Israel s'ha convertit en el major exportador d'armes per habitant del món, fent del conflicte armat i la complicitat d'altres estats el seu modus vivendi. Dues dades: Israel rep anualment al voltant de 3.000 milions de dòlars d'ajuda militar nord-americana i exporta un 75 % de la producció militar a més de cent països. La seva demanda interna és insuficient per poder sostenir la indústria militar necessària per proveir i mantenir el seu sistema d'ocupació sobre els Territoris Palestins, un sistema basat en la força militar i el control de la població a través de sistemes d'intel·ligència i seguretat.
En un intent d'aportar informació sobre fins a quin punt Espanya està contribuint a alimentar la maquinària militar israeliana, l'informe 'Defensa, seguretat i ocupació com a negoci', investiga les relacions comercials en matèria militar, de defensa i seguretat entre Espanya i Israel.
En l'àmbit de la defensa, segons les dades recollides en aquest informe, el Govern espanyol contribueix al finançament de la indústria de guerra israeliana amb més de 400 milions d'euros, com a mínim, amb la compra d'un armament que ha estat desenvolupat i provat en les nombroses operacions militars llançades contra la població palestina dels Territoris Ocupats. Aquest és el cas dels míssils Spike (de la firma Rafael), els Cardom (de Elbit Systems), i els UAV Searcher (de IAI), tots ells fabricats per empreses militars israelians i utilitzats en Gaza, en moltes ocasions provocant víctimes civils, segons afirmen diverses investigacions d'organitzacions i institucions internacionals. La mateixa indústria militar israeliana destaca aquesta experiència provada en combat amb objectiu publicitari. Les companyies fabricants d'aquests sistemes d'armes són les principals empreses militars impulsades per dur a terme l'ocupació dels Territoris Palestins i, avui dia, tres de les empreses que major lucre obtenen amb la perpetuació d'aquest conflicte.
D'altra banda, les exportacions espanyoles de material de defensa a Israel responen en gran part a enviaments de municions, peces i components enviats a Israel amb tres finalitats principals: per a consum intern (de les Forces Armades d'Israel, empreses privades o públiques i particulars), per al seu acoblament i reexportació, o per ser sotmès a proves, segons especifiquen les estadístiques oficials de la Secretària d'Estat de Comerç. Entre els productes exportats es troben pistoles i les seves parts i components, cartutxos, targetes electròniques per al processament d'imatges per forces aèries de països europeus, munició de guerra per a proves de funcionament de la torreta Mini-Samsom de l'empresa Rafael, i sistemes i components de míssils per a l'Exèrcit espanyol per a proves a Israel. En l'última dècada, Espanya ha autoritzat l'exportació de material de defensa a Israel per valor de més de 36 milions d'euros, dels quals ja s'han exportat uns 22 milions d’euros; això representa més del 60% exportat sobre l'autoritzat, davant un 25% de mitjana en el total de les exportacions espanyoles. Aquesta dada pot assenyalar un tracte preferent a aquestes exportacions i una interpretació excessivament laxa de la legislació espanyola sobre el control del comerç d'armes.
Per què les transferències d'armes entre Espanya i Israel són controvertides?
La legislació espanyola sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús regula les exportacions espanyoles d’armes (no les importacions). Aquesta especifica que “les sol·licituds d'autorització seran denegades i les autoritzacions ( ... ), suspeses o revocades, en els supòsits següents: a) Quan hi hagi indicis racionals del fet que el material de defensa, l'altre material o els productes i tecnologies de doble ús puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent a l'ésser humà, amb fins de repressió interna o en situacions de violació de drets humans, ( ... )”. Segons aquests criteris, Espanya incompleix la seva pròpia legislació amb les exportacions de material de defensa a Israel.
Les exportacions, però, no són les úniques transferències qüestionables. També la compra d’aquestes armes crea un cicle pervers que assegura el flux de capital necessari per poder finançar la indústria militar, abarateix el cost de producció per unitat i deixa un suculent benefici per als seus comerciants. A més, es promociona la inversió en R + D i s’incentiva la fabricació de nou armament, un armament que també serà provat en combat. I tornem a començar -sempre que continuï la connivència i complicitat.
Recentment, Amnistia Internacional publicava l'informe “Trigger-Happy” (Gallet fàcil) denunciant el patró d'ús excessiu de la força per part de les Forces Armades d'Israel, les quals van causar la mort d'almenys 27 civils palestins a Cisjordània (25 amb munició real i 2 amb bales de goma), i assenyalava que algunes d'aquestes morts podrien constituir crims de guerra. El 2009 una altra organització, Human Rights Watch, publicava l'informe “Precisely Wrong” on assenyalava el possible ús de míssils Spike en un bombardeig realitzat amb drones sobre Gaza causant la mort de desenes de persones i danyant infraestructures civils, uns fets també assenyalats com a constitutius de crims de guerra per diverses investigacions. Les torretes Mini-Samson de trets automàtics o per control remot adquirides per l'Exèrcit de Terra espanyol també són usades per l'exèrcit israelià a les fronteres de la Franja de Gaza. Tal com assenyala l'esmentat informe d'Amnistia Internacional, diverses “agències de l'ONU i diversos grups locals i internacionals per a la defensa dels drets humans han documentat un patró de comissió de crims de guerra i altres greus violacions del dret internacional, tant del dret internacional humanitari com dels drets humans, comeses per les forces militars i de seguretat israelians des que van ocupar Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, i la Franja de Gaza el 1967”. En els casos assenyalats els abusos es van cometre amb el mateix tipus d’armament que el Govern espanyol ha importat o exportat a Israel en algun moment, ens fa això còmplices?
Aquests són només alguns exemples que il·lustren com un conflicte armat pot convertir-se en laboratori de proves i fira d'exposició per al complex militar industrial deixant de banda el dret internacional. Itamar Graff, conseller en cap de la Delegació de Defensa d'Israel a Espanya, va reconèixer que Israel (referint-se també als Territoris Ocupats) és “un 'laboratori' de mitjans de combat i de noves tecnologies de defensa, per una raó molt senzilla: les amenaces constants i cada vegada més sofisticades a les quals s'ha vist i es veu sotmès des de la seva creació com a estat i la seva permanent lluita per sobreviure”.
Sens dubte, una de les respostes amb més potencial per aturar aquest cercle viciós es troba en el moviment internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel (BDS a Israel) com a estratègia noviolenta que apel·la a l'acció de la comunitat internacional (governs i institucions, universitats i empreses, entre d'altres actors) per impulsar el respecte del dret internacional humanitari i dels drets humans a Israel i als Territoris Ocupats de Palestina com a camí necessari per aconseguir una pau justa entre israelians i palestins.
