eldiario.es

Menú

4 claus per entendre què passa a Grècia

- PUBLICIDAD -

Aquest article ha estat publicat al blog Agenda Europea, de la Fundació Catalunya Europa.

El govern de Tsipras va aprovar el passat dilluns 11 de maig el pagament de 750 milions d’euros a l'FMI, seguint el calendari de pagament de deute acordat amb l'organització internacional. Aquest pagament suposa el compliment de les obligacions del govern Grec i dissipa els rumors de suspensió de pagaments, que inquietava als mercats i la premsa internacional. D’altra banda, la situació de liquiditat de les finances de l'estat grec es troben en una situació crítica, segons el mateix ministre d’economia Varoufakis, de manera que només s’asseguren els pagaments corrents durant els pròxims quinze dies.

Ara mateix la situació es manté sota l’ acord del 20 de febrer d’aquest any, en el qual l’Eurogrup es compromet a facilitar durant quatre mesos (fins al Juny) l’accés a Grècia a mecanismes de finançament europeus. Aquesta pròrroga s’atorga amb la condició que el govern grec presenti un pla de reformes estructurals, d’acord amb les demandes de l’Eurogrup i altres institucions econòmiques internacionals.  

Què està en joc?

Les negociacions són objecte de molta tensió i incertesa, a causa dels punts de vista oposats entre les parts. Els creditors europeus (Eurogrup, ECB i la Comissió Europea) exigeixen reformes estructurals per tal de corregir els excessos pressupostaris de l'estat grec i assegurar-se el retorn dels diners que ja han avançat (a través dels 'rescats'). Les reformes que proposen inclouen una reforma del sistema d’ingressos (amb una reestructuració de l'IVA), la creació d’una agència tributària independent i autònoma, la privatització d’empreses i serveis públics i la reforma del sistema de pensions. La implementació d’aquestes reformes és la condició que els creditors imposen a Grècia, per tal que pugui accedir als 7.200 milions d’euros romanents del “segon rescat" i solucionar el problema de liquiditat. Considerant que la previsió de pagaments a la vista durant el mes de juny se situa entorn dels 4.000 milions d’euros i que no existeixin altres fonts de finançament internacional, aquesta opció es torna una imposició si es vol evitar entrar en suspensió de pagaments ( default). 

Després de l’última reunió, el govern grec ha demostrat voluntat política per a superar aquesta situació. S'ha mostrat d’acord en algunes de les mesures proposades (especialment aquelles en l’àmbit tributari) però rebutja de manera clara les mesures sobre el mercat laboral i el sistema de pensions. El govern de Syriza no comparteix el diagnòstic del BCE sobre els problemes de l’economia grega i proposa alternatives a les mesures d’austeritat. En aquesta línia, denuncia que la prohibició del BCE per emetre bons a curt termini impedeix que l’Estat accedeixi a finançament internacional i, per tant, es troben en una situació alarmant.

Aquesta situació és sostenible?

Cinc anys després del “primer rescat" el deute del govern grec ha passat d’un 130% del PIB fins a prop del 180%. L’economia grega ha crescut un mínim del 0.5% respecte al període anterior i la pressió del pagament del deute suposa un enorme pes sobre la recuperació econòmica. El volum de deute és insostenible i la pressió dels mercats s’intensifica cada vegada que hi ha negociacions, en les quals el govern grec continua endeutant-se per fer front als pagaments corrents.

Els programes de reforma estructurals i les retallades han demostrat ser completament ineficients al llarg d’aquest període. Molts economistes denuncien que l’ aplicació de mesures d’austeritat sense tenir en compte el context i el sistema econòmic grec han suposat l’allargament de la crisi i el creixement insostenible del deute públic.

Segons aquesta opinió, en lloc d'exigir el pagament del deute costi el que costi i empitjorar la situació a llarg termini de Grècia, l' FMI i el BCE haurien de reconèixer la seva part de responsabilitat en el moment que van retornar el 100% del capital als inversors, i assumir que la reestructuració del deute en aquests moments no és simplement una opció, sinó una imperiosa necessitat.

És el default una opció?

El govern d'Alexis Tsipras ha demostrat en nombroses ocasions que la suspensió de pagaments ( default) no és l’estratègia del seu executiu, però sí una mesura d’últim recurs. El plantejament d’aquesta opció ha iniciat la reflexió, en primer lloc, sobre la possibilitat que efectivament Grècia decideixi no pagar als seus creditors i, en segon lloc, sobre les implicacions que tindria per al país i l'eurozona.

La idea del default no és una novetat. Des del final de la Segona Guerra Mundial, Mèxic (1982), Rússia (1998) i Argentina (2002) són casos recents en els quals els països declaren no poder afrontar les seves obligacions internacionals. Situacions de crisi econòmica els van portar a declarar-se insolvents, amb la conseqüent exclusió del sistema financer internacional. Aquesta situació va implicar un període de dificultats econòmiques (caiguda del PIB, inflació, incapacitat de finançament, fuga de capitals i d'inversions) i socials (atur i privatització dels serveis públics, entre d’altres) per aquests països, que posteriorment han experimentat períodes de fort creixement econòmic.

És aquest el camí a seguir per Grècia?

Una suspensió de pagaments per part del país no significaria una sortida automàtica de l'euro, tot i que hi hauria restriccions i controls bancaris per evitar la fuga de capitals. Aquest tipus de mesures aïllarien al país de la resta de l’eurozona, creant una fractura “de facto” a l'interior de la UE. Hi hauria inflació i tensions socials, degut a la fràgil situació econòmica i les dificultats d’accés al finançament exterior.

Les lliçons apreses a partir de les situacions viscudes a països com Rússia o Argentina ens expliquen que és preferible un curt període de tensions i canvi polític a un llarg període d'aplicació constant de polítiques mal dissenyades. Tot i així, és necessari avaluar amb quins recursos pot Grècia afrontar l’aïllament econòmic, considerant que no posseeix ni recursos energètics (com Rússia) ni commodities (com Argentina) que el permetin accedir a divises en el mercat internacional.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha