El principi de subsidiarietat, en la seva definició més àmplia, disposa que els problemes que puguin donar-se en una zona han de ser resolts per l'autoritat (normativa, política o econòmica) més pròxima a l'objecte de l’assumpte. D’acord amb la definició del principi de subsidiarietat, reflectida en l’article 5 del Tractat de la Unió Europea (TUE), ‘la Unió, en els àmbits en què no té competència exclusiva, intervé només en el cas que i en la mesura en què els objectius d’una acció determinada no pugin ésser suficientment assolits pels estats membres, ni a nivell central ni a nivell regional i local, i puguin en canvi ésser assolits millor, per raó de les dimensions o dels efectes de l’acció projectada, a nivell de la Unió’.
Aquesta publicació recull les intervencions que es van dur a terme al Parlament en matèria de Dret Comunitari i en el marc del principi de subsidiarietat i la seva aplicació a Catalunya, a mitjans de setembre de 2012.
La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, considera en el pròleg d’aquesta publicació que “es fa evident la voluntat de millorar efectivament els mecanismes existents, de la mateixa manera que hi va emergir la consideració que convindria un nou impuls en un àmbit en què també hem estat pioners.” I alhora, afegeix que “no podem preveure quin serà l’estatus polític i constitucional de Catalunya a mig termini” i que, per tant, “Catalunya necessita i vol ser ben present en tots els debats que se susciten i se suscitaran en la política i en la societat europees”.
El document parteix de dos eixos temàtics: El primer tracta sobre la configuració del principi i la seva aplicació a instància de les institucions de la Unió Europea, en el marc del Tractat de Lisboa. D’altra banda, la segona part analitza la participació dels parlaments nacionals i regionals en l’aplicació del principi de subsidiarietat, alhora que estableix una sèrie de propostes per aplicar-lo a Catalunya.
El principi de subsidiarietat presenta elements positius i d’altres de disruptors. D’una banda aquest principi no s’atura i va més enllà que una repartició de competències. Una distribució necessària per poder establir les relacions entre els diferents nivells institucionals. El principi de subsidiarietat es indispensable en els contextos intradependents on s’ha d’actuar de forma conjunta. Tots els problemes sorgits s’han de solucionar en base a la coordinació i la negociació fent bona la feina dels diversos agents immersos en la xarxa de col·laboració. Cadascú dels diferents nivells de l’estructura jeràrquica del govern té flexibilitat en aplicar aquells instruments o programes que creguin més correctes, seguint el principi de subsidiarietat, per resoldre el problema.
No obstant això, aquest principi parteix de la premissa que els diversos agents multinivell encarregats prendran decisions pensant en el bé comú de la Unió. Des de la capital comunitària han de saber ser crítics i veure que les intromissions cap als Estats membres no fa més que entorpir la millora del resultat ja que sempre és molt millor que les polítiques siguin aplicades en l’àmbit correcte i sovint les institucions europees no poden abastar el que l’àmbit local o regional gestiona amb més eficàcia. .
Des de la Fundació Catalunya Europa us recomanem aquesta obra. Si esteu interessats en aquesta lectura, la trobareu gratuïtament i en PDF seguint aquest enllaç: http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/TP34.pdf
Sobre este blog
La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.
0