eldiario.es

Menú

"Les alternatives no s'han de pensar, s'han de practicar"

Ada Colau i Gabriela Serra inauguren la quarta edició del Fòrum Social Català reivindicant l'alegria i els aprenentatges i, sobretot, les accions transformadores per sobre dels grans discursos.

- PUBLICIDAD -
Ada Colau i Gabriela Serra, presentades per Rita Marzoa, en la inauguració del Fòrum Social Català / cc FSCat

Ada Colau i Gabriela Serra, presentades per Rita Marzoa, en la inauguració del Fòrum Social Català / cc FSCat

Gabriela Serra, veterana militant pacifista, repassa, en la inauguració de la quarta edició del Fòrum Social Català (FSCat) aquest divendres, el creixement del moviment contra la globalització neoliberal que va desembocar en el Fòrum Social Mundial l'any 2001 i la posterior creació del FSCat.

Fa memòria d'una tradició d'activisme –en la que va coincidir ja fa més d'una dècada, per exemple, amb Ada Colau, la cara visible de la PAH, amb qui comparteix taula–, però tot i que el fòrum sigui una trobada de gent implicada en diversos moviments i organitzacions, la seva conclusió final és clara: "No podem fer pensar a la gent dient-li que el capitalisme és dolent, o que ens estan retallant els drets".

Tant Serra com Colau, encarregades d'inaugurar el FSCat, reivindiquen les experiències transformadores més que els grans discursos. "Les alternatives no s'han de pensar, s'han de practicar", sentencia Serra. En aquesta línia, Colau proposa repensar què s'entén per confluència, que considera que no s'ha de limitar a grans trobades, amb manifestos consensuats i quotes en els actes per satisfer totes les sensibilitats, sinó que "es fa a través de la pràctica, perquè cada dia més està en joc la vida de les persones i hem de donar respostes a necessitats concretes".

Colau parla des de la seva experiència personal, especialment en la lluita pel dret a l'habitatge, perquè defensa el discurs situat, des de la realitat de cadascú, que, assegura, és un aprenentatge de la lluita feminista. I el que viu a la PAH és que "gent que no s'havia mobilitzat mai està garantint el dret a l'habitatge, quan semblava que era impossible, perquè lluitàvem contra els bancs".

Articulació global-local

El cas de l'habitatge és un exemple de la relació entre allò global i allò local. "La gran crisi esclata amb la titularització de les hipoteques que es fa en aquests mercats financers transnacionals i fan saltar vàries economies estatals; els poders es mouen millor que ningú en aquests eixos global-local", assegura la portaveu de la PAH.

Per això mateix, Colau reivindica que "no hem de començar de zero, hem d'aprendre de tots els nostres encerts i errors". "En el fragor de la batalla, en el dia a dia d'aquesta guerra sense bales, com en diu la periodista Olga Rodríguez, sembla que veiem batalles aïllades i sembla que haguem aconseguit poques coses, però estem en un procés de construcció tots i totes des de fa molts anys, amb una activitat frenètica", diu. "Moltes mobilitzacions que semblen un fracàs, ens estan ajudant a construir".

"Els crits del 15-M a les places, el 'no ens representen' o 'no som mercadoria', es presenten com una cosa molt nova, però venen del mateix que es denunciava amb les manifestacions contra el Fons Monetari Internacional: que hi ha uns poders fàctics a nivell transnacional, que decideixen més que els governs i que són responsables del patiment de les persones tan al sud com al nord", assegura Colau.

Aquesta acumulació que permet construir tampoc evita la frustració, però. "Vam visibilitzar aquests poders fàctics amb el moviment global, i vam encertar, perquè ens van assenyalar com a enemic públic número u, com va demostrar la violència de Gènova, per exemple, però arribàvem a casa i dèiem: I ara què? Què fem amb les nostres vides precàries?", recorda l'activista.

Evitar els maximalismes

Colau explica com van anar concretant les lluites, i com la lluita contra la Guerra d'Iraq es va convertir en una lluita en les "guerres quotidianes", com una de les que van prendre més força va ser la lluita pel dret a l'habitatge, i com tot això i moltes altres mobilitzacions van influir en el naixement de la PAH.

Té clar com aconsegueixen sumar tanta gent a una lluita que ve de lluny: "Sabíem que ens estàvem enfrontant a un monstre, a un model econòmic injust i la manca de democràcia, però no podíem dir: Anem a lluitar contra el capitalisme. No sabríem ni per on començar. Hem d'evitar els maximalismes, però ser més ambicioses que mai". "Tenim més oportunitats que mai per garantir els drets humans, però el problema és que estan més mercantilitzats que mai", afegeix.

Gabriela Serra, que carrega contra les avantguardes i els grans discursos, reivindica que "hem de fer com la PAH, anar d'allò concret a allò global, i no al revés". És una mobilització "de gestos que transformen la vida de les persones", segons Ada Colau. Posa en relleu, l'alegria i l'optimisme militant, molt presents en les accions dels afectats per la hipoteca, "una mobilització transformadora, amb un efecte de llarg recorregut sobre la mateixa vida de les persones".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha