Opinión y blogs

eldiario.es

Nous camins des de la lluita antimilitarista

Entrada al Saló de l'Ensenyament de la Fira de Barcelona.

El creixent impuls institucional que s'està donant tant des de la Generalitat (Resolució 1141 / X, de 16 de juliol de 2015, i la Moción55 / XI de 14 de juliol de 2016), com des de l'Ajuntament de Barcelona (Declaració Institucional del Plenari del Consell municipal de Barcelona de 26 de febrer de 2016) a algunes reivindicacions històriques de la lluita antimilitarista, ens porta per fi a tractar debats escassament oberts a la societat i al públic en general, en un marc on l'antimilitarisme sembla estar relegat a l'oblit ara que la formació militar no és una obligació a l'Estat espanyol, i per tant ha deixat de ser una lluita de primera línia com podríem dir que ho va ser llavors.

Dins d'aquest context social i institucional podem remarcar la importància d'obrir una nova etapa per a la lluita antimilitarista. Això queda reflectit en diversos punts, el primer com les reivindicacions antimilitaristes revelen el paper d'institucions que podríem titllar de antidemocràtiques, com està demostrant ser la Fira de Barcelona, que tot i rebre i tenir una gran part de participació pública treballa al marge de la voluntat popular traduïda en resolucions institucionals, que s'estan vulnerant quan es permet l'ampliació de l'espai ocupat per l'exèrcit en un espai educatiu.

Hi ha un bloqueig deliberat, per tant, del debat que planteja l'antimilitarisme lligat al món de l'educació per part d'una administració que no hauria de tenir aquest paper, i que atorga més importància a les veus que justifiquen la presència de l'exèrcit en espais educatius, i fins i tot d'oci infantil, sota l'argument que és una professió més. Sembla obvi remarcar que l'exèrcit no suposa una sortida professional més, ja que conté tota una implicació d'un model de resolució de conflictes i, podríem dir, de teories sobre el model de relacions interestatals mundial sobre el qual en cap moment la societat ha tingut un debat públic com es podria esperar en administracions amb participació pública que es vulguin anomenar democràtiques. El context educatiu s'ha de construir com un entorn que precisament obri espai per qüestionar, sent aquest aspecte el que podríem considerar la seva principal funció.

El segon punt és el que obre una qüestió que podríem considerar fins i tot més important, que és el ressorgiment i reubicació de les lluites antimilitaristes, que de nou cobren tot el seu sentit per a gent que estaven fora d'elles, d'una banda, a causa del grau de conflictivitat global, d'altra manera que aquest context està generat, que es tradueix en la crisi de refugiats que toquen a les portes d'una Europa ja popularment anomenada "Europa Fortalesa".

Seguir leyendo »

Serà el 2017 l’any de l’abolició de les armes nuclears?

Protestes en contra del Programa Nuclear 'Trident' a Londres (Regne Unit).

"Davant no stre est à , si ho escollim, un continu progré s en termes de felicitat, coneixement i saviesa. Escollirem la mort com a alternativa, nom és perquè som incapa ç os de suprimir les nostres querelles? Fem, com a éssers humans, una crida als é ssers humans: Recorda que ets humà i oblida la resta. Si els humans obrem aix í , s'obrirà davant nostre el camí cap a un nou paradís, en cas contrari, quedar à amb nosaltres el perill de la mort universal".

'El manifest Russel Einstein' , 9 de Juliol de 1955

Des del 24 de gener de 1946 l'organització de les Nacions Unides debat sobre aquest argument: ¿prohibir o no prohibir les armes nuclears?

Seguir leyendo »

La construcció del consentiment cap a la guerra: el paper dels mass media

Milers de persones marxen a Mali contra el terrorisme i l'atemptat de Gao

El consentiment a nivell social es nodreix per l'acceptació i normalització del que moltes vegades hem repudiat. En aquest cas, la guerra no fuig d'ell. Els mitjans de comunicació massius o mass media tenen una gran responsabilitat en això, donat que són creadors d'opinions a causa de l'encaix que aquests brinden a la selectivitat de conflictes analitzats i la diferent construcció de rols que li brinden a les parts implicades. El paper dels mass media cap a la guerra ve acompanyat de certs valors que fomenten la cultura de guerra, associats, és clar, amb el lucre econòmic que els conflictes armats generen, igual que l'augment dels pressupostos militars.

El llibre Ments militaritzades, com ens eduquen per assumir la guerra i la viol è ncia (2016), posa de manifest al capítol VI Mass media i cinema: La construcció del consentiment (escrit per Ainhoa Ruiz), que la militarització social, l'augment de pressupostos de defensa, les intervencions militars i el comerç d'armes tenen en els mass media un aliat estratègic per a la normalització i acceptació d'aquestes mesures. Ruiz dedueix un factor determinant en la construcció d'aquest consentiment, donat que “dur a terme totes aquestes mesures requereix no solament d'acceptació social, sinó que també significa que els valors, intervencions, actuacions i les institucions militars siguin vistes amb normalitat, aprovació i com una necessitat política-social” (2016:84).

La “normalitat” o “acceptació” d'aquests valors correspon al que moltes vegades s'ha denunciat com a militarització de les nostres societats, al·ludint al que Patrick Reagan dedueix com els quatre punts essencials per a la construcció del consentiment: enviament del missatge, acceptació del missatge, el missatge crea una actitud desitjada i les persones assimilen aquesta actitud (1994).

Seguir leyendo »

Comandant en cap Trump

El president electe d'EUA, Donald Trump.

I’m going to make our military so big, so powerful, so strong, that nobody — absolutely nobody — is going to mess with us (faré que les nostres Forces Armades siguen tan grans, tan poderoses, tan fortes, que ningú - absolutament ningú - es ficarà amb nosaltres). Amb aquestes paraules comença un  vídeo de campanya de l'ara President electe, Donald Trump. Queda clara la seva visió de la defensa i la seguretat: potenciar l'exèrcit nord-americà amb més efectius i més armes. I amb tota probabilitat, amb més despesa militar.

La indústria armamentista, un valor refugi a Wall Street?

La indústria armamentista ha rebut amb entusiasme la notícia de l'elecció del magnat nord-americà. Ho prova les accions a l'alça de les més grans empreses militars des que se sap que Trump serà el pròxim Comandant cap de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Lockheed Martin, l’empresa militar més gran del món, ha pujat quasi un 6 per cent des del tancament del dia 8 de novembre, dia en el qual Trump va eixir victoriós, fins a l'obertura de la cotització del dia 9. Increments similars es poden observar a la resta d'empreses d'armes més importants i al New York Stock Exchange Arca Defense Index ( DFI, blau en el gràfic). L'índex que representa 26 empreses de la indústria armamentista als Estats Units (entre les quals es troben Lockheed Martin, Boeing, Raytheon, General Dynamics, Northrop Grumman i L- Communication) va pujar 6,49% en un dia, i quasi dues setmanes després (25 de novembre) va pujar més d'un 15%. En comparació, el Dow Jones Wilshire 5000 (l'índex total del mercat nord-americà) i el Nasdaq (índex que representa en la seva majoria empreses d'alta tecnologia) no observàven el mateix comportament. Les cotitzacions de les accions de la indústria militar són senyal no solament que els inversors confien que el pròxim President dels Estats Units d'Amèrica donarà suport als seus interessos econòmics, sinó també que la indústria armamentista és un valor refugi de l'economia davant situacions catastròfiques, com ja va ocórrer amb els atemptats de l'11 de setembre, la guerra de l'Iraq al 2003 o la crisi financera del 2008.

Seguir leyendo »

Espionatge i acció a través d'internet

Manifestació contra la vigilància massiva a Alemanya © Demotix

Portem dies escoltant les queixes d'Obama davant l'espionatge que van portar a terme els russos sobre els correus electrònics als dos partits durant les últimes eleccions presidencials nord-americanes. Es queixen de la utilització que s'ha fet amb la informació obtinguda, copiant de manera il·legal correus del cap de campanya electoral demòcrata per ajudar els republicans. És a dir que es queixen que la finalitat d'aquest espionatge per part dels russos era difondre informació que danyés la candidatura de H. Clinton i beneficiés al candidat Trump.

També han començat a sorgir queixes que Putin està fent el mateix a Alemanya, que es pirateja informació que és susceptible d'influir en la propera campanya electoral a Alemanya.

En definitiva es queixen d'ingerència externa, el que molesta és que Putin o Rússia utilitzi internet i les xarxes socials per influir en l'esdevenir electoral, com si això no hagués estat una pràctica habitual durant tots els anys de la guerra freda. Però sense retrocedir tant, fa un parell d'anys, alguns caps de govern europeus l’alemany, francès, etc. van aparentar estar escandalitzats per ser espiats per part de la NSA nord-americana. Les agències nacionals d'intel·ligència van informar que els correus electrònics dels presidents havien estat piratejats.

Seguir leyendo »

La reorganització de l'exèrcit espanyol i la Serra de l'Albera

María Dolores de Cospedal passa revista a les tropes com a ministra de Defensa.

La darrera reorganització de l’exèrcit espanyol ha comportat a un augment important de la activitat a la base militar de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), tot incrementant la pressió sobre el seu entorn natural i social de la Base. Els veïns i veïnes de Sant Climent i de l’Espolla s’han alçat, amb la campanya “Alto el foc a l’Albera”, per reclamar el tancament del camp de tir.  

Quan l’últim soldat de lleva va deixar les casernes el desembre de 2001, l’exèrcit espanyol es va sumir en una profunda crisi. La professionalització de la tropa no va ser fruit de l’aplicació de plans previs sinó una sortida forçada per la creixent crisi de legitimitat provocada per la lluita antimilitarista encapçalada pel moviment de la insubmissió, la negativa a prestar el servei militar o la prestació social substitutòria amb que es volia penalitzar els objectors de consciència. La desobediència a la llei i l’augment imparable dels objectors de consciència per la incapacitat de l’estat per aplicar la prestació social substitutòria de una manera plenament realment punitiva va comportar finalment que el 1996 es prengués la decisió política de suspendre el servei militar obligatori.

Però el passi a un exèrcit de soldats professionals no va ser fàcil. El dictamen per a la professionalització de les forces armades preveia un model d’exèrcit absolutament sobredimensionat, amb més de 180.000 efectius entre militars de carrera i de tropa, però mai es va aconseguir reclutar aquest nombre d’efectius. Com a resultat d’això les unitats militars no tenien coberts els seus efectius, moltes només comptaven amb un escàs 25% dels efectius teòrics, eren unitats que només existien sobre el paper. Quan s’havien d’enviar unitats a missions a l’estranger els calia fer mans i mànigues amb personal de diferents unitats per poder completar els efectius. L’exèrcit intentava desesperadament augmentar el nombre de reclutes: es va autoritzar el reclutament d’estrangers per cobrir així el dèficit de nacionals, primer un 2% del total d’efectius, més tard un 7%, fins arribar a un possible 9%; es va voler atraure a les dones; es van rebaixar els requisits físic-psíquics mínims per al possibles aspirants, entre d’altres el coeficient intel·lectual necessari; l’exèrcit va intensificar l’anada sistemàtica a les escoles i a totes les activitats adreçades a joves i infants per vendre les suposades bondats de l’exèrcit i la vocació militar.

Seguir leyendo »

Quan matem a l'Altre. I quan el deixem morir

Un grup de refugiats en Kátsikas (nord de Grècia).

Europa porta anomenant-se des de sempre -i nosaltres així l'hem reconegut- bressol dels valors occidentals. La Il·lustració va portar amb si grans pensadors com Kant i l'ètica, basada en la raó universal, va constituir uns mínims universals que són el cor de la Declaració Universal dels Drets Humans que avui coneixem. No obstant això, caldria mirar més enllà i qüestionar-nos sobre l'adjectiu d' universalitat. Què passa quan no som capaços d'assumir l'heterogeneïtat que com a éssers humans ens caracteritza i establim la categoria d’ indesitjables per a aquells Altres, que, per ser diferents a nosaltres, no entren en el nostre projecte de vida? Precisament, hi ha dos esdeveniments -un molt recent i l'altre, passat, però encara vigent- que confirmen el fracàs del projecte il·lustrat que Europa diu defensar.

Pel que fa al més recent, tenim la Reunió Plenària d'Alt Nivell de l'Assemblea General de les Nacions Unides (AGNU) sobre els grans moviments de persones Refugiades i Migrants realitzada el passat dilluns 19 de setembre a Nova York. Hauríem de fixar-nos en la seva rellevància; ja que és la primera vegada que les Nacions Unides proposen una cimera sobre desplaçats al món, xifra de la qual, a finals del 2015, segons el seu informe Global Trends Forced Displacement, va aconseguir el nivell exorbitant de 65,3 milions. Això vol dir, que 5,8 milions més de persones que el 2014 (59.500.000), han hagut de deixar les seves llars forçosament com a conseqüència de la guerra, la persecució, les violacions de drets humans o per qualsevol tipus de violència generalitzada que es viu en els seus respectius països.

