La UE i l'Índia: dos gegants afronten el canvi climàtic

Aquest article ha estat publicat al bloc Agenda Europea, de la Fundació Catalunya Europa.al bloc Agenda Europea

En una cimera celebrada el passat 30 de març a Brussel·les, la Unió Europea i l'Índia van reiterar el seu compromís de donar un nou impuls a la seva relació bilateral, que aborda, entre d'altres, assumptes climàtics i mediambientals. En el marc de l'Agenda d'Acció UE-Índia 2020, que orientarà i enfortirà el full de ruta de l'Associació Estratègica UE-Índia per als propers cinc anys, els dos actors van decidir intensificar la seva cooperació per combatre el canvi climàtic i ajudar a la potència del sud d'Àsia a assolir les seves aspiracions de proveir-se d'energia neta, àmbit clau en un país emergent que busca solucions pels seus problemes mediambientals.

En una Declaració Conjunta entre l'Índia i la UE sobre una Aliança per una Energia i un Clima Nets, les grans economies es van comprometre al diàleg i la cooperació en les matèries d'energia neta, eficiència energètica i acció climàtica. La cooperació entre la UE i l'Índia implicarà també que les dues potències treballin conjuntament en l'àmbit de l'eficiència energètica dels edificis, el desenvolupament de fonts d'energia renovables com la solar i l’eòlica en alta mar, les xarxes intel·ligents, la tecnologia de carbó net, la seguretat energètica i la investigació i innovació energètica. Aquestes iniciatives es duen a terme sota el paraigua dels objectius de la iniciativa Energia Sostenible per a Tots, llançada pel secretari general de l'ONU.

El ràpid creixement de l'economia índia, combinat amb el seu pes demogràfic, ha convertit al país en un dels principals actors mundials. Per aquesta raó, igual que moltes altres economies emergents, el gegant asiàtic necessita trobar solucions sostenibles als reptes climàtics i energètics, alhora que es manté el creixement econòmic i millora el nivell de vida. Després de la Xina, EUA i Rússia, el consum d'energia a l'Índia és el quart més gran del món i, a causa de la creixent població del país, la seva política energètica es defineix cada vegada més per un creixent dèficit energètic. En l'actualitat, l'Índia se centra en fomentar la producció nacional d'energies renovables i energia nuclear, i en l'eficiència energètica. Encara que les seves dues principals fonts són el carbó (54,5%) i el petroli cru (29,45%), l'Índia té un major enfocament en el desenvolupament de fonts alternatives, sobretot nuclear, solar i eòlica. Tot i així, la forta dependència del carbó i els combustibles fòssils, la deficient infraestructura i la manca d'inversió són només alguns dels problemes que afronta el país.

La UE i l'Índia també reconeixen la necessitat d'abordar problemes ambientals i de treballar junts cap al desenvolupament sostenible. Per tant, els dos actors han donat la benvinguda a la iniciativa emblemàtica “Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”. A més, l'acord Índia-EU Water Partnership i l'Aliança per una Energia i un Clima Nets intentaran millorar la cooperació entre els dos actors pel que fa a temes d'aigua, energia i clima mitjançant el diàleg i l'intercanvi tècnic.

Acció veritable o només paraules?

Tot i que aquests compromisos permeten esperar una millora significativa a l’hora de fer front a les greus circumstàncies mediambientals i de subministrament energètic -particularment a l'Índia-, deixen molt espai per a dubtes i inquietuds sobre la seva efectivitat. Encara que durant molt de temps la relació entre l'Índia i la UE s'ha caracteritzat per una evolució constant, també ha quedat marcada per la seva complexitat, especialment pel que fa als compromisos mutus en el marc de la política de canvi climàtic. Encara que, per exemple, la declaració sobre el Índia-EU Water Partnership promet una cooperació reforçada entre els dos actors, també exposa que no té la intenció de crear obligacions legals o financeres per a qualsevol de les dos potències. La declaració sobre l'Aliança per una Energia i un Clima Nets revela el mateix caràcter no vinculant. Per tant, no només es pot posar en dubte la voluntat de compromís entre les dues parts sinó també l'efectivitat que realment podran tenir les noves aspiracions per combatre els problemes. Sobretot els que afronta l’India.

És aquesta quantitat de problemes la que genera dubtes sobre la credibilitat de les noves iniciatives. El canvi climàtic, per exemple, és només una de les moltes prioritats per a un govern indi, que, malgrat la seva creixent fermesa, encara afronta molts problemes estructurals i polítics que poden retardar l'aplicació de polítiques. Tot i així, l'augment de potència a nivell global per part de l'Índia implica una major responsabilitat, pel que ha de tractar de comprendre plenament l'impacte de les seves accions, o la manca d'aquestes, especialment en relació amb problemes globals compartits com el canvi climàtic. El quart major emissor de CO2 del món ha establert, per tant, objectius per reduir el carboni i desplegar les energies renovables a gran escala en el seu compromís amb l'acord sobre el clima de Paris, en el qual va ser un jugador clau per aconseguir un acord climàtic global.

Un altre repte per a la UE ha estat el fet que la possibilitat de cooperació entre la UE i l'Índia implica també que la potència asiàtica pugui col·laborar amb altres actors, com la Xina. L'Índia es troba, per tant, en la situació privilegiada de poder escollir amb qui vol cooperar. És precisament per aquesta llibertat que es poden interpretar, encara que no siguin legalment vinculants, les iniciatives dins de la Declaració Conjunta entre l'Índia i la UE sobre una Aliança d'Energia i Clima Nets com un compromís important per part de l'Índia cap a les seves relacions amb la Unió Europea.

Els nous compromisos: quines perspectives de futur?

En el marc d'aquest compromís mutu contra la desestabilització del clima, l'Índia i Europa han de treballar junts per aconseguir la reestructuració de les estructures polítiques i econòmiques mundials. Les barreres són menors ara que en el passat i la possibilitat de cooperació en la política de canvi climàtic és més gran que mai. La realitat és que de la mateixa manera que la UE necessita l'Índia, l'Índia necessita la UE també. Això hauria de ser raó suficient perquè els dos actors prenguin seriosament els seus nous compromisos bilaterals. Ja que la interdependència i la inclusió són virtuts claus en el nou ordre mundial en que tant la UE com l'Índia coexisteixen, la lluita contra el canvi climàtic representa precisament l'última prova a la solidaritat de la seva relació.