudent i considera que “l'únic subjecte actiu del fet” va ser el mateix mort. Com Torroija es va suïcidar “de manera voluntària i sense la intervenció de ningú més”, el magistrat veu “inaplicable” al cas l'homicidi imprudent, el delicte del qual s'acusava al policia per part de les acusacions particulars, pel que procedeix la seva absolució.
Es pot suïcidar un ciutadà en una comissaria sense que ningú s'assabenti? Els jutges asseguren que “no podem tan sols entrar a analitzar” si l'agent absolt hauria comès un delicte d'omissió del deure de socors.
L'agent va veure un primer intent de suïcidi
L'apartat de fets provats de la sentència és contundent: els magistrats no només consideren provat que Torroija es va suïcidar penjant-se a la seva cel·la amb la seva camisa, sinó que l'agent absolt va veure un primer intent de suïcidi del detingut aquella mateixa matinada. “El senyor Cruz va haver d'adonar-se del que el senyor Torroija estava fent”, recull la sentència sobre el primer intent de suïcidi.
“De les càmeres es desprèn que durant 21 segons, a partir del primer instant citat, va estar contemplant [a Torroija] des de dos o tres metres de distància, va parlar amb ell mentre encara estava lligat als barrots amb la camisa, i va presenciar com es deixava anar d'ells”, el que, segons el magistrat, “fa inversemblant la seva afirmació que no es va poder adonar de res”. L'agent absolt, en el judici oral, va declarar que no va veure que la camisa estava passada pels barrots.
Després del primer intent de suïcidi, quan Cruz va veure que Torroija estava estirat al llit i que “aparentment dormia”, se'n va anar uns minuts de la zona de custòdia i va pujar al pis de dalt perquè va veure que faltava una informació en l'atestat. Va deixar 25 minuts sol a Torroija. A les 03:33, Torroija va tornar a penjar-se. A les 03:50, un company del policia el va trobar inconscient i va trucar a una ambulància. Torroija va morir per anòxia cerebral provocada pel penjament tres dies després a l'hospital.
Les acusacions particulars demanaven 4 anys de presó i 6 anys d'inhabilitació per a l'agent i també que pagués una indemnització de més de 200.000 euros a la família. El cas està previst que acabi al Tribunal Suprem.
