eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Entrevista | Eulàlia Reguant (CUP)

"Per defensar drets com l'habitatge en un Estat que no els protegeix cal desobeir"

Entrevista amb Eulàlia Reguant, la diputada de la CUP que passa a ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona

Reguant considera que Barcelona en Comú no afronta "amb valentia" problemes "estructurals" com els preus dels lloguers

"No té sentit tenir habitatges buits i al mateix temps que l'Ajuntament es dirigeixi al Banc Europeu d'Inversions per a construir més"

- PUBLICIDAD -
Eulalia Reguant; CUP

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ©SANDRA LÁZARO

Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) és diputada de la CUP al Parlament i aquest mes de juliol s'incorporarà com a regidora de la formació a Barcelona substituint a Josep Garganté. La CUP compta amb tres regidores al ple de la capital catalana, decisives perquè el govern de BComú i el PSC pugui tirar endavant les seves propostes amb una majoria d'esquerres.

A tres mesos de la celebració del referèndum, Reguant analitza el paper de l'Ajuntament de Barcelona i com afronta qüestions com el turisme i l'efecte que té sobre l'habitatge.  

Encara que sigui només durant unes setmanes, compaginarà un escó al Parlament amb un altre a l'Ajuntament de Barcelona. La CUP no prohibia la duplicitat de càrrecs?

La situació política és excepcional i fa molt complex que jo marxi a l'Ajuntament a tres mesos del referèndum. Passaran moltes coses i hem de fer un relleu molt ordenat. A més, el meu primer compromís era amb l'Ajuntament de Barcelona. Les eleccions municipals es van celebrar el maig de 2015, abans de les eleccions catalanes.

Que no volia perdre's la gresca, vaja.

(Riu). És evident que el moment polític és interessant. Però gestionar el postreferéndum des de l'Ajuntament de Barcelona també ho serà.

Parla del postreferéndum, però encara no s'ha convocat oficialment i no hi ha urnes.

Hem començat a fer campanya, i al setembre tota la CUP i l'esquerra independentista estarà bolcada per guanyar el 1-O. Queden tres mesos per al referèndum i ens trobem amb un Ajuntament de Barcelona que demana garanties per a celebrar-ho. Jo els diria que la millor garantia és que els col·legis electorals de Barcelona estiguin oberts l'1 d'octubre. D'ells depèn. El prerreferéndum a l'Ajuntament de Barcelona ho veuré des del Parlament. Però la idea és que aquest mes de juliol m'aniré incorporant a les comissions. 

Eulalia Reguant; CUP

La diputada de la CUP amb la papeleta de votació del referèndum de l'1-O ©SANDRA LÁZARO

¿La incorporació de Reguant a l'Ajuntament correspon a un canvi de to a l'oposició de la CUP als comuns?

No necessàriament. És evident que hi ha coses que són inherents a la manera d'expressar-se de cadascú, però la CUP Capgirem Barcelona està en un procés intern d'avaluació d'aquests dos anys de mandat municipal per definir com afrontem els dos següents. Ja veurem si toca endurir el to. La situació de la ciutat no és la que volíem fa dos anys, i segurament tampoc la que proposava BComú. Veurem com canalitzem els dos pròxims anys. 

Amb quina experiència municipalista es queda, Badalona o Barcelona? Ambdues es van fer valorant una situació d'emergència que, segons els promotors, feia necessari un canvi. La Barcelona de Trias, la Badalona d'Albiol. 

Si parlem de candidatures municipals, em quedo amb CUP Capgirem Barcelona. Si parlem de les candidatures que van guanyar, em quedo amb Badalona. No estic d'acord amb que la situació d'emergència social de Barcelona era només Xavier Trias (CiU). També és Jaume Collboni (PSC).

"Vostès tenen un problema que es diu Jaume Collboni", li va dir la CUP al Govern de Colau.

És que parlar de revertir les polítiques de l'Ajuntament de Barcelona i fixar-se només en els quatre anys del govern de Convergència sense pensar en els Governs del PSC i Iniciativa és un error de plantejament de la candidatura de Barcelona en Comú (BComú). Això dificulta que es puguin fer polítiques que ataquin els problemes d'arrel. No poso en dubte la bona fe de molta gent de BComú però crec que en el seu diagnòstic van errar la perspectiva històrica.

També es van equivocar, i ho estan veient ara, amb allò de que "guanyar les eleccions era guanyar la ciutat". Ara parlen que necessitaran deu anys per revertir la situació. És que no és un problema de temps, és un tema de fins on arribes per fer polítiques atrevides. Com facilites que el moviment segueixi amb la seva riquesa, que hi hagi espais de contrapoder a la institució, etcètera.

Comentava el cas de Badalona perquè abans de la campanya de les municipals es va plantejar la participació de la CUP a Barcelona a Comú, com va fer la CUP a Badalona.

Però és que a Guanyem Badalona no hi ha Iniciativa per Catalunya (ICV)...

A BComú els diria "vostès tenen un problema que es diu ICV?"

Sí, i hi ha un altre element important: els processos de confluència no es fan des de dalt. Això no és confluir, no és generar base ni construir un procés polític. És evident que amb la gent de BComú hem treballat en infinitat d'espais i hem construït moviment conjuntament. Però també forma part del moviment social construir un projecte polític per anar a les eleccions. Per tant, no es pot fer d'una manera diferent amb la qual es construeix el moviment popular. Alguna cosa falla si vas amb Iniciativa a revertir unes polítiques que ells han promocionat durant vint anys. ICV també té part de responsabilitat en aquestes polítiques.

I amb aquest Govern de BComú podrien donar-se ara acords per donar suport determinades iniciatives?