L'escenari que se'ns presenta, després d'aquesta cimera, és poc esperançador. El seu únic resultat va ser la Declaració de Nova York signada per 193 països, incloent l'estat espanyol, mitjançant la qual els estats han expressat la seva voluntat política de protegir les persones desplaçades forçosament. No obstant això, són compromisos que queden a l'aire; ja que cap acció immediata i eficaç serà gestionada ni signada fins d'aquí a dos anys a la Cimera Internacional 2018. És a dir, deixar-los morir dos anys més. Per tant, el que es va "celebrar" a Nova York, va ser per concloure més del mateix: 1) que encara els estats més rics com els Estats Units, la Xina, el Japó, Alemanya, França i Regne Unit (que representen més de la meitat de l’economia global) no estan preparats per fer front a aquesta crisi humanitària; 2) que els tercers països menys industrialitzats -amb democràcies inestables i més propers a la crisi- com el Líban, Jordània, Turquia, Iran, Etiòpia, Pakistan, Sud-àfrica i els Territoris Ocupats Palestins[3] continuïn acollint a més del 50% de les persones refugiades; i 3) la indiferència cap a les veritables causes de l'origen dels desplaçaments forçosos com són: la participació d'aquests mateixos països rics en guerres perifèriques (lluny de les seves fronteres); la seva complicitat amb règims autoritaris i que perpetuen la violència a la regió; la dictadura del mercat d'armament (les vendes del qual acaben en països immersos en conflictes armats o que estiguin travessant tensió política i social); i l'egoisme dels poderosos a causa dels seus interessos geo-estratègics pel control dels recursos naturals d'una determinada regió.

Seguir leyendo »

El Japó i la via cap a la pau

Centenars de persones participen en l'homenatge a les víctimes d'Hiroshima en la cerimònia de commemoració del 71 aniversari del bombardeig nuclear el passat mes d'agost.

Aquest any es van complir 71 anys dels bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki. Va ser el 6 d'agost a les 8:15 del matí quan es va desencadenar l'infern sobre la població civil d’Hiroshima, és a aquesta hora quan el monument que commemora a les víctimes s'envolta de milers de persones i alguns importants representants polítics. Cada any la població d'ambdues ciutats surt al carrer on tenen lloc algunes de les mobilitzacions més significatives dins del moviment pacifista mundial.

Durant tot el dia els carrers a prop de l'anomenat punt 0, on va caure la bomba i ara es troba al parc de la pau, s'omplen a la vegada de joves estudiants i de persones grans que eren nens quan es va bombardejar la ciutat, demostrant l'impacte i l'herència generacional de la història que va marcar la ciutat d'Hiroshima i la va assenyalar en la història de la humanitat per sempre.

Cap al vespre la població es congrega al llarg del riu Motoyasu prop de la cúpula de la Bomba Atòmica, únic edifici que s'ha conservat en peu per recordar aquell dia, s'hi dipositen milers de fanalets de paper de colors que són arrossegats pel corrent per recordar a les víctimes de la bomba. Les multituds que es concentren al llarg del riu no impedeixen que el recolliment i el respecte s'imposin per fer memòria.

Seguir leyendo »

L’OTAN s’oposa a la resolució de l’ONU de prohibir les armes nuclears

Les banderes dels països membres de l'Organització del Tractat de l'Atlántico Nord (OTAN) onegen a la seu de l'OTAN a Brussel·les.

El 27 d’octubre l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat una resolució per iniciar negociacions el 2017 amb l’objectiu d’aconseguir un tractat de prohibició de les armes nuclears. A la resolució, l’Assemblea General decideix celebrar el proper mes de març una conferència a l’ONU per negociar un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi les armes nuclears i que porti a la seva total destrucció; i anima a tots els estats a participar-hi. La resolució es va acordar amb 123 vots a favor, 38 en contra (Espanya va ser un d’ells) i 16 abstencions.

Hores abans el Parlament Europeu  havia aprovat una resolució en el mateix sentit, invitant els estats membres a què participin constructivament en les negociacions d’un tractat de prohibició d’armes nuclears.

Dues bones notícies, evidentment. No surten pas del no-res, sinó que són conseqüència d’un llarg procés iniciat molts anys enrere.

Seguir leyendo »

La Unió Europea prepara una partida pressupostària per a investigació armamentista

Imatge de la campanya

Avui el Parlament Europeu votarà els pressupostos pel 2017, que inclouen la proposta d’una nova partida per subvencionar la indústria armamentista. D’aquesta manera i per primera vegada en la història de la unió, l’esborrany del seu pressupost inclou la destinació de fons públics europeus a la investigació per la producció d’armes, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia militar avançada.

Aquesta proposta o Acció Preparatòria (AP) preveu la destinació de 25 milions d’euros a la investigació per la producció d’armes el 2017. No obstant, la inclusió de la indústria armamentista no acaba aquí. A llarg termini, es vol establir un AP entre 2017 i 2019 per un total de 80 milions d’euros que serveixi per establir les bases d’un projecte europeu d’investigació en “defensa” que serà implementat entre 2021 i 2027 i al que s’hi destinaran 3.500 milions d’euros.

Seguir leyendo »