Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“En turisme, la 'marca', o la fas tu o te la fa el mercat”

Agustí Colom, regidor de Turisme a l'Ajuntament de Barcelona

Yeray S. Iborra

Barcelona està doblement concorreguda. Al trànsit perenne de visitants pels carrers de la ciutat, s'hi sumen les riuades de banderes independentistes que passegen en suport a l'expresident Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, que han estat jutjats pel passat 9-N.

El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, no pot fer-hi res davant d'aquesta visita puntual, que compta prop de 150 autocars de persones vingudes d'arreu de Catalunya. A ell i al Govern de Barcelona els interessa un altre tipus de visita: la dels turistes. Aquells que es desplacen sense atendre l'estació de l'any i que vénen de tot el món.

La massificació turística de Barcelona és un dels cavalls de batalla de l'executiu de Colau des de l'inici de la seva etapa al consistori de la capital catalana. La pressió de visitants a Barcelona va disparar el preu dels lloguers l'estiu passat i amenaçava seguir deteriorant els barris de la ciutat si no hi havia una resposta contundent.

Aquesta resposta del consistori s'ha traduït en un pla de xoc per lluitar contra els allotjaments turístics il·legals, a més de l'aprovació d'un Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) i la posada en funcionament del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2016-2020, un text que ha de marcar les línies mestres de la relació del turisme amb la ciutat. L'objectiu del pla passa per aplicar una fiscalitat més impositiva i instaurar la idea que Barcelona “no viu una realitat homogènia” –diu Colom– respecte al turisme. Solucions diverses per a problemes diversos.

Un any i mig després de la moratòria, ha canviat la relació de Barcelona amb el turisme?moratòria

Barcelona és una destinació turística, construïda amb el turisme. Però és una gran ciutat a la vegada, que exigeix una pluralitat d'usos. A Barcelona han de conversar un espai residencial, un d'econòmic/comercial i un de turístic. I hem de ser capaços de mantenir aquest equilibri. Hem de ser capaços que sigui confortable per a qui hi viu però que també mantingui la seva singularitat, la seva marca, que segueixi tenint capacitat d'atracció. No morir d'èxit és el que necessita la ciutat. Com governar aquest turisme de masses? Mantenint l'atracció però a la vegada podent aprofitar el fet positiu que genera aquesta atracció, amb un repartiment equitatiu, i disminuint-ne els impactes.

D'acord a les últimes enquestes del baròmetre municipal, el turisme preocupa cada cop més. el turisme preocupa cada cop més

Sí, els ciutadans, de forma lliure, determinen que a Barcelona el segon problema és el turisme. I va per barris: hi ha barris que és el primer problema, directament. Però a més, aquestes dades, també alerten sobre els mateixos turistes, que valoren positivament la ciutat, amb un 8,6 de nota, però a la vegada un 60% diuen que troben espais massa saturats.

Parlava fa un moment de marca, Marca Barcelona. Es pot tendir a aquest decreixement, pel bé de la ciutat i dels mateixos visitants, utilitzant els mateixos termes que han provocat un turisme desmesurat?Marca Barcelona

A Barcelona durant molts anys l'activitat turística consistia en la promoció per la promoció, i actualment ens centrem en la idea de 'governar el turisme'. La promoció és important, però l'hem de fer governant-la i des de l'àmbit públic. Barcelona no pot deixar de fer promoció des de l'àmbit públic...

Per què?

Des dels anys noranta la promoció es fa des de Turisme de Barcelona, on conviuen àmbit públic i àmbit privat. Nosaltres creiem que ha tingut èxit mantenir aquest organisme... Però en endavant ha de ser més el sector públic qui l'impulsi, aquesta promoció. Perquè sinó la marca te la fa el mercat; si no la fas tu, te la fan. Te la fa el sector privat. La promoció avui és una eina més de la governança, ens ha d'ajudar a gestionar el turisme. No hem de buscar quantitat, sinó saber qui ve a la ciutat i per a què.

