eldiario.es

Menú

El Tribunal Suprem s'oposa a l'indult als condemnats per Aturem el Parlament

El tribunal que va revocar la seva absolució es posiciona ara en contra de l'indult que demanen els vuit condemnats

- PUBLICIDAD -
Manifestació al carrer Pelai en suport als condemnats a presó per Aturem el Parlament / ENRIC CATALÀ

Manifestació el passat abril en suport als condemnats d'Aturem el Parlament Enric Català

El Tribunal Suprem dóna un nou cop als condemnats per participar a la protesta Aturem el Parlament que el 2011 va envoltar el parc de la Ciutadella per protestar contra el primer paquet de retallades de CiU en el marc de les mobilitzacions del 15-M. El tribunal ja va revocar l'absolució de l'Audiència Nacional a vuit acusats, per considerar, en resposta a un recurs presentat per la Fiscalia, la Generalitat de Catalunya i el Parlament, que l'audiència havia de posar el dret de representació política per sobre del de manifestació. Aquest dijous el Suprem ha tornat a respondre amb duresa als activistes amb un informe contrari a la seva petició d'indult.

Els magistrats que van condemnar les vuit persones absoltes per l'Audiència Nacional s'oposen a l'indult perquè consideren que no hi ha "raons de justícia, equitat i utilitat pública" per concedir-lo. Assenyalen que els condemnats "van comprometre" una de les manifestacions de la sobirania popular, en aquest cas al ple del Parlament de Catalunya que, tot i la manifestació, va acabar aprovant els pressupostos que van retallar la despesa social un 10%.

"Els fets objecte de condemna van afectar a l'exercici pacífic de les funcions legislatives", sosté l'informe, que afegeix que les accions dels condemnats "van implicar un atac a un pilar de la nostra estructura democràtica [al Parlament]" i "vulnerar principis i valors essencials "de l'ordenament constitucional". Així mateix, els magistrats recorden l'argument de la Fiscalia per oposar-se a l'indult: la "gravetat" del delicte comès i el "gran impacte mediàtic nacional i internacional" dels fets.

En canvi Laia Serra, una de les advocades dels condemnats, considera que "la democràcia passa per un poder ciutadà crític i actiu que participi a tots els nivells". L'advocada remarca que tenen parers discordants amb el tribunal, ja que defensa que "no hi ha democràcia sense control ciutadà dels estaments de poder", i assegura que tots els organismes internacionals donen la raó a aquesta postura.

Serra explica que el procediment d'indult requereix, a part del parer del jutge, l'opinió de la Fiscalia, la de les parts –l'acusació està formada per Fiscalia, Generalitat i Parlament– i en aquest cas s'ha demanat també un posicionament personal de cadascun dels imputats. L'advocada creu que hi haurà una decisió sobre l'indult en els propers mesos. "Sabíem que era una solució temporal per evitar un ingrés imminent a presó", declara.

La sentència de l'Audiència Nacional, revocada pel Suprem, considerava que "quan les vies d'expressió i d'accés a l'espai públic es troben controlades per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica, com a mecanismes d'imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta sobre el pluralisme".

Informe discrepant

El magistrat Perfecto Andrés ha emès un informe discrepant amb el criteri dels altres quatre jutges del Suprem en què defensa que sí que s'ha d'indultar els condemnats. El magistrat considera que els condemnats no van realitzar els actes de força, violència, intimidació o amenaça greu recollits a l'article 498 del Codi Penal pel qual els van condemnar.

A més, Andrés raona que les conductes per les quals es va jutjar els condemnats estan destipificades i recorda els diferents indults i reduccions de pena dels que s'han beneficiat policies condemnats per tortures. "No han estat poques les ocasions –algunes, a més, recents i particularment cridaneres– en què funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura s'han beneficiat de generoses condonacions de pena", conclou el seu informe.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha