Una altra economia és possible i aspira a ser una alternativa
Una altra economia és possible? Sí. Aquesta va ser la resposta de quatre experts en economia social i solidària davant la pregunta que els formulava la Fundació Periodisme Plural, com a palanca per obrir un debat en el qual es va confirmar que l'economia social i solidària viu un moment de saludable auge, i per tant es va optar per parlar més aviat de com aconseguir, amb aquesta empenta, que esdevingui una alternativa real al sistema laboral actual, i de quins són els models dins el cooperativisme que tenen més a veure amb aquesta transformació que no és només econòmica o social, sinó socioeconòmica, segons van apuntar els ponents.
A continuació, pels que no van poder assistir a la taula rodona, celebrada ahir a Can Farbra (Barcelona) de la mà de la Fundació Periodisme Plural i d'Alternativas Económicas, publiquem el vídeo íntegre del col·loqui. Els seus participants van ser Pepa Muñoz, responsable de comunicació del TEB Grup Cooperatiu, una entitat que es dedica a la integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual; Clara Puigventós, directora gerent d’Encís, una cooperativa mixta de consum i de treball que ha suposat la creació de 500 llocs de treball; Jordi Via , membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i de l’asseguradora Arç Cooperativa, i Ivan Miró, sociòleg i investigador en cooperativisme i fundador de Lla Ciutat Invisible. El diàleg entre el va coordinar Andreu Missé, periodista de llarga trajectòria i soci i director de la revista d’economia Alternativas Económicas.
En la intenció d'avançar cap a una posició que permeti parlar d'alternativa real, els ponents van introduir diversos objectius: Pepa Muñoz va destacar la importància de “teixir aliances” entre cooperatives per tal de créixer, o el que és el mateix, “intercooperar”, en paraules de Clara Puigventós, que va reconèixer que sovint les cooperatives s'hi mostren reticents perquè els projectes acostumen a ser molt personals.
Ivan Miró, per la seva banda, va apuntar que, per avançar cap a l'hegemonia, no es pot deslligar el cooperativisme de la xarxa d'economia solidària: “suport mutu, compromís social, democràcia, propietat col·lectiva, responsabilitat social...” són conceptes, segons Miró, indissociables d'un cooperativisme que vulgui esdevenir alternativa al sistema capitalista, i que no sempre es donen, com en el cas de Fagor.
En aquest aspecte, el de la “transformació social”, hi va aprofundir Jordi Via. Admetent que, com qualsevol empresa, estan “subjectes als imperatius dels comptes de resultats”, Via va considerar que és imprescindible presentar-se com un model que lliga “la viabilitat econòmica a la social”.
Per últim, i malgrat l'auge que està vivint el cooperativisme en temps de crisi, els qui conformaven la taula rodona van coincidir en apuntar que l'alternativa no es produirà si no es combaten, paral·lelament, les polítiques d'austeritat que aplica l'Administració sota els designis de la Troika.