Baixant a polítiques concretes. Recentment, s'aprovava el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que ha deixat clara la divisió del ple entre els partidaris de polítiques més flexibles o més restrictives en relació a la gestió del turisme. polítiques més flexibles o més restrictives en relació a la gestió del turisme

El gran guany que planteja el PEUAT, i que inicialment no estava a l'agenda de tots els grups, és el reconeixement d'una Barcelona no homogènia. Abans els debats eren de tot o res. I nosaltres vam fer un exercici de realisme: dins de la ciutat hi ha espais amb diferents problemàtiques. I al ple hi ha posicions que són més restrictives o més liberals, evidentment, però la realitat turística s'ha de moure en els dos termes. Ni escapçarem tota l'activitat econòmica ni tampoc pensarem que no tenim un problema.

Aquest problema s'havia agreujat en els últims anys, precisament, per “no actuar”, van criticar vostès en el seu moment.

Del 2011 al 2015 havien crescut en 5.000 les places d'allotjament. Al juliol del 2015, en el moment de la moratòria hotelera, hi havia llicències en tràmit que volien afegir prop de 15.000 places més: un creixement típic de bombolla. I la bombolla immobiliària ens ha demostrat que les posicions liberals tenen altíssims costos socials. El PEUAT té aquesta finezza d'actuar sobre el territori concret. Però sobretot d'actuar.

Les negociacions amb els grups han estat airades però.airades

Però hem sortit reforçats perquè aquesta finezza ens ha donat criteri. I aprovar el pla finalment és una gran fita que demostra que trobem acords quan els necessitem; sobre el turisme actualment hi ha més coincidències que fa un any i mig, amb els grups. El turisme a Barcelona ja no és tot o res. Avui estem molt millor des del punt de vista del debat públic.

Al ple de Barcelona, pel que fa al PEUAT s'han arribat a acords, però no està tan clara aquesta entesa amb la Generalitat, on segueix el debat sobre la taxa turística, per exemple. debat sobre la taxa turística

Nosaltres teníem un mandat de les comissions, que ens instaven a què l'Ajuntament obtingués de la Generalitat un retorn major de la taxa turística; del 100% de la taxa, de fet. Nosaltres enteníem que Barcelona té una taxa que, comparada amb la resta de ciutats europees, està molt a la baixa. Vam aconseguir amb la Generalitat un conveni per una aportació extraordinària de 2 milions d'euros en aquest concepte el 2015, i l'hem tornat a aconseguir el 2016; un tema plantejat en altres mandats però que no es va arribar a signar. D'un retorn del 33% del rendiment de la taxa, hem passat a un 45% de retorn.

Sí, però no s'ha aconseguit el retorn que es volia, de moment.

En aquest període hi ha hagut una llei d'acompanyament dels pressupostos on la Generalitat ha obert tot l'impost. Nosaltres hem promogut, com a Ajuntament, oferint-ho amb grups afins com Catalunya Sí Que es Pot, esmenes en la direcció d'incrementar el retorn cap als Ajuntaments en general, un mínim del 50%.

Aleshores, s'ha cedit respecte a aquell 100%?

Bé, hem obert la possibilitat amb les esmenes que, aquells Ajuntaments on l'impacte és major, es pugui acordar un increment. En el cas de Barcelona és específic que aquest increment estigui situat en la mateixa llei i que la Generalitat ens habiliti a tenir un recàrrec per a ser corresponsables polítics. Ara els diversos grups de la ciutat de Barcelona que volen aquest retorn és moment que siguin transparents i ho traslladin a la Generalitat també, per coherència política. És la prova del cotó. Si tots són conseqüents tindrem el canvi de llei i el retorn que demanàvem.

Altres negociacions que no han estat fàcils: l'hotel de Drasssanes que la Generalitat s'ha negat a revisar.l'hotel de Drasssanes que la Generalitat s'ha negat a revisar

En aquests moments la Generalitat no ha volgut actuar en interès de preservar l'espai patrimonial, és una via sense recorregut de moment. Ara, amb els acords derivats del PEUAT se'n farà un estudi amb districte, Urbanisme i entitats, i pot haver-hi noves possibilitat. S'està treballant i aquests processos reclamen discreció, amb entitats i propietaris.

L'arribada de Jaume Collboni al govern ha fet canviar les gestions dins de la regidoria de Turisme?

