Mor als 61 anys l'actriu catalana Rosa Novell
L'actriu i directora de teatre Rosa Novell ha mort aquest divendres als 61 anys d'edat després d'una llarga lluita contra un càncer, han informat a Efe fonts pròximes a la família.
En l'últim any, l'actriu ha lluitat contra un càncer de pulmó que li va causar inicialment la pèrdua de la visió, circumstància que no li va impedir pujar a l'escenari al novembre de 2014 per interpretar el seu últim paper: una mestressa de claus cega en l'obra “L'última trobada” dirigida per Abel Folk.
Nascuda a Barcelona el 1953, Novell ha estat una de les grans actrius de l'escena teatral catalana i va dirigir també destacats muntatges, com “Fi de partida” (2005), de Samuel Beckett, i “Vells temps” (2006), de Harold Pinter.
Novell va debutar en el teatre el 1974 amb “Les Troianes” de, Eurípides i des d'aleshores havia treballat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen “La Senyora Florentina i el Seu amor Homer” (1995) i “La dona justa”, de Sándor Márai, que la seva parella sentimental, l'escriptor Eduardo Mendoza, va adaptar per a ella.
L'actriu també va compartir escenari en alguna ocasió amb el seu germà, el periodista i actor Queco Novell, amb qui va recitar l'epistolari entre Eduard Toldrà i el seu avi Manuel Clausells.
Els teatres de la seva ciutat natal van acollir els seus majors èxits sobre les taules, entre ells “La nit de Molly Bloom” (2000), un monòleg dramatitzat per José Sanchis Sinisterra a partir de la fi del “Ulisses” de Joyce, amb el qual va obtenir el premi d'interpretació de la Crítica.
Al llarg de la seva carrera va rebre altres prestigiosos guardons, com el Premi Nacional d'Interpretació l'any 1988, la Creu de Sant Jordi el 2007 i el premi Butaca a la trajectòria en 2014.
Va actuar sota la batuta dels millors directors, com Georges Lavaudant, amb qui va treballar en “Coriolà” (2002) de Shakespeare; Mario Gas, a “Zona zero (2003)” de Neil La Bute; i amb Lluís Pasqual per “Mòbil” (2007), de Sergi Belbel.
Actriu de caràcter i força escènica, va interpretar a algunes de les grans heroïnes teatrals, com la Fedra de Racine, la Cleopatra de Shakespeare o la protagonista de “La dona justa”, de Sándor Márai.
Com a directora de teatre va agafar la batuta en obres com Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, “Les dones sàvies” de Molière, “Un'anima chiamata” Puccini, “Il Teatro alla Moda” de B. Marcello (1999), “ Greus qüestions ”(2004) i“ Sense notícies de Gurb ”(2008), d'Eduardo Mendoza,“ Fi de partida ”(2005) de Beckett,“ Vells temps ”(2006), de Harold Pinter i“ Olga sola ”de Joan Brossa, que li va valer el premi de direcció de la Crítica el 1998.
En cinema, el seu últim treball va ser “Rastres de Sàndal”, el film guanyador de l'última edició dels Premis Gaudí, on Novell va interpretar a la mare adoptiva de la protagonista.
No obstant això, molts catalans la recordaran per les seves aparicions en sèries d'èxit a TV3, com “Nissaga de poder”, “Estació d'enllaç” o “El cor de la ciutat”.
En l'últim tram de la seva vida, ja afligida per la malaltia, va seguir treballant, fins on li van permetre les forces.
Va actuar al Festival de Pollença amb “Història d'un soldat de Stravinski”, al costat de Biel Mesquida i Andrés Lima, i va participar en el rodatge d'un fals documental d'Agustí Villaronga sobre la seva persona, que barreja la realitat de la seva vida quotidiana amb la ficció de l'assaig d'un monòleg.
