La justícia argentina insta a extradir Utrera Molina per signar la sentència contra Salvador Puig Antich
La justícia avança des de l'altra banda de l'Atlàntic. La jutge María Servini de Cubría, titular del jutjat argentí on s'estan investigant els crims comesos durant el franquisme, va dictar dijous passat una ordre detenció, amb sol·licitud d'extradició, contra José Utrera Molina, Rodolfo Martín Villa i altres 20 persones que van tenir càrrecs públics durant el règim franquista perquè vagin a declarar davant el jutjat pels crims dels que se'ls acusa. Fa un any un grup de víctimes del franquisme cridava davant del Ministeri de Justícia “alerta, alerta que camina, la justícia des d'Amèrica Llatina”, avisaven el que ara sembla confirmar-se.
El procés judicial o la querella argentina es va iniciar el 14 d'abril del 2010 quan Darío Rivas Cando i Inés García Holgado, familiars de republicans afusellats, van interposar una denúncia pels crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme. A aquesta causa es van anar sumant més víctimes, que ja superen les 300, que buscaven justícia per crims que anaven des de les tortures, desaparicions forçoses fins al robatori de nens per part de les autoritats de l'època.
Marçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich el jove anarquista de 23 anys que va ser l'últim executat a garrot vil per part del govern franquista el 1974, és una d'aquestes víctimes que va haver de viatjar fins a l'Argentina per buscar que aquests crims no quedessin impunes. El 23 novembre 2013 Marçoona prenia un avió rumb a Buenos Aires i recordava que abans d'emprendre el viatge tenia molts nervis, molta ansietat ja que segons ella no “podia deixar-se res quan estigués al jutjat, havia de comptar-ho tot davant la jutge”, per Marçona era una gran oportunitat la que tenia davant, era una nova oportunitat després que la justícia espanyola en dues ocasions els tanqués les portes a la revisió de la sentència que va condemnar el seu germà.
Gràcies a la seva declaració al jutjat Federal Nº1 de Buenos Aires la jutgessa Servini va dictar l'ordre de detenció contra José Utrera Molina -suegro de l'exministre de Justícia i exalcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón- per “haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig Antich ”. Utrera Molina que va ser ministre d'habitatge entre 1973 i 1974 i secretari general del moviment falangista entre 1974 i 1975, està acusat d'avalar un judici amb bastants “irregularitats” segons recull la sentència, segons el qual la sentència que es va dictar tenir motivacions polítiques ja Puig Antich va ser utilitzat com un “boc expiatori” després de l'atemptat d'ETA que va costar la vida a Carrero Blanco, que era el president de govern franquista en aquell moment.
Entre els acusats per la sentència de mort a Salvador Puig Antich també es troben Antonio Carro Martínez (ministre de Presidència entre1974 i 1975), Licinio de la Font (Ministre de Treball entre 1969 i 1975), Antonio Barrera de Irimo (ministre d'Hisenda entre 1973 i 1974) i Carlos Rey González, que avui exerceix com a advocat de persones com la líder del Partit Popular a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, era el capità auditor del Cos Jurídic de l'Exèrcit en 1974 i va ser l'encarregat de redactar la sentència de mort contra Puig Antich. Per a Ana Messuti, una de les advocades que ha estat al capdavant de la querella argentina ajudant a les víctimes, la condemna contra Puig Antich és una mostra no només dels crims de lesa humanitat que es van cometre durant el franquisme, sinó que és una mostra de “tot l'aparell repressiu” del qual es valia el règim per cometre aquests crims amb total impunitat“.
Delicte de lesa humanitat
Pel que fa a Rodolfo Martín Villa (Ministre del Govern d'UCD des de 1976 fins a 1979) se l'acusa de ser el responsable de la repressió contra els treballadors que estaven concentrats a Vitòria el 3 de març de 1976, en què van resultar morts cinc manifestants i en què hi va haver més de cent ferits, molts d'ells per armes de foc.
No obstant això aquesta no és la primera vegada que la jutge dicta una ordre de detenció i extradició. Ja ho havia fet quan va demanar al govern espanyol l'extradició del policia la brigada social Billy el niño i Jesús Muñecas Aguilar, però en el seu moment l'Audiència Nacional va rebutjar la sol·licitud de la jutge al·legant que els crims pels quals se'ls acusava ja estaven prescrits i no eren considerats com a crims de lesa humanitat.
L'advocada Messuti subratlla que si bé l'Audiència Nacional va negar l'extradició d'aquests expolicies és important assenyalar que aquests van haver d'anar a declarar davant del jutge de l'Audiència i arran d'això els va retirar els passaports. Per a Messuti la petició de detenció o extradició és un fet molt important en aquests processos que són tan lents i complexos, ja que, segons l'advocada “la impunitat té moltes facetes i el primer pas és fer sentir als criminals que no poden sortir d'un lloc, que se sentin tancats”.
La jutge Servini de Cubría investiga aquests fets emparada en el precepte de la justícia universal. En ser considerats com a crims de lesa humanitat per la legislació argentina els càrrecs que se'ls imputen tant a Utrera Molina com a Jesús Muñecas Aguilar no prescriuen. Aquest fet és fonamental per a Felipe Moreno, que va ser víctima de Billy el niño i que és membre de la xarxa que coordina la querella argentina a Catalunya i va formar part del grup de querellants que va viatjar fins a l'Argentina per declarar al jutjat de Buenos Aires. Moreno assegura que aquest és un pas perquè aquestes persones responguin pel que van fer “ja que no és només la condemna” el que busquen sinó que “els acusats arribin a complir algun tipus de càstig”. Per a Moreno és significatiu que es donin aquests avenços ja que afirma que és a través de “la justícia universal que s'ha de modificar la justícia aquí”
De nou la pilota és al costat espanyol. Del compliment o la cooperació que es tingui amb aquestes ordres dictades per la jutge Servini depèn dels jutges espanyols. Que ja van demostrar la seva intenció d'ajudar com es va veure quan la jutge va venir a Espanya -específicament a Andalusia, Madrid i Euskadi- el març passat a prendre declaracions a diversos querellants que per la seva avançada edat no podien desplaçar-se fins a l'Argentina, facilitant-li mitjans físics perquè complís la seva tasca.