L'arribada del PSC al govern ve precedida d'un acord on es va determinar el repartiment del cartipàs i els pactes programàtics. I aquests pactes expressats al document no canviaven les línies de la política turística de la ciutat, que els regidors del PSC comparteixen. Jaume Collboni ha participat en el PEUAT i en el Pla Estratègic de Turisme, com a Govern.

Sobre el Pla Estratègic de Turisme 2016-2020, un dels punts que ha aixecat polseguera mediàtica és l'augment de la recaptació, revisant què deixen a la ciutat creuers, autobusos...

És un punt addicional, el de la fiscalitat. No és central, perquè el que guia el pla estratègic és el turisme responsable, basat en diversos elements: l'impacte, com fer que el turisme sigui medioambiental sostenible, però també socialment sostenible. I també just des d'un punt de vista laboral. El turisme ha sobreviscut bé la crisi però les condicions laborals del sector no. En definitiva, la fiscalitat és un instrument però no un objectiu, ens serveix als objectius i no al revés. El que està clar és que quan el turisme repercuteix en despesa pública, ha d'implicar un retorn. Hem de millorar els comportaments del turisme.

Dins d'aquests objectius hi ha la idea que l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) passi de ser residencial a empresarial en el cas que l'activitat que es porta a terme sigui turística. Com serà aquest canvi?

El pla estratègic no arriba a concretar com farem segons quines polítiques, sinó que marca algunes prioritats. Sabem que l'Ajuntament no pot fixar impostos, només taxes. Però l'Ajuntament el que havia fet fins ara era lamentar-se i s'havia mantingut en la inacció, i nosaltres –sols o acompanyats d'altres ajuntaments– tenim capacitat d'incidir en la modificació de lleis com la d'hisendes locals, una llei que a Espanya està zero revisada. Com finançar el finançament local és la ventafocs del finançament, per sobre del mateix finançament autonòmic.

En aquest sentit plantegem la necessitat d'una complicitat de les administracions, no és un problema del món local només. La idea darrere la modificació és que si hi ha un canvi d'usos, hi ha d'haver un canvi de fiscalitat: si un pis deixa de ser residencial, deixa per tant de ser un dret com el de l'habitatge, perdent la seva funció social, i passa a ser activitat econòmica, pel que hi ha d'haver un canvi en la seva fiscalitat. Aquesta política eliminaria, per exemple, la competència deslleial. El desenvolupament del pla estratègic és clar, anirà per aquí, encara que impliqui canviar lleis.

També es vol revisar el lloguer d'habitacions.

En una primera versió d'un reglament de la Generalitat –el que desenvolupa la llei de turisme– s'incloïa el lloguer d'habitacions vacacionals i es deia que els ajuntaments tenien potestat per a regular. La segona versió diu, en un matís que no compartim, que perquè hi hagi un lloguer habitacional hi ha d'haver ordenança que ho desplegui però no se'ns possibilita incidir en el seu règim. Si el reglament prospera n'haurem de fer un nosaltres, sinó no hi hauria habitacions a la ciutat, i nosaltres ho portàvem al programa això dels bed and breakfast. Entenem que els ajuntaments, sobretot Barcelona amb la seva carta municipal, haurien de poder regular les habitacions i establir elements concrets sobre elles.

Si Barcelona té realitats tan diverses sobre turisme, imagina el territori català al complet: no podem tenir normatives tan uniformes. La Generalitat peca entorn del turisme d'un centralisme que després critica a altres administracions; i, si estem en contra del centralisme estatal, però al món municipal aquest es manté... Nosaltres treballem en una ordenança per executar el reglament però voldríem anar molt més enllà. Altres grans ciutats europees tenen capacitat superior a la de Barcelona en matèria de turisme, i tenen menys sensibilitat d'autogovern.

Barcelona té una manca de competències, però hi ha altres polítiques que sí que depenen de l'Ajuntament que no han funcionat tampoc: ningú no es va acollir a la condonació de multes per pisos turístics il·legals a Gràcia. Quines conclusions n'extreuen?ningú no es va acollir a la condonació de multes per pisos turístics il·legals a Gràcia

És evident que el lloguer de pisos turístics dona un rendiment molt superior respecte als pisos residencials. I que el pla pilot no tingui èxit es deu a dues raons: era un pla pilot i volíem experimentar el districte, com una simple prova; i el pla es va avançar en el seu moment en el temps. Quan es va aplicar, entre els propietaris no hi havia la convicció que l'Ajuntament seria eficaç en detectar-los i posar multes que anirien creixent segons la reincidència.

