Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.

Llegir Catalunya Europa en català aquí.

La Xina davant del canvi climàtic: Amenaça per al lideratge europeu?

Sandra Steinbruck

La Unió Europea sempre ha exercit una cert poder normatiu en l'àmbit del medi ambient sobre l'escena internacional, protagonitzant diverses negociacions del clima durant moltes dècades. No obstant, durant les últimes setmanes un altre gegant econòmic ha protagonitzat l'escena internacional del clima: Xina. En la passada Cimera del Clima a París, el país va mostrar per primera vegada un compromís seriós per combatre el canvi climàtic, el que va ser generalment considerat com un pas decisiu en la solució de problemes greus a nivell nacional i internacional. Des de llavors, el gegant asiàtic ha adquirit un protagonisme notable en els debats climàtics mentre que la presència del suposat líder, la Unió Europea, sembla disminuir.

Ha avançat la Xina a Europa en l'escena internacional del clima?

Ha avançat la Xina a Europa en l'escena internacional del climaLa Unió Europea, en la seva funció com a potència normativa de l'escena internacional del clima, té ambicions clares per fer front al canvi climàtic. Ja a la Cimera del Clima de Copenhaguen el 2009, la Unió va intentar aconseguir un acord vinculant prou ambiciós com per limitar l'escalfament global a 2ºC. No obstant això, les parts no van arribar a cap acord vinculant. Al final, la UE es comprometia unilateralment a reduir les seves emissions en un 20% per al 2020. Els decebedors resultats de Copenhaguen semblaven mostrar, per tant, una clara pèrdua d'influència per part de la Unió Europea.

El canvi climàtic, però, és una lluita global. Una lluita que requereix una resposta planetària. Que implica un compromís de les grans nacions i no només de la Unió Europea. Per tant, en parlar del canvi climàtic, és inevitable mirar cap a la Xina. El major emissor de diòxid de carboni té greus problemes mediambientals a causa del nivell de contaminació urbana de l'aire i, segons estimacions del Banc Mundial, compta amb setze de les vint ciutats més contaminades del planeta en el seu territori. Tot i això, el compromís de la Xina davant del canvi climàtic ha estat sempre relativament feble.

Un dels problemes és el seu posicionament global. El gegant asiàtic és el líder del “G-77 més la Xina”, un grup de països emergents i en desenvolupament. En defensar aquest paper de lideratge, la Xina poques vegades s'ha presentat com un únic país en les negociacions de clima. El seu estatus, a més, és el d'un Estat a mig camí entre un país en desenvolupament (per les seves zones més rurals) i un país desenvolupat (a causa de les grans ciutats). Tot i així, al posicionar-se com a país en desenvolupament, es permet alliberar-se dels compromisos dels països desenvolupats. Compromisos que es necessiten per fer front al problema.

Justament per això destaca tant el canvi d'actitud de la Xina entre les Cimeres de Copenhaguen i de París. Mentre que el 2009 la Xina es va oposar a qualsevol acord de caràcter vinculant, soscavant així les aspiracions europees, el 2015 va assumir per primera vegada compromisos mediambientals sota el lideratge de Xi Jinping. El país es va comprometre a retallar les seves emissions per unitat de PIB entre un 60% i un 65% per al 2030 respecte als nivells de 2005, i assolir el seu sostre d'emissions per a aquesta data. Una fita destacable.

No ha estat la UE, per tant, que va marcar tant el progrés de les negociacions a París, com la Xina. El major emissor de gasos d'hivernacle sembla ser un component necessari de qualsevol acord relacionat amb el clima, mentre que el compromís de la Unió, el gran poder normatiu, es considera com una cosa sobreentesa. Per tant, el creixent compromís xinès segueix marcant passos clau en la lluita contra el canvi climàtic i crida molt més l'atenció pública que els incentius de la Unió.

La UE segueix movent els fils

La UE segueix movent els filTot i que la Xina ha guanyat protagonisme públic, la Unió Europea no ha deixat d'exercir influència en els processos internacionals del clima. Ser una potència normativa no significa necessàriament protagonitzar l'escena. També vol dir saber com portar els actors del joc cap a una determinada direcció. Després de Copenhaguen, el poder normatiu va seguir intentant incentivar l'ambició d'altres estats per comprometre’s en assumptes climàtics. Per això, la Conferència de París, que es va assemblar bastant a allò que la Unió volia aconseguir després de l'desagradable resultat de 2009, va ser crucial per al compliment dels objectius plantejats per la Unió Europea.

Per aquesta raó, el nou protagonisme de la Xina no es deu a una pèrdua d'influència de la Unió Europea davant el país asiàtic. Simplement és el senyal que la Xina ha adoptat les necessàries ambicions per fer front al canvi climàtic. Ambicions de disseny europeu.

Sobre este blog

La Fundación Catalunya Europa (FCE) es una fundación privada sin ánimo de lucro que tiene como objetivo hacer presente Catalunya en Europa y Europa en Cataluña a través del debate y la generación de conocimiento en economía, gobernanza, democracia, sociedad y cultura.

Llegir Catalunya Europa en català aquí.

Etiquetas
stats