L'Ajuntament de Barcelona alerta que l'excessiu soroll afecta la salut dels veïns
El centre de Barcelona no pot suportar més soroll, i l'Ajuntament s'està armant amb estudis, anàlisis, enquestes i diagnòstics per plantejar la batalla al que consideren conseqüència d'un model econòmic “basat gairebé exclusivament en l'oci i un turisme molt focalitzat en l'alcohol i la festa de baix cost ”.
Els caps de setmana, els mesuradors de so, distribuïts per tots els barris del districte de Ciutat Vella, superen els límits de benestar situant-se per sobre els 70 decibels, segons constata un informe que fa referència a dades recollides l'any 2015. Junt amb el diagnòstic, es recull també una enquesta on el 78,1% dels residents del districte barceloní consideren que al seu barri hi ha un soroll excessiu.
L'informe en qüestió Estudi de valoració de l'impacte del soroll procedent d'activitats relacionades amb l'oci nocturn sobre la salut de les persones a Ciutat Vella va ser encarregat a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, amb la intenció de que concentrés la seva anàlisi a Ciutat Vella, l'ull de l'huracà turístic de la capital catalana.
L'informe assenyala les conseqüències per la salut i la qualitat de vida dels veïns que estan sotmesos al soroll a mitjà i llarg termini. Segons recorden els autors, el soroll és el tercer factor ambiental més rellevant de “càrrega de malaltia”, després de la contaminació i el fum del tabac. El document constata efectes com la somnolència, fatiga, tensió nerviosa o migranyes en un termini curt de temps; o greus malalties a llarg termini com l'excitació del sistema endocrí, alteracions del metabolisme o desenvolupament de malalties cardiovasculars, entre altres conseqüències.
Per recollir dades, els veïns consultats per aquest informe expliquen el seu estat d'irritació, com els costa fer “tasques cognitives”, com es troben cansats de manera extrema, nerviosos, intranquils i estressats. Descriuen “por i incapacitat per demanar a la gent que deixi de fer soroll, impotència i desesperació”, i conclouen que en general viuen “la situació de manera traumàtica”.
A més, assenyala l'informe, el soroll pot generar en els veïns “una agressivitat no desitjada o reprimida per la sensació de vulnerabilitat o falta d'empoderament i hostilitat, desvinculació social i mobilitat residencial amb la percepció de ser expulsats del barri”, assenyalant directament “ interessos econòmics relacionats amb el turisme ”.
Fruit de les enquestes, l'Ajuntament constata com els veïns intenten adaptar-se al soroll, per exemple, allotjant als nens a les habitacions interiors dels domicilis per mantenir-los lluny del soroll constant, prenent medicaments o taps a les orelles per dormir, anar-se'n a la biblioteca per a realitzar tasques o mantenir les finestres tancades. A part de la reorganització dels serveis de neteja, el desplegament d'un equip d'informadors per recordar els horaris de les escombraries als comerciants, l'ajuntament promou un programa de subvencions per instal·lar doble vidre a les finestres.
Amb aquest i altres informes, l'ajuntament espera arribar al màxim consens polític i social per plantejar un nou Pla d'Usos del districte de Ciutat Vella, que vagi més enllà de la suspensió de llicències per a “activitats de concurrència pública, comercials i alimentàries”, aprovada el passat mes d'octubre. Es preveu que el proper mes de setembre es produeixi l'aprovació inicial d'un nou pla que posi veto a les molèsties dels veïns.