La CUP ha estat generosa aquests dos anys, i s'han aprovat coses conjuntament. En allò essencial i substancial, la CUP ha estat allà i ha donat suport a BComú: facilitar la modificació pressupostària,  donar suport al PEUAT  o  aturar les obres de Glòries. No hem donat suport  al Pla d'Habitatge. Però, és que no oblidem que és un pla d'habitatge que BComú va pactar amb el PSC, Ciutadans i Convergència! Hi ha una diferència de llenguatges, de ritmes, de profunditat amb la qual s'aborden els problemes... Hi ha qui s'ha quedat a la superfície i no ha vist més enllà.

La moratòria de llicències turístiques, el pla d'allotjaments incrementa la fam especulativa de determinats sectors?

El PEUAT era posar la bena a la ferida, però segueix sagnant. Hem de parlar de què significa el turisme, i els problemes que genera respecte a la precarietat laboral o l'habitatge. Una de les claus és pensar quin model de ciutat volem i per això hem de ser molt més ambiciosos.

Li agrada l'opció d'evitar l'expulsió de veïns  comprant els edificis que persegueixen els fons voltor?

Josep [Garganté] ho va dir un dia: hi ha un barricidi que té moltes cares. I una és el turisme, perquè parlar d'habitatge i no parlar de turisme és un error. Una ciutat on viuen 1,6 milions de persones i rep 30 milions de turistes l'any és evident que té un problema. ¿I davant d'aquest problema, què acaba fent l'Ajuntament? Incrementar el parc social d'habitatge construint més sense tenir en compte tot l'habitatge que hi ha en desús.

Es va aprovar fer un cens d'habitatges buits, del que no està fet ni la meitat, i així és molt difícil treballar contra el problema. El primer que hauríem de fer és veure l'habitatge buit tenim a la ciutat. I estudiar comprar-lo, fer efectiu el dret a l'habitatge, i mantenir allunyats els fons voltors.

Eulalia Reguant; CUP

Eulàlia Reguant considera que l'Ajuntament no afronta amb "valentia" alguns problemes estructurals com la pujada de lloguers ©SANDRA LÁZARO

El de l'habitatge a Barcelona, és 'el' problema?

No s'està garantint que la gent pugui quedar-se a casa seva. L'empresariat turístic considera que el turista té prioritat sobre la ciutat. Per a aquest sector, no es tracta de fer polítiques per regular el mercat. Si s'expulsa a la gent no passa res! Alguns voldrien tenir tota una ciutat aparador perquè el turista vingui, es passegi i se'n vagi.

La ciutat pot resoldre en solitari el problema de l'habitatge?

Barcelona té un problema que depèn d'ella però per solucionar-requereix de més gent. Pot posar pegats, però falta intensitat per fer polítiques que garanteixin el dret a l'habitatge.

Hi ha una llei catalana del lloguer prevista al setembre. Però tots apunten que el problema està en la llei estatal.

Hem de veure exactament què diu aquesta Llei d'Arrendaments Urbans catalana. Podem intuir que no abordarà res de tot això de manera global, perquè segueix posant el focus en el dret a la propietat i no en el dret a l'habitatge. Mentre això sigui així aquesta llei no garantirà el dret a l'habitatge. Tampoc sé quan Junts pel Sí i el Govern tenen intenció d'aprovar-la. Parlen molt de la llei, però no l'han registrada al Parlament, dir-ho queda bé de cara la galeria.

Doncs digui'm una acció prioritària davant el problema.

S'ha d'abordar el tema de les sancions i els fons voltors. L'activitat administrativa i el marc legislatiu està pensat per facilitar l'activitat especulativa. Necessitem que l'Ajuntament i la Generalitat acordin sancionar l'especulació i castigar els fons voltors. Hem de frenar la depredació. La LAU donant bonificacions tampoc ajuda. Necessitem un espai de trobada que garanteixi el respecte als drets. Veiem quants pisos buits tenim i comencem a ocupar-los, donem garantia perquè no hi hagi habitatge buit per especular.

S'estan comptant els pisos buits, barri per barri, el cens d'habitatges no és suficient?

No té sentit tenir habitatges buits i al mateix temps que l'Ajuntament es dirigeixi al Banc Europeu d'Inversions per construir-ne més. Sense saber exactament quant habitatge buit hi ha ja estem plantejant construir-ne més! Tornem a construir i al mateix temps paguem a la SAREB per ocupar els seus pisos. Perquè clar, als bancs no els hem pagat prou.

Hi ha diferència entre els pisos de la SAREB i els de la resta del mercat?

S'ha de plantejar que els pisos de la SAREB no s'han de pagar, i això no es planteja. Una altra proposta és acordar amb la Generalitat expropiar i revertir-los en benefici dels municipis. Quan ho vam plantejar al Parlament només ens va donar suport Catalunya Sí que és Pot. L'Ajuntament es podria plantejar que per defensar drets fonamentals com l'habitatge en un Estat que no els protegeix cal desobeir per fer-los efectius. Sempre hem dit que davant governs i situacions injustes, la gent té dret a rebel·lar-se. En aquest cas, l'Ajuntament ha de tenir clar que l'Estat no garanteix aquest dret i actuar.

¿Proclama un Ajuntament desobedient?

¡Evident! És la manera de plantejar les coses: generar marcs propis. Si només ens quedem amb el que el marc establert permet és molt difícil d'avançar. Segueix sent el moviment organitzat el que atura els desnonaments. On no arriba la institució hi ha el moviment social, i aquí és on hauria d'estar l'Ajuntament. La màquina burocràtica sovint va contra els interessos col·lectius.

Eulalia Reguant; CUP

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha