eldiario.es

Menú

Entrevista | Jordi Ficapal

“El relat turístic peca d’economicista i obvia els indicadors socials”

Parlem amb l’antropòleg i l’expert en turisme Jordi Ficapal, que demana repensar el turisme en clau humana i mediambiental

Sobre la moratòria hotelera del govern d’Ada Colau, l’expert entén que s’ha posat “massa” l’accent en els hotels i que, en canvi, no fa aflorar els apartaments il\·legals

“Conflictes com el de la Barceloneta posen en evidència que el ritme en què s’estava treballant no era l’adequat”, alerta Ficapal

- PUBLICIDAD -
Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de HTSI.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de HTSI SANDRA LÁZARO

Parlar amb l’antropòleg Jordi Ficapal (Barcelona, 1962) és gaudir d’una radiografia rigorosa i equilibrada sobre la cara i la creu del turisme. Per al director de l' Observatori de Turisme Responsable (OTR) de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull), cal posar en context els beneficis econòmics d’aquest fenomen i analitzar a fons el balanç entre els impactes positius i els negatius. Parlem amb ell sobre la necessitat d’incorporar les humanitats en l’avaluació del turisme, sobre un model sostenible i posem el focus en la gestió que n’ha fet darrerament Barcelona. Plans d’Usos, gentrificació, mobbing immobiliari i moratòria hotelera centren la conversa.

Des de l’activisme veïnal se sol veure el turisme com un fenomen amb tota mena de riscos associats. Des del sector turístic, tot són avantatges. Vostè que és un expert, digui’ns qui té raó?

El turisme no és una industria sense fum. Té elements que impacten positivament en la societat i, a la vegada, en té de descontrolats que poden esdevenir un veritable problema. A mi m’agrada utilitzar un proverbi polinesi, que ens ve a dir que el turisme és com el foc: et pot ajudar a cuinar, però si no vigiles et pot cremar la casa.

Hem cremat gaires cases?

Depèn d’on i quan. És evident que el turisme ha estat un motor de desenvolupament econòmic, social i cultural i, en molts casos, pot revertir en la protecció del patrimoni. Però igualment li puc dir que els atractius turístics poden convertir-se en tota una amenaça per les mateixes comunitats residents.

Com trobem l’equilibri?

Aquest és el gran repte que tenim per endavant. Nosaltres, des de l’Observatori de Turisme Responsable (OTR) estem treballant en la línia de buscar fonts de valor públic en el turisme més enllà dels merament econòmics. La narrativa del valor econòmic és insuficient per explicar el turisme. No ens serveix per valorar la relació de càrregues i beneficis que l’activitat genera sobre una comunitat concreta. Des de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), un dels referents en la matèria, ens hem passat molt de temps dient simplement que el turisme enriqueix. D’acord, enriqueix. Però perquè mai hem anat a mirar exactament quin tipus de riquesa i ocupació genera?

Des del moviment veïnal de Barcelona es critica que l’ocupació és, majoritàriament, precària...

Sí, en múltiples ocasions ho és, com també hi ha elements clarament positius. Hi han moltes fuites en aquesta generació de riquesa i ocupació. Ens hauríem de plantejar en termes de societat si aquesta generació de valor econòmic és discutible en alguns aspectes. En canvi, no hem dedicat ni esforços ni metodologia ni intel·ligència a mesurar amb precisió quins són realment aquests impactes econòmics positius. Justifiquen els impactes negatius? O els hem inflat?

Vostè que creu?

Estem massa concentrats en el creixement de PIB o en la renta per capità. Els indicadors econòmics ens tapen els ulls davant el què ens ha d’importar realment: els termes qualitatius. Quin impacte té el turisme sobre l’educació? I sobre la cultura? Ni ho contemplem. Ens hem tornat més conscients dels nostre drets, i el què volem és que se’ns expliqui de manera més justa els beneficis dels turisme. Com diu Martha C. Nussbaum a Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita las humanidades, ens hem centrat tant en la generació de capacitats tècniques per encaixar en un sistema preestablert i ens hem reduït al  homo economicus. Hem de cercar nous indicadors d’eficiència social, com l’increment d’oferta cultural, o el patrimoni posat en valor. Ara per ara, és evident que el relat turístic peca d’economicista i obvia els indicadors socials.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de HTSI.

