eldiario.es

Menú

Crisi al Mediterrani: un nou repte per a l'acció exterior europea

- PUBLICIDAD -

Aquest article ha estat publicat al blog Agenda Europea, de la Fundació Catalunya Europa.

Després de la tragèdia del passat mes d'abril prop de les costes de Líbia, la reacció europea ha estat unànime: no hi poden haver més morts en el Mediterrani. Nombrosos líders europeus van exigir a la Unió Europea que reaccioni i actuï davant aquesta situació de crisi humanitària a les portes d'Europa. Un mes i mig després, la UE respon. Presenta un pla d'acció i una estratègia global, que es desmarca del seu tradicional modus operandi consistent en mesures de suport tècnic i financer. Aquesta vegada proposa el llançament d'una missió militar naval i una sèrie de mesures en altres àmbits amb dimensió exterior (ciutadania, intel·ligència, cooperació internacional, entre altres).

Estratègia integral, però incompleta

Sorprèn la celeritat amb la qual el Consell de la Unió Europea en Afers exteriors i de Seguretat va donar llum verda (per unanimitat!) a la implementació de l 'operació naval ( EUNAVFOR Med) en el Mediterrani, amb un major pressupost i amb més funcions que l'Operació Tritó. Sembla que els temuts missatges per part d'alguns representants polítics, en els quals s'alertava de l'efecte crida que podria tenir una operació d'aquestes característiques, van caure en sac trencat. Tenint en compte el tipus d'operacions militars que sol emprendre la UE, no sorprèn la combinació de mandat atorgat a la missió: control de fronteres i gestió de crisi. Dues activitats amb baix nivell de conflicte militar.

No obstant això, l'Agenda Europea de Migració, part complementària i fonamental per abordar els fluxos migratoris cap al continent, ha estat qüestionada des de la seva presentació el passat 12 de maig. França, Espanya i estats membres de l'Est han manifestat la seva clara oposició al sistema de quotes proposat, i reobren el debat sobre els criteris a considerar. Regne Unit ja ha manifestat que no participarà d'aquest sistema ( opt- out), degut que no pertany a l'espai Schengen i compta amb aquesta possibilitat.

Un actor global amb limitada credibilitat

En un primer moment, la ràpida reacció per part del Consell d'Afers Exteriors, Seguretat i Defensa va enviar un clar missatge a la comunitat internacional. La UE no es quedaria de braços plegats. El consens en la definició del problema i l'existència de voluntat política han demostrat que existeixen els mitjans a escala europea per donar una reposada conjunta. Una resposta Europea.

L'obertura del debat sobre el sistema de quotes, no obstant això, afebleix la credibilitat internacional de la UE. Les diferències entre els estats membres sobre com abordar l'acolliment de refugiats plantegen dubtes sobre com la UE podrà fer front a les seves obligacions internacionals, considerant el seu compromís amb la responsabilitat de protegir.

Cooperació internacional desviada

Un dels punts clau de l'estratègia presentada per l'Alta Representant, Federica Mogherini, és abordar les causes al país d'origen que generen el flux migratori cap a Europa. Més del 50% dels emigrants que decideixen creuar el Mediterrani són d'origen Sirià, Eritreu o Afganès. Aquests tres països haurien de ser el principal objectiu de la cooperació internacional europea, però la guerra civil a Síria, la fràgil situació a Afganistan i la cruel dictadura a Eritrea impedeixen a la UE entaular contacte amb les autoritats locals i implementar un pla sobre el terreny.

Així, Líbia i Níger es converteixen en els destinataris centrals de l'acció comunitària en el plànol de cooperació internacional. Aquests dos països són claus en el trànsit de màfies i traficants de persones cap al Mediterrani. La UE pretén millorar la seguretat i el control de fronteres mitjançant l'operació naval a les costes de Líbia i l'establiment d'un centre d'operacions i la col·laboració amb les autoritats locals a Níger.

Una única veu, tot i que ambigua

Aquesta vegada, la UE no actua com a actor secundari després de l'OTAN o després de l'acció d'altres Estats Membres. Ha demostrat que compta amb les capacitats i els recursos per actuar de manera ràpida i compromesa, si és necessari. Els mecanismes de Política Exterior i Seguretat Comuna estan operatius des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2009). Què ha canviat? Aquesta vegada els Estats Membres busquen solucions conjuntes a processos globals, encara que això impliqui propostes limitades i incompletes. Com expressava Mogherini després de l'aprovació de EUNAVFOR Med, si existeix voluntat política i determinació per actuar amb rapidesa, la Unió Europea pot actuar de forma efectiva en el plànol internacional.

Finalment, sembla que Europa parla amb una sola veu, però de forma feble i amb un missatge egoista. La forta vinculació entre migració i seguretat present en tota l'estratègia, juntament amb les declaracions dels líders europeus sobre el sistema de quotes, són reflex d'una Europa presa dins de la seva pròpia fortalesa, segrestada per discursos populistes i euroescèptics. Si Europa aspira a tenir un rol al món globalitzat, ha de ser capaç de construir un nou consens europeista, que li permeti neutralitzar aquestes tensions internes. Fa uns dies, Juncker afirmava que si no obrim la porta, encara que sigui una mica, no hauríem de sorprendre'ns que els desafortunats de mig planeta forcin la seva entrada per la finestra. De moment, la porta segueix tancada. Però sembla que petits esforços col·lectius han deixat la finestra entreoberta.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha