Mas-Colell confia a quadrar els pressupostos de 2015 amb una aportació estatal de 2.183 milions
Amb fe de carreter el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell fia al resultat de la negociació amb el govern del PP el compliment del dèficit del 0,7% previst per aquest any en l'avantprojecte de la Generalitat de Catalunya. La diferència entre els ingressos ordinaris i les despeses previstes deixaria un forat de 2.500 milions. Aquesta xifra, per primer cop no s'aconseguirà amb més retallades sinó amb 2.183 milions fruit d'acords amb el ministeri que gestiona Cristóbal Montoro, mentre que la resta fins procediria d'ingressos extraordinaris, la major part per vendes d'actius. Potser per això Mas-Colell ha titllat els pressupostos presentats com de gran contingut polític. Lo difícil será aprobarlos.
Mas-Colell a presentat els pressupostos reconeixent d'entrada que els ingressos previstos no quadren amb les despeses també previstes. La diferència la preveu aconseguir cobrant de l'Estat algunes factures de les quals no ha pogut ingressar res. La primera partida correspon a 789 milions que la Generalitat reclama a l'executiu espanyol del Fons de Competitivitat d'aquest exercici. La segona serien els 759 milions relatius a l'aplicació de la disposició addicional tercera del nou estatut d'autonomia. Aquesta quantitat correspon a la diferencia entre el que segons l'Estatut hauria d'haver invertit el govern central a Catalunya i no ho va fer. En aquest punt el govern del PP sempre s'ha emparat en la sentència del Constitucional que fa que cas de no estar d'acord, tot i haver firmat el pacte, el govern central pugui incomplir l'Estatut. Finalment, Mas-Colell reclama 635 milions de compensació per l'impost català sobre els dipòsits bancaris, que un cop aprovat per la Generalitat va ser anul·lat per l'aprovació del mateix impost d'àmbit estatal.
Les necessitats de despesa el 2015 sumen 22.481 milions. Els ingressos previstos són 19.981 milions. La diferència són els 2.500 milions esmentats. Mentre aconsegueix o no aquests diners la Generalitat intensificarà la negociació amb el Govern central i alhora aprofundirà les gestions per aconseguir fons procedents de les vendes d'actius i serveis.
Una ulterior reducció de despesa pública ha estat descartada per Mas-Colell: “l'ajust que calia fer ja està fet i no podem anar més enllà”. En aquest sentit ha manifestat que la despesa per habitant s'ha reduït fins a nivells de fa deu anys en termes reals i a nivell de 2007 en termes nominals.
El 71,2% de la despesa va destinada als serveis de l'Estat del benestar, mentre que la partida corresponent als interessos del deute baixa per primera vegada en una dècada tot i que encara és de 1.714 milions, prop de 300 milions d'euros menys que el 2014.
El deute grimpa fins al 67%
Els pressupostos que ha presentat Mas-Colell trenquen per primer cop en un lustre la dinàmica de descens de despesa pressupostària. La principal raó és la recuperació de la paga de Nadal als funcionaris i la restitució del 100% de la jornada al personal interí de l'Administració, que serà efectiva l'1 de gener i tindrà un impacte de 607 milions d'euros. “No ho fem perquè hagi millorat la situació fiscal de la Generalitat, que no ho ha fet, sinó perquè és el just. S'ha reduït aquesta paga durant tres anys, quan no ho han fet ni altres comunitats ni l'Estat. No podem demanar als nostres treballadors, que són el puntal de l'Estat del benestar a Catalunya, que tinguin aquest tractament”, ha afirmat Mas-Colell.
La despesa de la Generalitat es manté a gairebé tots els departaments, tret dels que hauran d'assumir nous organismes abans autònoms que ara consoliden en els Pressupostos, com Ferrocarrils de la Generalitat o l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Sense aquesta circumstància, la despesa departamental únicament s'incrementa el 0,8% respecte a l'any 2014.
La presentació de Mas-Colell ha tingut molts tocs polítics, com la queixa, ja repetida, dels desfasament entre la possibilitat d'assumir dèficit per part de la Generalitat respecte al que pot fer el govern central. La relació és de 1 a 6. En aquest sentit ha recordat que amb anteriors governs socialistes aquesta diferència no era tant important.
Si finalment el dèficit del 0,7% del PIB que s'autoatorga la Generalitat es compleix, els diners que sumen 1.440 milions, hauran de demanar-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o aconseguir-los per una altra via. Amb això el deute acumulat per la Generalitat pujarà fins als 67.192.000 d'euros, equivalent al 32,7% del PIB.
Oposició política
La Generalitat ha retallat entre 2010 i 2014 el dèficit públic del 4,53% al 1,95% del PIB fruit de pujar la pressió fiscal i sobretot de la reducció de la despesa pública del 19,6%. Si s'inclou tot el sector públic de la Generalitat, la tisorada ha estat del 22,5% en quatre anys.
La fe posada per Mas-Colell en confeccionar els pressupostos té, a més de la fredor dels nombres, altres dificultats. Una, el que duri la legislatura i la segona, aconseguir suports polítics. El PSC ja ha dit que no donarà carta blanca. ERC ha avançat que el millor seria fer una pròrroga dels actuals pressupostos. Al seu torn, Ciutadans ha anunciat també la seva oposició frontal i, amb altres arguments la CUP ha avançat també esmena a la totalitat.
