eldiario.es

Menú

La pobresa extrema es dispara a Catalunya

L'informe INSOCAT constata que la societat catalana s'empobreix i que el lleuger descens de l'atur no repercuteix en la dignitat de la vida de les persones

- PUBLICIDAD -
Los Bancos de Alimentos esperan recoger más de 21 millones de kilos de comida

Recollida d'aliments per repartir entre famílies pobres EFE

"A Catalunya hi ha cada cop més persones en situació de pobresa extrema. La població catalana que viu amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana no ha parat d’augmentar des dels inicis de la crisi, fins assolir l’11,7% l’any 2014. Alhora, veiem com en un any s’ha duplicat el percentatge de famílies que pateixen mancances materials greus: 16,8% de la població el 2014 front al 7,8% el 2013”. Així de clar i contundent comença el sisè informe INSOCAT per a la millora de l’acció social realitzat per ECAS-Entitats Catalanes d’Acció Social, titulat 'Polarització social. Pobresa més severa'.

Les xifres i reflexions incloses en aquest informe circulen en sentit contrari a les afirmacions dels polítics i economistes que presenten una societat que progressa, on milloren els índexs de creixement econòmic i disminueix l’atur. Teresa Crespo, presidenta d’ECAS, assegura que “la gent no té aquesta sensació de millora". "Al revés, l’atur no baixa pràcticament, les persones en atur han anat deixant de rebre prestacions i cada cop la pobresa és més estesa, llarga i profunda. Els rics són més rics, els pobres són més pobres i la societat en el seu conjunt és més pobre”, afegeix.

En la presentació de l’informe també hi ha participat Mercè Darnell, adjunta de l’àrea d’acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, Roger Fe, educador social del Centre d’Acollida Assis i Karmele Equiza, coordinadora del centre Casc Antic de la Fundació Assis. Tots han coincidit en què cal anar més enllà de canvis cosmètics o de les accions caritatives si es vol combatre aquest empobriment social. Mercè Darnell ha demanat un canvi de consciències: “La gent té dret a viure amb dignitat encara que no treballi vuit hores al dia i tingui un bon sou”. I ha afegit que “en la base de la violència social i els extremismes, inclòs l’islàmic, hi ha la pobresa i la desigualtat”.

L’informe destaca que tenir feina ha deixat de ser sinònim de viure amb dignitat. El tercer trimestre de 2015, el 40% dels joves menors de 25 anys està a l’atur, taxa que duplica l’europea, i, a més, els joves són els que tenen més treballs temporals i precaris. Ser mileurista ha passat de ser una maledicció a ser un miracle. “Tenim un mercat laboral precaritzat, amb situacions de contractes laborals per mesos, dies i, fins i tot, hores. Un 20,5% dels treballadors a Catalunya tenien un contracte temporal aquest tercer trimestre. La taxa de temporalitat dels joves d’entre 16 i 24 anys és del 66,7%, tres vegades més que la mitjana de la població espanyola i més de vint punts superior a les dels joves europeus”, es llegeix a l’INSOCAT.

Els joves i els adults de més de cinquanta anys són els més perjudicats d’una crisi –juntament amb les dones i les persones d’origen estranger- mentre els pensionistes serveixen de coixí familiar, ja que les seves prestacions s’han mantingut estables mentre baixaven els salaris i les prestacions. El baix nivell econòmic de les prestacions fa que estiguin per sota del llindar de la pobresa, la qual cosa fa, segons Roger Fe, que estampem al front de moltes persones una marca, un estigma: “Tu ets pobre!”. Karmele Equiza ha destacat que això fa caure l’autoestima de les persones i afecta especialment els nens que viuen en domicilis on no entra cap ingrés o tots els seus membres són a l’atur. Un 11,9% de la població catalana de 0 a 17 anys viu en llars on ningú no treballa. Aquest percentatge és superior en set punts al que existia el 2008, a l’inici de la crisi.

Davant aquesta realitat angoixant, els representants de les diferents entitats que han presentat l’informe reclamen que s’ataqui d’arrel les seves causes. La simplificació i compactació de prestacions és una de les propostes que plantegen. “El ciutadà no ha d’anar pidolant de finestreta en finestreta”, ha reclamat Teresa Crespo. La Renda Garantida de Ciutadania, que es va quedar a mig tramitar al Parlament de Catalunya en el mandat anterior, és una eina bàsica en aquest combat: “Podria permetre assegurar a tothom els ingressos mínims per a una vida digna i facilitaria la unificació dels diversos ajuts actuals en una única prestació, afavorint així una major racionalització en la gestió del sistema”. Si no es fa cas de les seves propostes, la Catalunya present i futura continuarà veient com molts dels seus ciutadans són desnonats perquè no poden pagar el lloguer del seu pis, no poden encendre la calefacció si fa fred, envien els fills a omplir garrafes d’aigua ala font més propera perquè els han tallat el subministrament o s’alimenten gràcies a les beques menjador o la caritat de parròquies, bancs d’aliments i grans recaptes com les que s’organitzen aquests dies.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha