eldiario.es

Menú

"Quan salto davant d'un fusell no és per la bandera palestina, és per la gent"

Laser Peles va passar d'estudiar per rabí a Anarquistes contra el Mur, col\·lectiu israelià que dóna suport a la causa palestina. Des del 2011 viu a Barcelona

"Ens hem manifestat contra l'empresonament de gent de dretes, els drets són per tothom, també per la gent amb qui no estàs d'acord" relata Peles.

"El 48 va ser el primer Nakba [paraula àrab que vol dir desastre], el 68 el segon i tothom està d'acord que el mur és un altre Nakba"

- PUBLICIDAD -
Laser Peles és activista propalesti membre del col·lectiu israelià d'Anarquistes Contra el Mur /SANDRA LÁZARO

Laser Peles és activista propalesti membre del col·lectiu israelià d'Anarquistes Contra el Mur /SANDRA LÁZARO

Laser Peles va néixer el 1982 al sí d'una família jueva ortodoxa de Jerusalem, igual que els seus dotze germans. Després de deixar els seus estudis, es preparava per ser rabí i, en rebutjar la religió, la seva família el va fer fora de casa. "Hi ha amics amb qui vaig seguir parlant, però molt pocs. És una lluita fins i tot física, la gent m'atacava", explica Peles. Sense lloc on viure és als carrers on comença a compartir espai amb d'altres sense sostre, alguns d'ells palestins. Amb ells organitzen una xarxa per llogar pisos pels sense casa. La repercussió de les accions als mitjans fa que entri en contacte amb ell el partit socialdemòcrata sionista i l'incorporin a treballar al Knesset (Parlament d'Israel).

És allà quan se n'adona que alguna cosa no funciona. Viatjar a Palestina, conèixer gent i les primeres lluites contra la construcció del Mur del 2003 el porten a l'activisme propalestí amb d'altres israelians que acabarien essent coneguts com Anarquistes Contra el Mur. L'any 2007, la fatiga de l'activisme intensiu el porten a deixar Israel i marxar cap a Berlín tot i que mai ha perdut el contacte amb els seus companys de lluita. A la capital alemanya hi passa tres anys enfrontant-se a les contradiccions del moviment antideustche (esquerra antiestatista i pro israeliana). Des del 2011 viu a Barcelona on és activista de la comunitat LGTBI+ i participa de campanyes i manifestacions propalestines.

Com et sumes a la lluita propalestina?

Al principi el Mur és difícil d'entendre també pels Palestins. Van trigar a entendre que significava. Però els grangers veien com els seus camps quedaven dividits i comencen a actuar en contra d'això. Allà ens vam trobar diferents activistes israelians que anaven a Palestina i que havien estat actius durant la segona intifada. Ens trobem els carrers, quan comença el pla per construir el mur.

Quan els palestins comencen a manifestar-se la resposta de l'exercit israelià és molt dura, els disparen. Llavors ens van demanar que alguns israelians anéssim a les seves manifestacions per evitar que l'exèrcit disparés. Cridàvem en hebreu "no dispareu, hi ha israelians aquí" i llavors paraven.

Com es crea el grup d'Anarquistes Contra el Mur?

No som un grup, només gent que treballem junta. Al primer poble on es va començar a construir el mur, Masha, un granger comunista palestí va decidir acampar a les seves terres. S'hi va afegir molta gent i s'hi feien debats, feines conjuntes i manifestacions, també molta gent d'Israel. Es converteix en un punt d'informació perquè tenia un accés fàcil i segur. La gent venia a escoltar i després se'ls convidava a sumar-se a les manifestacions. Quan el mur arriba al poble, l'exèrcit desallotja el campament.

Construït el mur, cases i terres del mateix poble queden separades. Llavors, l'armada obria un pas dos cops al dia durant 10 minuts. Fins que un dia la gent del poble va decidir parar-ho. Es fa una manifestació, trenquem la tanca i la policia comença a disparar. Van tocar un dels israelians, dues bales a la cama. Era el primer cop que participava en una manifestació i fins feia una setmana era soldat. El seu pare era cap d'un consell local i tenia molts contactes, així que els mitjans se'n van començar a fer ressò i a preguntar-nos com ens dèiem. Ho vam parlar, alguns optaven per Jueus contra el ghetto, però al final vam triar Anarquistes Contra el Mur. El grup principal som anarquistes, però no és un grup només d'anarquistes.

"Havíem de fer el soroll com si en fóssim 50, era la manera que l'exèrcit no disparés" /SANDRA LÁZARO

"Havíem de fer el soroll com si en fóssim 50, era la manera que l'exèrcit no disparés" SANDRA LÁZARO

A partir d'aquí, com evoluciona el col·lectiu?

Al principi no era realment un col·lectiu. La gent venia i quan passava alguna cosa tothom intentava ajudar. Després però, els palestins van començar a cridar-nos de molts pobles perquè hi anéssim i vam necessitar organitzar-nos millor. Poder en un dia hi havia cinc manifestacions diferents i ens havíem de repartir perquè hi hagués representació israeliana arreu. Havíem de fer el soroll com si en fóssim 50, era la manera que l'exèrcit no disparés.

Què hi fan anarquistes en un conflicte nacional?

Com de purs podem ser? Tenim la fantasia d'un món sense fronteres ni governs i seguirem lluitant per això. Tanmateix, aquí quan vaig pel carrer i veig que la policia ataca treballadors sexuals no penso si són anarquistes o si són nacionalistes catalans o unionistes espanyols, més igual. Quan parlo de la lluita palestina no ho estic fent per la bandera de Palestina, lluito per les persones, per les seves vides, la seva llibertat. Quan salto davant d'un fusell no és per la bandera és per la gent.

Quina lectura del conflicte fa Anarquistes Contra el Mur?

Som gent diferent i tenim idees diferents. En el que estem d'acord és que ens afegim als palestins. Ells trien que volen fer i nosaltres els ajudem. No volem prendre cap decisió, és la seva lluita. Estem allà per ells, estem d'acord amb ells. Estem tots d'acord que Israel és un estat feixista i que el mur és un nou Nakba [paraula àrab que vol dir desastre]. El 48 va ser el primer Nakba, el 68 el segon i tothom està d'acord que el mur és un altre Nakba.

I tu, com entens el conflicte?

No hi ha dos bàndols, és un costat destruint l'altre. És una guerra racista. Si agafem el moviment sionista, des del 1897 vol un estat jueu. Des de llavors s'ha repetit moltes vegades la idea de un estat jueu separat: "volem el màxim de jueus en la màxima terra i el mínim d'àrabs en la mínima terra". Per mi aquesta és la idea des del principi fins ara. Tenir un règim racista pur. El que diré és perillós. No penso que els sionistes siguin nazis, però la idea és similar. No tenen càmeres de gas, però la idea d'un lloc pur és semblant. A partir d'aquí, han vingut moltes coses com la guerra pels recursos hídrics i els altres recursos naturals. Moltes empreses capitalistes han volgut treure profit d'aquesta situació.

Creus que Anarquistes Contra el Mur sou compresos entre la població palestina?

Al principi en molts llocs el nens no havien vist israelians abans i per ells érem els dolents, però després d'un temps distingien: "jueus bons , jueus dolents". Amb el temps, a mida que hi hem anat molts cops, hem conviscut i pres te amb ells ens enteníem millor. Després alguns palestins, no gaires, han acabat dient "nosaltres també som anarquistes".

Cal estrènyer vincles...

Estem aquí per lluitar, ens fem amics mentre lluitem, però estem aquí per lluitar, no per beure te.

Peles porta tatuat al coll el símbol dels refugiats palestins /SANDRA LÁZARO

Peles porta tatuat al coll el símbol dels refugiats palestins SANDRA LÁZARO

Quines són les dificultats d'actuar a Israel per Anarquistes Contra el Mur?

Primer, no ens agrada demanar permís per les manifestacions, això és un problema automàticament. És sempre una lluita, però no només amb la policia, també amb la gent comú, hi ha persones que ens ataquen pel carrer. Moltes de les accions que fem són més d'acció directa que no manifestacions. Tallant tanques, o intentant trencar tancs o parts del mur. Vam agafar una part de la tanca de Gaza on hi posava "si t'apropes dispararem" i la vam col·locar al mig de Tel Aviv.

Quina és la situació general dels moviments socials a Israel?

Teòricament els moviments socials són forts, però lluiten només per als jueus. Són això moviments socials o no? Hi ha moltes manifestacions, però la majoria dels moviments són feixistes. Es difícil treballar amb ells, però ho seguim fent. Podem col·laborar en diferents lluites, com la sanitat o l'educació, sense que importi qui més hi ha. Ara i aquí estem lluitant junts. No podem tenir el privilegi de ser purs, som massa pocs per això.

Així no legitimeu el seu sionisme?

Quan anem a manifestacions a Palestina també hi ha xovinistes i masclistes. Els estem donant legitimitat? No! Estàs lluitant amb ells per una cosa concreta. Durant un temps l'estat va començar a detenir gent sense proves. A més de milers de palestins, va detenir dos o tres persones de dretes. Ens vam manifestar per ells, els drets són per tothom, també per la gent amb qui no estàs d'acord.

Creus que actualment es viu una tercera intifada?

Quan parlen de números d'intifades és només pels polítics i els mitjans.Tota la lluita és intifada, és la lluita popular. Nosaltres estem en intifada tota l'estona.

Llavors, quin anàlisi fas de la situació actual?

Durant la lluita hi ha diferents pics, ara n'hi ha un de nou. A la gent li agrada donar-li un nom, però per mi és una mateixa intifada. Mai saps perquè hi ha pics. Perquè aquí van sorgir els indignats? Algú comença, la gent el segueix, hi ha un pic, després puja la repressió i torna a baixar la mobilització.

No hi creus en aquest tipus d'accions?

No crec que sigui pràctic ni canvii gaire cosa. Hi ha alguna cosa que moralment està malament. No puc jutjar als palestins per això, però quan veus la gent que mor, no hi veig els beneficis, no crec que sigui positiu. Però és una opinió personal.

"És un xoc més racista que religiós" /SANDRA LÁZARO

"És un xoc més racista que religiós" SANDRA LÁZARO

En quines opcions creus doncs?

Després de molts anys de lluita, i que res funcioni, és difícil dir quina és la via. Crec que una bona via és el boicot. També la lluita popular, però realment popular, no una acció individual, accions massives.D'altra banda, tot i que són religiosos i no m'agraden moltes coses seves, crec que la manera de lluitar de Hamàs és molt intel·ligent i ens pot ajudar molt. Es important demostrar força. Atacar amb una navalla no ho fa, disparar un coet sí. Crec que aquesta lluita pot ajudar a crear l'atmosfera perquè continuï la lluita i augmenti la pressió internacional i el boicot. Al final Israel col·lapsarà en si mateix.

Perquè el 1992 es fa el pacte amb Arafat? Perquè la societat estava cansada. És la mateixa raó perquè el 2005 Sharon marxa de Gaza. La societat es cansa perquè la lluita segueix i afecta l'economia. No ho sé com acabarà, però crec que la idea de dos estats diferents està exhaurida. La solució per mi és un estat. Com organitzar-ho? No ho sé. Pot ser com una federació. Un govern, un primer ministre i després dos ministres d'educació, de cultura...

Has dit que estaves d'acord amb la manera de lluitar de Hamàs, però és un partit islamista...

És igual que amb els moviments socials d'Israel. Vaig conèixer el lider de Hamàs a Cisjordània i li vaig dir: "tinc un problema amb moltes coses, sou homofòbics i xovinistes, però ara estem lluitant junts". No tenim relacions amb els partit habitualment, però al carrer ens trobem amb gent de Hamàs i Fatah.

Quin pes té la religió al conflicte?

És un xoc més racista que religiós. És prou difícil, el judaisme és una religió, però a la vegada també és una cultura. Tu pots ser català en diferents religions, però hi ha jueus que no són religiosos, però si són part de la cultura jueva. Tanmateix, ara la societat d'Israel s'està tornant més conservadora i religiosa. Primer per un motiu demogràfic, els seculars tenen 1 o 2 o 3 fills i els religiosos, 10 o 12. Jo tinc 12 germans. Després hi ha molta gent que amb la pressió que hi ha a Israel ha recuperat la religió. Diuen "tothom ens odia perquè som jueus" i comencen a virar cap a un sentiment religiós jueu. Hi ha molts aspectes religiosos al conflicte, però no diria que és un conflicte religiós.

L'Estat d'Israel projecta la imatge de gayfriendly, que n'opines?

És certs que hi ha llocs com Tel Aviv on és segur ser gai. Els mitjans ensenyen Tel Aviv, però és una bombolla, no és la realitat d'Israel. Si vas a una altra part hi trobaràs molta homofòbia. Institucionalment Israel és prou liberal, els gais poden anar a l'exèrcit, però no es poden casar. Tel Aviv no és un exemple, és com alguna part de Beirut on hi pots trobar bars gais, però no diràs que el Líban és gayfriendly.

Has tornat mai a Israel?

No, no he volgut. Després cinc any lluitant vaig acabar molt cansat, personal i mentalment. He estat varis cops a l'hospital i a la presó, em van disparar a la cama. Vaig decidir fer una pausa a Israel durant uns mesos. Vaig provar d'allunyar-me'n, però mentalment no podia, era massa per mi, i tornava a l'activisme. No volia estar allà si no lluitava i vaig decidir marxar.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha