Ada Colau mira ara cap al Llobregat per avançar en el seu projecte metropolità
Fa tot just un any, Barcelona començava a mirar al Besòs. Ara, Ada Colau vaticina un canvi de 180 graus per tal de fixar noves polítiques que renovin el sud del terme municipal de Barcelona i la relació de la capital catalana amb els voltants del riu Llobregat. L'alcaldessa ha anunciat en la 34a conferència l'Alcaldessa respon la voluntat del govern de tirar endavant un segon pla Delta i també un pla d'habitatge a la zona del Llobregat. “De la mateixa manera que Barcelona 92 va permetre obrir la ciutat al mar, ara toca ampliar-la cap als dos rius. Hem de fer de Barcelona una ciutat metropolitana”, ha dit Colau.
L'alcaldessa ha citat l'escriptor Eduardo Mendoza per encetar l'explicació de la seva acció més ambiciosa d'aquest 2017: “Durant molts anys s'havia dit que Barcelona acabava entre el mar i Collserola. Com un gran amfiteatre. Nosaltres volem que no hi hagi fronteres a la ciutat i que d'ara endavant mirem la ciutat amb els dos rius inclosos”, ha il·lustrat Colau.
“Encara hi ha molts plànols de Barcelona que tallen el mapa a Montjuïc”, ha lamentat l'alcaldessa, que ha considerat la zona del Llobregat com una oportunitat per a créixer. Segons el consistori, un 23% del sol de la zona sud de Barcelona segueix sense activitat.
Per aquest motiu, Colau ha parlat d'un nou pla d'habitatge amb prop de 12.000 immobles –capacitat per a 30.000 habitants– que podria eixugar part del problema de la ciutat amb l'habitatge. Colau ha considerat la urbanització de la Marina com una estratègia global, pensada des de l'àrea metropolitana.
En termes de reactivació econòmica, Colau ha destacat que s'ha treballat des de setembre amb Mercabarna, el port o l'aeroport de Barcelona perquè en aquest espai del terme municipal de Barcelona hi hagi un segon pla Delta del Llobregat. El pla, similar al que als anys 80 va desviar el riu i va crear un parc agrari, tindria una vocació plenament econòmica i, segons Colau, inclouria una trentena de projectes que necessitarien deu anys per a poder-se desenvolupar. L'alcaldessa ha destacat que reuniria una inversió de 1.500 milions d'euros, que seria un 50% privada i un 50% pública.
“Els projectes seran, per exemple, l'ampliació de Mercabarna, ampliant la superfície del producte de proximitat; una plataforma de sol industrial per facilitar el creixement de les pimes i de l'economia social; i un altre projecte en relació a l'habitabilitat i la sostenibilitat, un pas a peu per a bicis i vianants”, ha explicat Colau.
En aquest sentit, si bé aviat –gràcies a l'acord amb ERC i la Generalitat– la connectivitat de la zona millorarà amb l'L10 fins a La Marina, l'alcaldessa ha projectat una xarxa de corredors verds entre el Llobregat i Barcelona.
Colau ha aprofitat aquesta nova mirada cap al Llobregat per subratllar la feina ja feta amb l'Eix Besòs, fruit de l'aplicació del Pla de Barris (presentat l'any passat també en conferència al Col·legi de Periodistes). “La intervenció, ja en marxa, ha estat una activació de l'Eix, amb reindustrialització del Besòs com el nou campus de la Universitat Politècnica de Barcelona”, ha afegit l'alcaldessa.
Per reforçar la idea d'una ciutat metropolitana, Ada Colau ha situat el Besòs com a element clau en la nova visió de Barcelona i ha destacat que espera que, al voltant de les tres xemeneies del Besòs, s'hi desenvolupi un Pla de Desenvolupament Urbà (PDU) que “endreci” l'antiga tèrmica perquè Barcelona connecti “definitivament” la zona del Fòrum amb el port de Badalona.
Balanç agredolç
La conferència d'Ada Colau també ha servit per prendre el pols a les sensacions del primer any de mandat complert (2016) de l'equip de govern de Barcelona. Colau ha reconegut que el govern de Barcelona no pot ser “triomfalista” i ha parlat obertament de les “dificultats” que han suposat la revocació del PAM o la negativa de l'oposició als pressupostos del 2017, que es troben immersos en una qüestió de confiança.
“Vull valorar però els acords als quals sí que hem pogut arribar: l'entrada del PSC al govern, per exemple”, ha dit, per contra, l'alcaldessa. Colau s'ha referit amb entusiasme a acords en l'àmbit de la ciutat com el Pla de Barris, que sí que s'ha posat en marxa i que ha suposat la intervenció en 16 barris, amb una inversió de 150 milions d'euros.
L'alcaldessa s'ha referit amb especial incidència a una qüestió sensible pel govern de la ciutat: l'habitatge. “L'atractiu de Barcelona produeix una especulació... En habitatge hem posat la maquinària municipal en funcionament. Però hi ha un dèficit de partida: a l'Estat Espanyol no s'ha fet una aposta pel parc públic d'habitatge. I, per molt d'esforç que fem, no és suficient perquè s'ha d'accedir a l'habitatge per mercat privat. I això provoca una bombolla del mercat del lloguer, pel que són altres administracions amb competències les que han d'intervenir”, ha dit l'alcaldessa sobre la greu situació del lloguer a la ciutat.
Ada Colau ha parlat també en la seva intervenció de l'actualitat municipal. Hi ha hagut referència al PEUAT, el pla que vol regular la distribució d'allotjaments turístics, i que està en voga aquests dies davant la dificultat per arribar a consens amb grups com ERC. “Gràcies al pla d'allotjaments turístics s'ha aconseguit acordar que calia una regulació. El govern ha fet, a més, una proposta molt treballada, raonada i equilibrada, i que ha incorporat moltes al·legacions que han millorat el projecte. Estem en el darrer tram i ens juguem el model de ciutat”, ha insistit Colau.
