Dos grans bancs no cobraran rebuts de serveis essencials als usuaris que no siguin clients

La reducció del marge de beneficis dels bancs està fent que algunes grans entitats hagin decidit reduir gestions que feien de franc. Un d'aquests serveis era poder pagar rebuts de serveis bàsics en finestreta a persones que no eren clients de l'entitat. Dos grans bancs, BBVA i Santander, han enviat instruccions als seus treballadors en aquest sentit, segons han explicat alguns empleats de sucursals catalanes a Catalunya Plural. 

Bancs i caixes han usat les domiciliacions del pagament de rebuts com un mecanisme per fidelitzar la seva clientela. Les empreses subministradores de serveis bàsics han gaudit d'aquest mecanisme que evita la gestió directa del cobrament i estalvia els recursos humans que es dedicaven abans a aquesta tasca.

Però, amb la crisi econòmica un segment de la població ha vist com els seus ingressos es feien menys estables. Un mecanisme de regulació de la despesa ha estat pagar en metàl·lic les factures de llum i aigua, per exemple. Com que no tenien el pagament domiciliat en un compte bancari evitaven que si no hi havia prou saldo es tornés el rebut i per tant s'augmentés la quantitat final a pagar.

Aquesta pràctica, expliquen els treballadors bancaris, s'usava per persones amb poca disponibilitat econòmica i també en poblacions on només una entitat tenia oficina bancària. En aquests casos la totalitat dels veïns, encara que no fossin clients, pagaven les seves factures per finestreta. Això quedarà més dificultat si  s'estén la instrucció de no cobrir serveis que no aportin guanys per a les entitats.

Baró de Viver, sense oficines bancàries

La dràstica reducció del nombre d'entitats bancàries i, en el cas de les que resten, el tancament massiu d'oficines, ha fet que hi hagi zones al territori que hagin quedat sense cap sucursal de banc o caixa. Això afecta no només a petits pobles de Catalunya. També a la capital del país, Barcelona: al barri de Baró de Viver, des del maig passat no hi ha cap oficina bancària. La que hi havia, del BBVA, va tancar,els veïns i veïnes i els comerciants s'han de desplaçar ara fins a Sant Andreu per fer qualsevol gestió financera: pagaments, cobrament de pensions, demanar o pagar crèdits, domiciliacions.

Catalunya té 945 municipis. Molts d'ells petits. Amb l'absorció de Catalunya Caixa per part del BBVA està en marxa un procés de tancament de sucursals que se suma al que ja s'havia produït amb l'absorció de la majoria de caixes catalanes.

Per suplir la falta de serveis financers, hi ha entitats que han optat per contractar en aquests petits pobles agents bancaris, explica Lluís Giménez, secretari general de l'àrea de banca de CCOO de Catalunya. Però aquests agents, que donen servei a clients de diverses entitats, no poden assumir amb eficàcia el mateix que feien les oficines dels bancs. “Cosa que obliga, de vegades a què persones d'edat avançada hagin de desplaçar-se amb transport públic a desenes de quilòmetres per fer gestions senzilles com cobrar les seves pensions. Tot això, mentre es redueix dràsticament la plantilla de bancs i caixes”, apunta Giménez. 

Al País València, el govern suplirà el dèficit

Al País Valencià, el govern que presideix Ximo Puig, ha decidit usar l'Institut Valencià de Finances, una entitat pública que pot donar serveis financers, per atendre la població que, amb el tancament massiu d'oficines bancàries no podria fer perquè, a més, hi ha una part de la població que no té capacitat per operar per Internet.

El departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya ha explicat en declaracions a Catalunya Plural que, com a conseqüència de la consolidació bancària, no han rebut queixes de poblacions per falta de serveis bancaris, a més, aquestes fonts han indicat que l'Institut Català de Finances (ICF) no té competències per proporcionar serveis financers finalistes, com sí que té l'ens públic valencià.

Una conseqüència afegida que implica la reducció del nombre d'entitats bancàries, a la pràctica, només n'hi ha cinc que cobreixin el territori català, és el que Giménez titlla de marginació financera de determinats sectors socials: “si no es té un salari fix i es demana un crèdit per comprar un cotxe, les possibilitats de veure'l acceptat són menors ara”, explica.