No només s'ha multat a propietaris, també a plataformes d'anunci de pisos turístics il·legals. De fet, fa uns dies, una d'elles, Airbnb, va presentar una proposta a l'Ajuntament per “combatre” el turisme massiu i la vau considerar una “presa de pèl”.proposta a l'Ajuntament per “combatre” el turisme massiu i la vau considerar una “presa de pèl”

Aquestes plataformes són monstres amb grans interessos, sí. Però són empreses que el seu negoci no depèn només de la quantitat de lloguers, sinó també de la seva imatge. Està demostrat que els mateixos turistes volen tenir una visita amable, no volen trobar-se amb conflictes, i quan els hi demanem diuen que els hi preocupa la legalitat del lloc on s'allotgen: un pis il·legal no els ofereix una prestació de qualitat. Les plataformes estan obligades a complir la llei i les sancions deterioren clarament la seva imatge.

N'hi ha però que són reincidents.

Nosaltres quan vam demanar que complíssim la norma dotze d'elles, el gruix s'hi van adequar. Amb la resta ha estat a poc a poc, però en menys d'un any les empreses han començat a disminuir la seva oferta. Airbnb, per exemple, ha passat –amb dades de novembre i desembre del 2016– d'oferir un 72% de pisos il·legals a un 60%. Les mateixes empreses hi estan interessades.

Segueix sent un percentatge alt, es podrà eixugar més abans de l'estiu?

En el pla de xoc que vam posar en marxa l'estiu del 2016, considerem tan importants els pisos turístics que han estat precintats com els que una vegada notificats han deixat d'exercir la pràctica il·legal. Ara tenim un nombre d'expedients oberts que aniran donant resultats: confio que ben aviat tindrem una situació a Barcelona on les plataformes deixaran d'oferir pisos il·legals.

El Pla Estratègic pel Turisme contempla la creació d'Observatori de la Destinació, en comptes de l'Observatori del Turisme anunciat fa any i mig. Per què aquest canvi en la denominació?anunciat fa any i mig

L'Observatori ha estat concebut al final amb la necessitat d'una visió més àmplia, perquè el turisme no coneix fronteres de carrers. Per a un turista una localització a Hospitalet o a Badalona és una visita a Barcelona. Per això treballem en el concepte Barcelona de forma molt més àmplia. L'Observatori de la Destinació pensa més en termes de demarcació. I per això també s'està treballant amb la Diputació per pensar en una Barcelona àmplia.

De ben segur, aquest Observatori de la Destinació estudiarà la Sagrada Família i els seus efectes al barri. Però, serà aquest Ajuntament el primer que acabi amb les vacances fiscals del temple?vacances fiscals del temple

Mantenim que la ciutat no pot tenir cap entitat o establiment amb tracte privilegiat, i que la llei és per a tothom, amb les excepcions que corresponen; la Sagrada Família n'és exemple.

S'acabarà però amb aquesta inacció fiscal vers el temple?

La llicència d'obres de la Sagrada Família no era vigent, estava emparada en actuacions del seu inici, condicions molt diferents de les d'ara. Però això no vol dir que en diverses actuacions la Sagrada Família no hagi estat subjecte a normatives (seguretat o plans com bombers), però la d'obres no existia en aquell moment. I segurament aquesta llicència quan se sol·liciti i es concedeixi per poder fer el pagament tindrà el mateix tractament de béns patrimonials de protecció cultural que altres edificis similars. Sigui com sigui, el nostre gran repte amb el patronat, és que la Sagrada Família formi part de la solució, que ens ajudin amb els problemes que es generen. Ningú pot entendre que la Sagrada Família ni tingui un paper més actiu, que sí que ha tingut en certs moments internalitzant les cues, per exemple. Però està clar que, com a operador, ha de participar més de les solucions.

Etiquetas
stats