Unes eleccions a Catalunya amb diversos eixos i tota la novetat que això representa
D'acord, és cert, és possible que les eleccions d'aquest 26J no siguin, en principi, massa noves. Començant perquè són, a tots els efectes, unes eleccions repetides. Però el debat entre els sis candidats catalans que ha tingut lloc aquest diumenge a TV3 ha deixat importants espurnes d'innovació respecte a l'escenari que ha dominat Catalunya durant els últims cinc anys. El 26 de juny estan en joc diversos eixos. La qüestió nacional hi planeja, però només al mateix nivell que d'altres, com el canvi a l'Estat, la política europea de refugiats, l'economia o la corrupció.
Aquest fet, inèdit en anys, ja que el passat 20D el fet nacional encara va copar la major part del debat, ha permès un intercanvi àgil en què els candidats no han aparegut alineats en blocs bipolars. Durant una mica més de dues hores, els caps de llista s'han alineat en acords variables i efímers, depenent del tema que es tractés. La nova geografia política ha donat lloc a una cartografia molt més complexa que el que acostumava a donar la política catalana, un avís de la nova etapa que sembla aproximar-se.
Bona mostra d'això ha estat l'intercanvi sobre els refugiats, un tema que, sorprenentment, no només ha estat el primer a tractar-se gràcies a una pregunta feta per la candidata del PSC, Meritxell Batet, sinó que ha ocupat un percentatge important en els temps dels intervinents. Sobre això, Xavier Domènech (En Comú Podem), Gabriel Rufián (ERC) i la pròpia Batet han estat els més combatius, però també Juan Carlos Girauta (C's) i Francesc Homs (CDC) han unit forces per carregar contra el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernàndez Díaz.
El del PP a penes ha pogut refugiar-se en la seguretat -ha adduït un suposat ús que l'ISIS podria fer dels que abandonen la seva terra per la insuportable pressió de la guerra per colar-se a Europa- per justificar per què el govern del qual forma part no ha complert la seva paraula sobre l'acollida de refugiats a Espanya.
El debat sobre les polítiques d'asil ha permès albirar un dels eixos que han centrat fins ara la campanya i en el qual, a Catalunya, hi ha un consens gairebé tancat: fer fora el PP del Govern. Malgrat ser un objectiu que tots tres han assegurat compartir, els dos candidats independentistes s'han llançat contra Domènech per fer d'això el centre de la seva campanya. “A Catalunya ja hem fet fora el PP”, li ha etzibat Rufián al d'En Comú. Homs, per la seva banda, li ha retret tenir el mateix discurs que el tradicional del PSC: “Això de fer fora el PP ja l'hi vam sentir a Chacón fa anys”.“Tot el que vostès proposen passa per fer fora el PP. I ho pensem fer mitjançant una paraula magnífica i meravellosa que ens va portar a trencar el bipartidisme el 20D: fraternitat”, ha esgrimit Domènech.
El debat sobre les possibilitats de canviar Espanya reconfigurava postures ja vistes, blocs ideològics que es percebien gastats. Però, de sobte, saltava el debat econòmic, i els actors es recol·locaven com peces del tetris, en un ràpid ball que deixava parets amb forats. Batet ha carregat contra el PP per les xifres d'atur i Domènech ha aprofitat per unir-se a la crítica al ministre però sumant-hi a Homs, als quals ha acusat de, junts, mantenir els concerts a escoles de l'Opus. Els tipus de contracte o com sortir de la crisi han encès un debat en el qual ningú era amic de ningú.
“És fals que vostès van posar Syriza com a referent?”, ha contraatacat Homs sobre Domènech. “El de Grècia no és el nostre model, perquè a Grècia s'ha imposat el model de la Troica, que defensen partits com el seu”, li ha tornat el d'en Comú Podem. Veneçuela no ha sortit, però sí Pujol. El nom de l'expresident de la Generalitat l'ha deixat anar Girauta quan Rufián s'ha referit als “vuit milions que el rei cobra a l'any pel seu cognom”. “Pensava que parlava del senyor Pujol”, ha dit llavors el de Ciutadans. “La grossa ha sortit a les 23:10”, s'ha mostrat satisfet el republicà després de mirar-se el rellotge.
Després de la invocació a l'esperit de Pujol, la corrupció no ha passat desapercebuda com a terreny de batalla. Batet ha presumit de programa que impedeix les portes giratòries i Girauta ha explicat la seva proposta d'acabar amb les diputacions. “Hi ha persones corruptes, però l'Estat no està corromput”, ha volgut deixar clar el representant del PP, que poc després s'ha enganxat amb Francesc Homs a compte del paper de la fiscalia en el cas que manté contra ell pel 9-N. El candidat de Convergència havia retret la falta d'independència de la fiscalia, assegurant que ha actuat moguda pels interessos del Govern central en el cas que manté contra ell per la consulta no referendària duta a terme el 9 de novembre de al 2014.
Retrets que es creuen traçant xarxes complexes amb més de dos costats, pactes tàcits entre dos o més candidats per llançar-se sobre l'enemic, dards precisos llançats contra un que acaben caient-li a un tercer... tot això s'ha vist en un debat desordenat, per moments caòtic. Novetats, al cap i a la fi, que anuncien que en la política catalana els eixos tornen a ser diversos i que els partits competeixen per imposar el que els és més favorable. Auguri que, un cop més, l'escenari polític català es mou.
