Protesta a Sant Andreu contra el desnonament de la família d'un veí mort de càncer
Un desnonament instat per Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona mostra la cara més deshumanitzada de l'administració i la força de la solidaritat dels veïns i veïnes. Aquest cop els afectats són una família en atur, que havia estat desallotjada prèviament del seu domicili i que van ocupar un pis del patronat al carrer Santa Coloma, 55. El fet és que el pare de família, el Jordi, que estava greument malalt de càncer va morir divendres. I tanmateix el procés de fer fora la seva companya i el seu fill de 4 anys segueix inexorablement. Tot instat des d'un organisme municipal que té com a objectiu donar solucions a situacions habitacionals d'emergència per als barcelonins.
La denúncia d'aquest cas l'han dut els que han ajudat i ajuden en tot moment la família, els veïns de l'escala, l'associació de veïns i veïnes de Sant Andreu i els partits d'oposició a l'ajuntament de Barcelona, que aquest dissabte han fet una concentració davant l'edifici H del Passeig de Santa Coloma, 55 de Barcelona. També s'han concentrat davant a la seu del Districte de Sant Andreu per reclamar del consistori una resposta que no sigui l'actual, marcada per la incertesa i l'ambigüitat, segons ha manifestat la veïna i representant de l'associació contra els desnonaments, Sílvia Giménez.
El drama va començar amb la pèrdua de la feina del Jordi. Més tard la família va ser desnonada de la vivenda de lloguer on vivien. Això va fer que ocupessin un habitatge del Patronat Municipal de l'Habitatge de Sant Andreu, en un edifici on hi ha com a mínim una vintena de pisos buits. El patronat, que depèn de l'ajuntament que presideix Xavier Trias, va instar un judiciverbal urgent per desnonar la família, judici que està pendent de sentència.
Però, mentre es produïa aquest procés la malaltia del Jordi va empitjorar. Tenia un càncer conegut com a limfoma de Hodgkin en fase terminal. Per atendre'l ja hi va haver moltes dificultats, fins a l'extrem que, tot i la gravetat del malalt, els desplaçaments inicialment els havia de fer en autobús fins a l'hospital de la Vall d'Ebron. Més endavant es va poder obtenir una ambulància, però sempre després de queixes i reclamacions dutes a terme per la família i els veïns davant dels serveis socials municipals.
La resposta del Patronat Municipal de l'Habitatge és ambigua. Afirmen que almenys durant el mes d'agost no executaran el desnonament. Efectivament, aquesta acció està pendent de la sentència i el mes d'agost és inhàbil pel que fa al funcionament de la justícia, per la qual cosa els veïns entenen que es manté l'amenaça de fer fora la vídua i el fill menor d'edat del Jordi. Malauradament, els veïns ja tenen experiència en veure com funciona l'administració, perquè en la mateixa escala han hagut d'aturar amb les seves protestes quatre desnonaments més. Aquesta veterania els fa pensar que al setembre es podria intentar un desallotjament instat, paradoxalment per una entitat pensada per donar aixopluc als veïns que necessiten una solució d'emergència. Solució que és possible perquè en el mateix edifici hi ha pisos buits.
