Fins ara es coneixien una sèrie de perills vinculats a l'existència de l'armament nuclear. Hi ha una llista massa llarga de falses alarmes (causades per errors humans o tècnics) i d'accidents amb armes nuclears, que han estat a punt de provocar conflictes bèl·lics nuclears. En diverses ocasions, petits errors informàtics o d'interpretació han originat una alarma errònia d'atac nuclear enemic. Afortunadament, es va detectar l'error abans que es prengués la decisió equivocada.
Avui hem d'afegir un nou tipus d'amenaça a les esmentades més amunt. Es tracta dels ciberatacs dirigits als sistemes de detecció d'alerta ràpida de míssils atacants. Un ciberatac consistent a simular un avís d'atac podria desencadenar un contraatac i, d'aquí, una guerra nuclear.
Dos militars de molt alt rang dels EUA i Rússia, en un article al New York Times, han exposat la situació en què ens trobem. Les dues potències nuclears es regeixen encara per la doctrina nuclear de la Guerra Freda, que preveu, d'una banda, el manteniment d’una part del seu armament nuclear en situació de ser usat ràpidament i de l'altra, l'estratègia coneguda com launch on warning, consistent en el llançament immediat de míssils nuclears després que els sistemes d’alerta ràpida detectin un atac de míssils. Els EUA i Rússia disposen actualment d'unes 1.800 bombes nuclears en màxima alerta preparades per ser utilitzades de forma immediata (són els únics estats nuclears en aquesta situació). La decisió de llançament d'un míssil nuclear en cas d'avís d'un suposat atac es basa en la informació que subministren els satèl·lits i els radars terrestres. El temps per prendre una decisió és de menys de 30 minuts. Aquesta situació planteja un escenari molt perillós: cada cop és major la possibilitat que un ciberatac incideixi en els sistemes de detecció d'alerta ràpida i falsegi un atac amb míssils. I el poc marge temporal de presa de decisions afavoreix els errors d'interpretació i impedeix que es disposi de la informació completa. Segons el militar nord-americà, la sofisticació de l'amenaça cibernètica ha augmentat exponencialment durant els darrers deu anys. No obstant això, dos anys enrere el Comitè científic de Defensa que assessora el Pentàgon informava que, en la majoria dels sistemes de l'arsenal nuclear dels EUA, no hi havia prou avaluació dels punts febles davant d'un atac cibernètic total.
Es dóna la circumstància, a més, que Rússia ha substituït els seus satèl·lits de detecció per radars terrestres instal·lats a les seves fronteres. Els radars subministren una informació més precisa, però només poden detectar els míssils quan ja són a la vora, la qual cosa redueix el temps de decisió d'una possible resposta. I això incrementa la probabilitat de decisions errònies.
Sabem també que el mateix Pentàgon ha manifestat la seva preocupació pels nombrosos casos de manca de disciplina, errors i consum de drogues i alcohol entre el personal encarregat de la gestió i el manteniment de les armes nuclears en situació d'alerta màxima. Aquesta situació no pot sinó fer més vulnerables les armes nuclears davant dels atacs cibernètics.
Existeixen precedents de ciberatacs amb conseqüències importants. L'any 2009, els EUA conjuntament amb Israel van desenvolupar un virus informàtic, que va rebre el nom de Stuxnet, amb l’objectiu d’infectar i controlar les centrifugadores d'enriquiment d’urani a la central iraniana de Natanz. Aquest virus va malmetre el funcionament del 20% de les centrifugadores. El 2012, l’Administració Obama va reconèixer que havien col·laborat amb Israel per desenvolupar un ciberatac contra Iran.
A finals de setembre els EUA i la Xina van arribar a un acord, segons el qual cap dels dos estats realitzarà o donarà suport a robatoris de la propietat intel·lectual o secrets comercials en el ciberespai. A més van acordar a crear un grup conjunt d’experts per estudiar com lluitar contra el crim cibernètic. La qual cosa mostra la importància que va prenent aquest tema.
El risc de ciberatacs que tinguin com a objectiu generar falses alarmes d'atac amb míssils es minimitzaria de forma substancial si les potències nuclears abandonessin l'estratègia de resposta ràpida i si reduïssin o eliminessin completament les bombes nuclears que tenen a punt per ser llançades. L'ampliació del temps de decisió permetria obtenir major informació, fer una anàlisi més acurada i afavoriria la presa de decisions més correctes.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