Ficapal, en un moment de l'entrevista SANDRA LÁZARO

És optimista en la relació del turisme i Barcelona?

Sóc optimista, sí. Tot i les friccions importants que ha patit la ciutat, els governs, l’anterior i l’actual, cadascú amb les seves especificitats, han optat per implementar polítiques públiques que assegurin una millor distribució dels beneficis del turisme.

Potser a Ciutat Vella o a la Barceloneta s’hagués pogut fer més en etapes anteriors...

Sí, segur, però són coses que ja venen des del 2010, amb el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, del 2010 al 2015. Ja aleshores es deia que s’havien de vigilar alguns excessos. El problema és que la implementació d'aquestes mesures són lentes. Ara bé, conflictes com el de la Barceloneta fan evident que el ritme en què s’estava treballant no era l’adequat. I part de la ciutadania ja ens deia que era insuficient.

La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella, segellada entre CiU i PP, ensorrava la feina feta per l’exregidora Itziar González. Des del poder polític hi ha responsables d’haver inflat la bombolla turística?

El Pla d’usos de Ciutat Vella del 2010 era interessant i ben orientat a minimitzar l’impacte del turisme. Però també tenia problemes, que esclaten l’any 2012. Tota una sèrie de projectes hotelers, que sempre han actuat com un lobby eficient, complien les condicions anteriors a aquell ordenament, i ja havien començat a tramitar les llicencies. Arran del Pla, s’havien de tirar endarrere i van anar a tribunals. I és clar, el risc jurídic per l'Ajuntament de Barcelona era de vàries desenes de milions d'euros i indemnitzacions. Això fa que el govern de Trias s’ho replantegi i obri la pilota del Pla d’Usos.

Que va tenir una altre mena de cost per a la ciutat...

Va desencadenar una hiperactivitat furiosa d'apartaments, albergs i pisos d’AirB&Bs. Això acaba desembocant al conflicte claríssim i emergent del 2014 a la Barceloneta, amb els dos turistes italians en pilotes sortint d’una botiga com a icona. Però jo no diria que fos una negligència per part del PSC, ni per part de CiU, sinó que al final el turisme comporta una hiperactivitat econòmica i empresarial, també de petites i mitjanes empreses d’autònoms, que té un dinamisme tan gran que, a la mínima escletxa, surt en forma de riuada incontrolable.

Com valora la moratòria hotelera impulsada per l’actual govern d’Ada Colau?

El govern ha volgut aturar momentàniament la situació per fer una foto fixa. Penso que és intel·ligent voler conèixer el detall de l’activitat turística i comparteixo la necessitat de fer una anàlisi de les polítiques urbanístiques i publiques. I fer-ho, com és legítim, des de les seves prioritats de govern i ideològiques. Ara bé, tampoc serà una moratòria gratuïta, que segur que tindrà conseqüències. Des del meu punt de vista, té una excessiva fixació amb els hotels, quan bona part del turisme a la ciutat no està centrada als hotels, sinó en els pisos turístics il·legals. Una de les conseqüències de l’obertura de la moratòria del Pla d’Usos per part del govern Trias el 2012 va ser també donar l’oportunitat de legalitzar o fer aflorar tots els apartaments turístics il·legals. Passant de 900 apartaments a 9.000 apartaments. La moratòria actual no fa aflorar els il·legals, es mantenen, i pel que sembla, l'oferta creix.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de HTSI.

Ficapal defensa la responsabilitat corporativa de les empreses SANDRA LÁZARO

Des del sector turístic, s’ha acusat el govern Colau de voler-s’ho carregar tot. Està d’acord?

No crec que sigui una crítica justa, però entenc la pressió o la preocupació del sector de negocis de la ciutat. Sobretot els que tenien una sèrie de projectes hotelers o d’apartaments en marxa, amb unes inversions fetes, i de cop i volta han vist com calia aturar-ho tot. Ara bé, és temporal, aproximadament un any. En el millor dels casos el govern preveu treure la seva regulació pel mes de març.

Vostè forma part dels experts que consulta l’Ajuntament de Barcelona. Què els hi diu? 

Estem en procés de posar en marxa el nou Pla Estratègic de Turisme a la ciutat. El tècnic que han designat és l’Albert Arias i s’estan fent estudis sobre l'allotjament a la ciutat. La fotografia fixa de la qual parlàvem. Per altra banda, hi ha una altre procés molt interessant ara mateix a la ciutat, el procés de participació que ha de desembocar en el Consell de Turisme i Ciutat, que a diferència dels anteriors plans comptarà amb veïns i els sindicats, a més dels experts.

