Des de fa molts anys les monarquies del Golf Pèrsic han boicotejat públicament a Israel mostrant-se partidàries de cooperar amb el desenvolupament de Palestina, sent territoris, on la majoria de la població comparteix el desig de l'alliberament de Palestina. D'aquesta manera, les corones d'aquesta regió han obstaculitzat obertament les relacions amb Israel; per exemple, a Aràbia Saudita des de 1971 el punt 15 de la llei federal determina que “…es prohibirà a tota persona física o jurídica, directa o indirectament, concloure acords amb organitzacions o persones ja siguin residents a Israel o bé vinculades a aquest mateix país en virtut de la seva nacionalitat o feina al seu servei”. A més, l'Oficina de Boicot ha inhabilitat les trucades telefòniques a Israel, les pàgines web i l'entrada dels seus ciutadans en els Emirats Àrabs Units (EAU).
No obstant això, en els últims anys les relacions polítiques i econòmiques entre les monarquies del Golf Pèrsic i Israel s'han consolidat amb l'objectiu d'afermar un front antiiranià, enfortir els llaços en matèria de seguretat amb occident i col·laborar en secret per establir lucratives aliances comercials amb Israel. A més, arran del lideratge dels EAU en energies renovables, aconseguint la candidatura per assentar la seu de l'Agència Internacional de l'Energia Renovable (IRENA), a pesar de la inexistència de relacions diplomàtiques entre Israel i els EUA, el 2010 els serveis d'immigració van haver d'autoritzar l'entrada a Abu Dhabi d'una delegació israeliana per poder acudir a les trobades de l'Agència.
D'altra banda, en matèria de seguretat, l'empresa Àsia Global Technologies (amb seu en Zurich i Abu Dhabi i fundada per un israelià establert als Estats Units), va construir murs de seguretat intel·ligents dotats de sensors, programes de reconeixement facial i altres tecnologies avançades per custodiar les 15 instal·lacions petrolieres situades als EAU, frontereres amb Oman. A tot això, els EAU també han comprat dos avions de vigilància de Radom Aviation Systems, empresa propera a Tel Aviv, la qual cosa fa evident els creixents vincles amb Israel en el sector de la seguretat.
De la mateixa manera, segons la Iniciativa OpenNet Toronto-Harvard, malgrat la censura d'internet en els EAU, a finals de l’any 2009 van desbloquejar l'accés a les pàgines web amb seu a Israel amb el sufix il, amb la qual cosa va haver-hi accés sense interrupció, encara que no està clar per què van decidir eliminar la prohibició ni si la censura tornarà a ser aplicada en el futur.
Bahrain va clausurar la seva pròpia Oficina del Boicot al 2005, mostrant-se disposat a avançar en les relacions comercials; però de la mateixa manera que en les altres monarquies del Golf, els evidents acords formals amb Israel han ensopegat amb l'oposició de part de la població nacional, plasmant-ho en les manifestacions de 2010 en les principals mesquites de Bahrain per denunciar els atacs israelians contra la flotilla de Gaza.
Encara que els Estats àrabs del Golf d'Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar, Oman, Bahrain i els EAU veuen el conflicte palestí-israelià com un desestabilitzador regional, els seus principals problemes de seguretat estan focalitzats cap a Iran.
El desig i l'interès de la majoria dels països àrabs per posar fi al conflicte palestí-israelià roman però no estan actuant de manera contundent per ajudar a l'Autoritat Palestina a aconseguir les seves metes, ja que mentre hi hagi un fort vincle entre el progrés en el procés de pau i la promoció de les relacions d'Israel amb els Estats àrabs, les connexions polítiques seran molt més complexes del que semblen. Conseqüentment, és important observar la manera en què evoluciona la naturalesa dual de les monarquies del Golf Pèrsic sobre la seva posició política formal per normalitzar les relacions amb Israel, d'una banda, i cooperar en el conflicte palestí-israelià per l'altra.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
