eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

Qui governarà Barcelona?

Trias aspira a ser reelegit com alcalde, però Ada Colau no li posarà fàcil; probablement, CiU i Barcelona en Comú seran les llistes més votades a les municipals

Dels propers comicis a la capital catalana en sortirà un Ajuntament encara més atomitzat per l’entrada de la coalició Barcelona en Comú i, segurament, de Ciutadans i la CUP

Els tres districtes més rics de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i l’Eixample) són els que més han votat en les tres darreres eleccions a l’Ajuntament

- PUBLICIDAD -

El darrer mandat municipal a Barcelona, CiU, amb només 14 regidors, ha governat en solitari amb acords puntuals amb el PP i el PSC. La veritat és que, tot i estar en minoria, l’alcalde Xavier Trias se n’ha sortit prou bé i no ha patit gaire per la dèbil oposició que ha tingut i/o habilitat pactista. Només les problemàtiques socials a Nou Barris i les crisis obertes per la gestió de Can Vies i el turisme li han suposat algun que altre sotrac, però cap d’important des del punt de vista polític.

Trias aspira a ser reelegit com alcalde, però Barcelona en Comú, amb Ada Colau al capdavant, no li posarà fàcil. Probablement, CiU i Barcelona en Comú seran les llistes més votades. Però caldrà veure en quin ordre. Ara per ara és difícil de preveure. Trias perdrà algun regidor i Colau irromprà amb molta força, i no sembla que ni els socialistes de Jaume Collboni, que poden patir un cert descens de vots, ni el PP d’Alberto Fernández, que es podria ressentir de l’entrada de Ciutadans, els hi faran ombra. I què farà ERC, ara liderada per Alfred Bosch? Les darreres enquestes no li són molt propícies, tot i que segurament traurà alguns regidors més dels que té actualment (2), ja que es pot veure beneficiada dels qui votin en clau independentista.

Tot sembla indicar que dels propers comicis a la capital catalana en sortirà un Ajuntament encara més atomitzat que l’actual per l’entrada de la coalició Barcelona en Comú i, segurament, de Ciutadans i la CUP, ara sense representació. Qui guanyi les properes eleccions no ho tindrà gens fàcil per governar i menys de manera estable, és a dir amb el suport de 21 dels 41 regidors, tot i que això dependrà de la suma de forces –podria perfectament passar que dues forces no siguin suficients-- i dels pactes, puntuals o estables, a que es pugui arribar.

Si ERC té la clau de la governabilitat, farà alcalde a Trias per garantir una alcaldia sobiranista i forta a Barcelona pensant amb el 27-S o mirarà cap a l’esquerra per reeditar el tripartit a la capital catalana? Si matemàticament és possible, cal descartar una sociovergència? Pactarà Colau amb el PSC i/o ERC si això li permet governar? Recorrerà CiU al PP per mantenir l’alcaldia si, finalment, el vot ocult del PP li dona a Alberto Fernández un millor resultat del que diuen les enquestes?

Només vota la meitat de la població

Una dada interessant d’analitzar és la participació i abstenció que s’ha produït en les tres darreres eleccions a l’Ajuntament de Barcelona, les dels anys 2003, 2007 i 2011. La major participació es va assolir el 2003, amb un 59,1%, és a dir que hi va haver un 40,9% d’abstenció. Des de llavors, els anys 2007 i 2011, l’abstenció ha estat encara més alta i, amb petits matisos, es pot dir que ha anat a votar només al voltant de la meitat de la població. En concret, el 2007, quan va guanyar Jordi Hereu (PSC), va votar el 49,6% (amb una abstenció del 50,4%), i el 2011, quan es va imposar Trias, la participació va pujar fins al 53% (amb una abstenció del 47%).

Per districtes, la situació no varia en cap de les tres eleccions analitzades i Ciutat Vella és sempre –i amb diferència-- el districte amb més abstenció, seguit de Nou Barris, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Martí, Sant Andreu, Gràcia, Eixample, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, que és on la ciutadania més vota en les municipals.

Si alguna cosa queda clara és que en els districtes més rics –per aquest ordre són, Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, l’Eixample i Gràcia, segons les dades de l’Ajuntament sobre distribució de la renda familiar de l’any 2013--, els seus veïns van més a votar que els dels barris pobres, almenys en les eleccions municipals. Nou Barris, el districte amb la renda familiar més baixa, és el segon districte amb més abstenció, mentre que Sants Montjuïc és el tercer districte més pobre i també ocupa el tercer lloc en els índexs d’abstenció de les tres darreres eleccions. Ciutat Vella, el districte amb menys participació, també per l’elevat nombre de població immigrant, ocupa el quart lloc per la cua en nivell renda.

Sembla doncs, evident, que si les esquerres --en el sentit més ampli, però també en el cas concret de Barcelona en Comú--, volen assolir o recuperar l’alcaldia de Barcelona hauran de centrar bona part dels seus esforços a intentar captar els vots dels barris més populars i treballadors, però especialment el vot de les persones que fins ara s’han quedat a casa, el vot dels desencantats de la vella política, dels qui podran votar per primer cop, el vot contra la corrupció, el vot de la crisi i dels que ja ho han perdut tot o quasi tot...

A priori, Barcelona en Comú podria fer seus bona part aquests vots perquè, de portes enfora, és qui aposta més per una nova forma d’entendre la política, per la renovació i una major participació ciutadana. Veure’m si se’n surt. I si se’n surt què fa o què pot fer si governa.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha