'Tango queer', passos de ball contra els rols de gènere

Barba poblada i talons. Arrenca la música. Un tango instrumental. I el noi agafa l'esquena de l'altre noi. El porta, que dirien els puristes. Braç dret, mirada al front i suaus moviments laterals; els peus acaricien terra, i en el cas del noi amb talons... un cap d'agulla acaricia el sòl. Funambulista.

Al cap d'uns passos, canvi de rols: l'altre noi, aquest amb sabata plana i camisa entallada, adopta el paper dominant. Són les 22h i són els primers en ocupar la pista, un espai diàfan i gran com dues pistes de bàsquet. Al cap d'uns minuts, una dotzena de parelles els acompanyen.

El ball s'emmarca dins el primer festival internacional de tango queer de la península, el Quilombo Queer (QQ). Un festival que ha acollit xerrades, tallers oberts, exhibicions i, és clar, milongues al llarg d'una setmana, del 25 al 29 de maig.

El tango clàssic és una institució a l'Argentina, qüestió d'estat. Encara que tot apunta que el van aportar els esclaus requisats des de Nova Guinea o el Congo, el ball ha esdevingut orgull nacional. Tango orillero, li deien al tango primigeni. I si el rostit ha de menjar-se daurat per fora i sagnant per dins, el tango ha de ballar-se noi-noia. I amb precisió. Aquesta és la litúrgia. Com a tal, la pràctica del tango s'ha vist esclafada per la tradició i ha imposat unes les limitacions en les construccions de gènere que descansen sobre el binomi de gènere convencional: el noi, viril i dominant, dirigeix la noia, fràgil i eixerida.

Gràcies a les incursions dels moviments feministes i queer, en els anys 2000 va començar a Alemanya una deconstrucció d'aquests rols: que cadascú balli com vulgui.

El tango queer va trigar en arribar a Espanya. De fet tan sols fa un lustre que van començar les primeres milongas queer a Madrid. La milonga, el ball popular del tango, on tothom està cridat a participar, però entès des de la teoria queer. El primer festival internacional de tango queer va tenir lloc l'any 2000 a Hamburg.

A Barcelona fa poc més d'un any i mig que va arrencar la comunitat Tango queer Barcelona, amb tallers a Le Rouge i al Centre Cívic La Teixonera. “Volem generar un espai càlid per relacionar-nos i conèixer-nos a través del ball, per jugar amb els rols de gènere, intercanviar-los, fer-los flexibles i fins i tot donar-los nous significats o oblidar-nos d'ells. Portes tu? Porto jo? Fas de noi? Faig de noia?”, destaca el manifest del col·lectiu barceloní de tango queer. Abans, el 2012, hi va haver alguns intents per part de l'actor, escriptor i ballarí Roberto López amb la Garúa Club de Tango Queer de Barcelona.

L'equip organitzador del Quilombo Queer a Barcelona, cinc persones, es va conèixer també al voltant del tango. Encara que la idea de muntar un festival es va donar després que Caroline Betemps convidés a Dafne Saldaña a Berlín. Les dues es van conèixer a la ciutat alemanya el 2010, i s'hi van retrobar l'any passat per treballar com a helpers al Festival de Tango Queer de Berlín. Va ser a partir d'aquella experiència que van començar a planejar un homòleg barceloní. Es van tirar a la piscina, i porten des d'octubre treballant dur en el festival.

Al festival tenen alguns dels popes del tango queer, que estaran donant tallers o fent exhibicions. Convidats de Boston, el Brasil i Buenos Aires. Han aconseguit convèncer-los ajustant dates, aprofitant que comença la temporada d'exhibicions i les gires per Europa.

L'any que ve, el festival pretén desenvolupar-se també en altres punts de la península, deslocalitzar-se.

El Poblenou està desert cap a la mitjanit. Sota la llum dels fanals dues noies alemanyes, una amb vestit i barret xato i una altra amb vestit de flors i ornaments al cap, s'apareixen d'entre els cotxes. “Tan-go?”, Es limiten en un castellà robòtic. Persones de tot Europa, amb especial predominança de teutons, s'han acostat fins a l'inhòspit Espai Erre per participar de la nit de divendres de la milonga queer del Quilombo Queer Barcelona.

—Com em vaig enterar? Hi ha molts grups a Facebook —diu una alemanya de mitjana edat, resident a Anglaterra, i de vacances a Barcelona.

—Balla tango convencional o només tango queer?

—No hi ha diferència. Però als espais de tango queer és més fàcil trobar parella, si vinc sola. Puc ballar amb noies i nois, no problem —destaca. Al cap d'una estona, la dona, ja està fent-la petar amb una altra parella argentina. Una de les dues noies argentines, la més espigada, la treu a ballar. Al final de la tanda de cançons, balla amb l'altra.

Al tango queer és tan important el que passa a la pista de ball com fora. Les relacions que s'estableixen. “És un espai de comunió i llibertat, un lloc on fer comunitat i recuperar l'espai social i popular del tango”, aprofundeix Caroline Betemps.

“A Europa només hi havia arribat el tango de mercat. Exhibicions caríssimes, acadèmies caríssimes. El tango ha de ser popular. I queer” , afegeix Caroline.

A Europa va arribar un tango sofisticat i de saló, encara que els seus orígens parlin de ball clandestí i popular en els tuguris de les costes Argentines.

Caroline, d'origen brasiler però resident a Berlín, està desenvolupant una tesi sobre colonialismes en el feminisme. Busca una beca i treballa de rentaplats. Bona sabedora de les penúries per trobar un lloc on fer milonga per pocs diners, ha muntat el Quilombo Queer de forma autogestionada i “amb el mínim”, amb les seves companyes.

Precisament per recuperar les seves arrels, Quilombo Queer no només organitza milongas de pagament —a un preu de 12/15 euros per sufragar la producció del festival, en espais com Susurro Tango o el Centre Gallec— també organitza balls clandestins: una milonga itinerant ocupa i visibilitza l'espai públic els dies de festival.

“Al tango els dos rols no només estan marcats en l'actitud. També ho estan al ball, als passos. Si estàs dins d'un dels rols, et perds l'altre!”, comenta Caroline. “A les milongas convencionals, si no en saps prou, et quedes fora”, lamenta. Aquesta és una altra de les barreres que planteja trencar el tango queer. “Hem de fer-ho inclusiu”, comenta Caroline, contenta per l'acollida del festival, i per la previsió de noves edicions.

Caroline vol que el festival serveixi per enganxar a noves persones al ball, i als discursos de gènere.

—Saps caminar? —comenta Caroline, amable.

—Sí.

—Aleshores saps ballar tango. El tango és, simplement, caminar abraçat —conclou Caroline, amb un somriure enorme sota l'arrecada del nas, just abans de llançar-se a l'enèsim ball de la nit. S'allargaran fins a les 4 del matí.

El festival tanca les portes aquest diumenge amb dos tallers, una classe d'improvisació i, per descomptat, una milonga. A les 19:30 a Susurro Tango.