Com veu el repte d’ampliar l’oferta fora de Barcelona?

Bé, però alerta amb l’efecte Lido. A Venècia es va fer una moratòria que impedia fer un hotels ciutat dintre de la ciutat. Què va passar? Doncs que els hotels es van situar tots fora de la ciutat. A Barcelona podria passar que, arran de la moratòria, els hotels es desplacin a l’àrea metropolitana. Si la gent s’allotja a l’Hospitalet, el benefici és per Hospitalet, i no per a Barcelona.

La descentralització del turisme és possible?

Costa, però s’està fent. De fet, la feina de la Diputació de Barcelona és aquesta. Hi ha plans de coordinació conjunta però això obvia una cosa: que el turisme va on vol. Si els atractius turístics continuen estant a Barcelona, és complicat. Qui vingui per primer cop a la ciutat no li trauràs que visiti la Sagrada Família, però el que vingui per segona o tercera vegada, ja pot mirar amb més interès els cellers modernistes de Vilafranca.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de HTSI.

Ficapal alerta dels perills de convivència de la versió massificada del turisme SANDRA LÁZARO

La filòsofa Marina Garcés parla de “ turisme extractivista i depredador” i desgrana processos de desplaçament de les classes populars.

Conec els estudis de la Marina i em mereixen molt de respecte i interès, però em costa veure el punt conspiratiu. Ara, sense dubte, en mots indrets veiem algunes de les conseqüències que descriu la Marina. El turisme atrau gent que, durant un període determinat, té més poder adquisitiu que la població autòctona, i això genera inflació. A més, el turisme cada cop busca viure experiències autèntiques. És a dir, els turistes ja no se senten atrets pels ressorts turístics, sinó que es volen mimetitzar amb el tipus de vida autòctona. Això genera processos de gentrificació o mobbing, sovint associats a dinàmiques del mercat immobiliari.

A Barcelona es donen cassos, com hem descrit a Catalunya Plural, de mobbing immobiliari. Manquen iniciatives per mesurar l’impacte negatiu de la pitjor cara del turisme?

El mobbing és simplement delictiu. Ho ha de perseguir la policia. Si els veïns no volen marxar, s’han de poder quedar. Ara bé, no ho hem de regular només des del turisme, sinó des del mercat immobiliari. El mobbing és una realitat i el què hem de fer es protegir-nos amb les lleis adequades. Els recursos emprats per alguns bèsties sense escrúpols, i ara em ve al cap el cas que va patir la regidora Itziar González, el què s’ha de fer és anar als Mossos i a la Guardia Urbana. No hi ha cap justificació.

Fa poc va participar en la jornada de la Cimera Mundial del Turisme Sostenible que es va celebrar a Vitòria-Gasteiz. Quina conclusió n’extreu…

Els llocs han de ser bons llocs per viure. Primer, per als seus veïns, i després en tot cas ja oh seran pels visitants. No té sentit que es generin condicions de turisme molt potents si al costat tenim gent que pateix. Hem vist massa cops turistes en ressorts malbaratant aigua mentre que a quatre metres hi ha gent enfangada en la recerca d’aigua. Si les comunitats residents ens estan prestant les seves condicions de vida, ens hem d’assegurar-nos que el retorn sigui el suficient.

Fa unes setmanes, la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi-HTSI, a la que pertany l’Observatori que dirigeix, va entregar els Premis Xavier del Turisme-HTSI 2015, sobre investigació i contribució social...

En efecte. Ilunion Hotels i el Departament de Turisme de la Universitat de Deusto van ser els guardonats. Nosaltres insistim molt en les polítiques de responsabilitat social que assegurin una millor relació amb l’entorn. No només el model tradicional de destinar els beneficis a causes socials, que ja està bé, sinó a promoure una ocupació de proximitat. Home, si vostè posa un hotel al Poble-sec, faci el favor de contractar proveïdors de proximitat. O per exemple, models de turisme inclusiu i accessible. Els hotels de Ilunion Hotels són accessibles a persones amb algun nivell de discapacitat. Si avancem en aquestes direccions, el sector turístic ens pot obrir nous models de societat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha