Què és Desokupa, l'empresa dedicada a desallotjar investigada per amenaces i coaccions

Diuen que, en temps de promoció, els escriptors obliden la seva feina; les signatures de llibres i l'atenció als mitjans fan que descuidin la seva prosa. Es podria pensar que l'incessant activitat en televisions, ràdios i diaris de tot Espanya de l'empresa de desnonaments Desokupa està frenant les seves polèmiques accions. No és així. Ben al contrari, estan creixent.

Segons dades de la companyia, cada setmana practiquen una mitjana de 20 accions, el 85% d'elles contractades per particulars; fa uns mesos no sumaven més d'una trentena d'intervencions, en total. Tant és el volum de treball, que aquest 2017 s'obriran vuit franquícies –mantenint la seu central a Barcelona– recolzades en uns ingressos de prop d'1 milió d'euros.

Els controvertits desnonaments de Desokupa, dedicada des del passat 2016 a “treure a okupes d'habitatges particulars”, li han costat a l'empresa una investigació judicial i també la crítica de moviments socials com la PAH o el centre de drets humans DESC (responsable de la querella). Però també els ha brindat un poderós aparador. Aquest mitjà ha perseguit a l'empresa durant dos dies per concertar una conversa telefònica.

“La nostra projecció no és per la feina que realitzem, sinó pels sectors als quals qüestionem: si l'alcaldia de Barcelona és pro okupa, quan apareix una empresa com la nostra, es genera la notícia. Nosaltres sempre hem preferit un perfil baix a nivell mediàtic”, atén J., gerent de Desokupa, que demana que ocultem el seu nom complet. “Jo també vull mantenir un perfil baix”.

J. es reconeix com la mà dreta de Daniel Esteban Martínez, director de l'empresa, i un dels tres investigats –els altres dos serien els treballadors Ernesto Navas i Zhivko Palacín– pel jutjat 31 de Barcelona després d'un desallotjament a Can Dimoni al barri de Gràcia (Barcelona) l'any passat.

La jutge els prendrà declaració en els pròxims dies. J. assegura que l'empresa encara no té constància d'això i que, a més, tampoc veu motius per investigar-la. “Can Dimoni... No et negaré que vam estar allà, però no ens ha arribat cap citació. No tinc constància de la investigació. Ni ens ha trucat la policia o el jutjat. A mi no m'ha arribat la citació i jo no veig per què ens han d'investigar si senzillament prestem un servei”.

Aquest servei, que segons la versió del mateix J. consisteix en fer de mitjancer amb els ocupants d'una propietat ocupada i si no hi ha acord establir un control d'entrada, ha despertat l'alarma dels moviments socials relacionats amb el dret a l'habitatge els últims mesos.

L'Observatori DESC va dir abans de presentar la querella que l'empresa s'encarregava de “violar drets d'interès públic”, com és el de l'habitatge, per mitjà de pràctiques de “matonisme”. “Abans d'establir un control d'accés intentem intervenir amb l'interlocutor, però si l'ocupa no vol entrar en raó iniciem el procés amb vigilants de seguretat i els reforços convenients”, excusa Desokupa.

El servei no és l'únic element que alerta a entitats i moviments socials. Diverses informacions, com les aparegudes a La Directa, han vinculat als treballadors amb la extrema dreta i fins i tot amb grups paramilitars. Desokupa no es pronuncia sobre aquestes qüestions.

L'única prova evident és la relació del seu director general, Daniel Esteban, amb la boxa. Anomenat sobre el ring com a El segurata –segons publica El Mundo– pels seus negocis en empreses de seguretat, Esteban també va ser director de Morosos BCN, una xarxa de porters de discoteca que extorsionava morosos i que va acabar, segons va informar El Periódico, amb quatre detinguts. També la seva directora de premsa ha col·laborat amb la difusió de combats. “Parlar del nostre passat és una forma de desprestigiar-nos. Però nosaltres fem la nostra feina ajudant en un problema terrible com l'ocupació”, rasa el gerent de la companyia.

Els veïns del Raval de Barcelona lamenten que, més enllà dels desnonaments per ordre judicial –Ciutat Vella concentra un alt nombre dels esdevinguts a la capital catalana, ara el barri hagi de bregar també amb les pràctiques de l'empresa. A causa de l'augment d'accions de Desokupa, els veïns han ideat un mòbil antidesnonaments: telèfon comunitari per anticipar desallotjaments.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) no ha dubtat a titllar en diverses ocasions a l'empresa de “màfia”. La PAH ha destacat que l'empresa es dedica a la “extorsió” de les persones i que els seus mètodes en molts casos són directament il·legals. Una cosa que l'Observatori DESC va sostenir en presentar una querella per “amenaces, coaccions i destrosses” en un pis del carrer Josep Torres. Un grup de vuit homes corpulents van foradar i serrar la porta de l'immoble el passat 14 d'abril quan cap dels ocupants es trobava a l'interior.

“Entenem la llei de la següent manera: és legal o no ho és. El concepte alegal no existeix. I l'ocupació és 100% il·legal, així ho diu la Constitució. Però en l'exercici de la justícia, una casa ocupada pot trigar anys a desocupar-se. La justícia no podrà resoldre aquest problema. L'única manera és apostar pels nostres serveis”, atén, sense titubejos, el treballador de Desokupa.

L'ocupació, un delicte recollit i castigat pel Codi Penal, no està inclosa expressament en la Constitució, que sí que reconeix en el seu article 33 el dret a la propietat privada i inclou que “ningú podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social ”. Alhora, l'article 47 recull el “dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat” i l'obligació dels poders públics de “promoure les condicions necessàries” i “establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.

Per recolzar la seva tesi sobre la legalitat dels seus serveis, Desokupa s'ha dedicat a difondre vídeos en què realitza algunes de les seves pràctiques davant la policia.

Va ser precisament la connivència amb els cossos de seguretat, en aquest cas els catalans (Mossos d'Esquadra), el que va portar –després de l'episodi a Can Dimoni pel qual Desokupa està sent investigada– a què veïns de Gràcia impulsessin la campanya #StopDesokupa. “Els interessos econòmics passen per sobre dels drets de les persones. Volem combatre la contractació de matons per part de propietaris especuladors”, cita el seu manifest.

Actualment Desokupa dóna feina a 14 persones –entre treballadors directes i indirectes; aquests últims pertanyents sobretot al seu departament jurídic– amb vista a que creixi la plantilla aquest 2017. “El volum de treball és alt i estressant”. “Estem creixent i som ambiciosos, obrirem fins a vuit franquícies, on hi hagi més densitat de població, i per tant més ocupacions. Aquest any les principals ciutats espanyoles tindran una oficina de Desokupa”.