L'Estat considera el desallotjament del Bloc Salt “d'interès nacional”
Després que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg aixequés la mesura cautelar amb la que va prohibir el desallotjament del bloc ocupat a Salt per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la decisió torna a estar en mans del jutjat d'instrucció número 3 de Girona. El tribunal europeu va trobar vàlids els arguments de l'advocacia de l'Estat, que en la seva resposta assegurava que el desallotjament és “d'interès nacional” i explicava que garantirà el reallotjament de dues de les famílies que viuen al bloc, en nom de les quals es va apelar a Estrasburg.
Des de la PAH consideren que, encara que el jutge de Girona dicti l'ordre de desallotjament, “segueix sent una victòria, perquè fins ara es desallotjava a les famílies sense oferir cap mena de garanties, però a partir d’ara, amb aquest precedent, demanarem garanties i reallotjament per a totes les famílies”, diu Guillem Domingo, de la comissió de l'Obra Social de la PAH. De fet, explica que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a part d'aixecar la mesura cautelar, ha anunciat que també es pronunciarà sobre la qüestió de fons que denunciava el col·lectiu.
Després del primer escrit, preparat amb caràcter d'urgència, la PAH va presentar un altre recurs a Estrasburg en el que discuteix que “una decisió de desallotjament, en caràcter general, sigui respectuosa amb el conveni de drets humans”, explica Benet Salellas, l'advocat gironí que porta el cas del Bloc Salt. Sobre això encara s'ha de pronunciar el TEDH. “Creiem que no es pot decretar un desallotjament, com va fer l'Audiència de Girona, sense escoltar als ocupants l'immoble”, afirma Salellas. “És contrari als drets humans no només per la situació de vulnerabilitat que denunciàvem al primer escrit, sinó també pel procediment”, explica.
L'advocacia de l'Estat busca frenar les ocupacions
Per la seva banda, l'advocacia de l'Estat va defensar fermament el desallotjament davant d'Estrasburg. En l'escrit presentat, afirma que evitar el desallotjament produiria “greus d’anys i prejudicis a l’interès nacional”. El text remarca, com un dels arguments per defensar la mesura, que l'immoble pertany a la Sareb –el “banc dolent”– i assegura que aquesta societat és “un instrument clau en el sanejament bancari espanyol” i serveix a l'interès públic. Finalment, el representant del Govern de l'Estat exposava que consideren necessari el desallotjament per evitar “la permanència o la generalització” de l'ocupació il·legal d'immobles.
Des de Salt, però, les famílies segueixen reclamant poder quedar-se a l'immoble amb un lloguer social. La Generalitat s'ha compromès a reallotjar totes les famílies, no només les dues que ha declarat a Estrasburg que reallotjarà. No obstant, les famílies consideren que això no millorarà la seva situació actual. La Plataforma alerta que la Generalitat els ofereix un pis però no garanteix les seves altres necessitats bàsiques, que actualment compleixen gràcies als vincles de solidaritat creats al bloc, ja que hi ha famílies que no tenen cap font d'ingressos.
“Si l'administració pensa que oferint tres o quatre pisos el problema se soluciona va malament, només a la PAH de Girona hem atès en un any més de 1.000 casos de famílies que tenen problemes d'habitatge”, critica Marta Afuera, portaveu de la PAH de Girona. L'aposta de les famílies és poder quedar-se al bloc pagant un lloguer a preu social i, com han dit en diverses ocasions, no pretenen passar per davant d'altres famílies que esperen pisos de protecció oficial.
Sense resposta de la Sareb
En una reunió entre la Sareb, la PAH i la Generalitat –que va aconseguir la Plataforma pressionant l'entitat a la fira immobiliària de Barcelona–, l'entitat bancària es va comprometre a estudiar una resposta a la solució de les famílies. La PAH no ha tingut resposta sobre aquesta qüestió, però al cap de pocs dies l'entitat anunciava que posava 2.000 immobles a disposició de les comunitats autònomes en règim de lloguer social. Guillem Domingo considera que “va ser una mena de resposta camuflada”. “La Sareb va decidir donar alguna senyal per no convertir-se en l’enemic públic d’aquest país, i és evident que tota la pressió de la PAH ha tingut efecte”, diu.
“Salt ha sigut un precedent i un tema important, però és la punta de l'iceberg”, assegura Domingo. “A sota hi ha tota l'Obra Social de la PAH i tot el problema habitacional de la gent que s'està quedant al carrer”, explica. Això va voler expressar la Plataforma amb una acció el passat dimecres que va reunir els habitants dels diferents blocs que tenen ocupats a la plaça Sant Jaume de Barcelona per “exigir a la Generalitat que afronti el model especulatiu de la Sareb”. “Estrasburg ens ha donat la raó en que hi ha unes institucions que estan infringint drets i ara hem de demanar que donin respostes”, conclou Domingo.
