La comissió del Cas Pujol escalfa motors a l’espera dels pesos pesants
A les portes del debat sobre els pressupostos de la Generalitat, la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política ha celebrat aquest dilluns dia 15 una sessió de tràmit, amb la participació de dos catedràtics de Dret Financer i Tributari i un de Ciència Politica i Administració a l’espera que la setmana que ve compareguin José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, els fiscals que van elaborar la querella del cas Banca Catalana.
Els portaveus dels grups de l’oposició volien parlar del motiu que va provocar la creació de la comissió -la confessió de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el passat 25 de juliol, que havia mantingut diners amagats a l’estranger durant 34 anys-, però els ponents es van limitar en la seva intervenció inicial a explicar com funciona el món de l’administració, els impostos, les finances i l’evasió fiscal.
Només es va intuir una il·lusió a l’expresident quan el catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona Joan Francesc Pont va afirmar que per lluitar contra el frau fiscal “és millor l’exemplaritat que la repressió”. Luis Manuel Alonso, també catedràtic de Dret Financer i Tributari a la mateixa universitat, va manifestar la seva convicció que “el problema no és tant dels defraudadors com del sistema”, ja que passen els anys i el problema es manté en les mateixes dimensions.
Després, quan els polítics els van formular preguntes directes sobre l’abast del delicte confessat per Pujol, van manifestar postures no coincidents. Mentre Joan Francesc Pont considera que ja ha prescrit, Manuel Alonso no ho té tant clar. El portaveu d’ERC, Oriol Amorós, es va quedar sense resposta a la seva pregunta sobre quines prescripcions legals va incomplir Jordi Pujol en amagar els diners d’una herència a l’estranger. I va provocar l’enuig del portaveu del PP, Sergio Santamaría, que no va acceptar que el polític d’ERC posés al mateix nivell els comportaments de l’ex-president de la Generalitat, la infanta Cristina i l’ex-president de Bankia, Rodrigo Rato.
Santamaría va caure en la trampa que algú va fer a twitter, dijous, en la qual es va fer creure que una foto del matrimoni Pujol-Ferrusola, recollint trucades a la marató de TV3 corresponia a l’edició d’aquest any, quan va ser feta l’any passat. Va mostrar la seva indignació i aquesta relliscada va ser aprofitada per la portaveu de CiU, Meritxell Borràs, per desautoritzar la intervenció del diputat popular. Segurament, Borràs tampoc no hauria esmentat Pujol si no hagués estat per aquesta qüestió. Amb tot, va demanar els ponents si es pot considerar defraudador un contribuent que compleix la liquidació d’impostos que se li reclama, després de fer aflorar diners ocults.
El socialista Jordi Terrades va lamentar que Pujol no complís amb els seus deures fiscals i va fer seva una frase de Joan Francesc Pont: “Els drets poden quedar en no res si no es compleixen els deures”. Marc Vidal, d’ICV, va recordar que l’ex-president va dir que no era un polític corrupte, i va preguntar si ho seria per tolerar l’actitud irregular dels seus fills.
El representant de Ciutadans, Carlos Carrizosa, es va mostrar sorprès perquè ningú no detectés ni aturés les operacions econòmiques tèrboles d’alguns fills de Pujol, malgrat les seves exhibicions de riquesa, i la portaveu de la CUP, Isabel Vallet, va afirmar que, en la Comissió, “estem analitzant més que el cas Pujol, el cas d’un sistema de poder”.
La intervenció de Carles Ramió va tancar la sessió, amb una frase que va impactar la sala: “Els polítics no poden ser corruptes si no hi ha algú que els ajuda, perquè no saben moure els papers”. Pel catedràtic de Ciència Política i Administració de la Universitat Pompeu Fabra, la millor forma de combatre la corrupció és promovent la meritocràcia, aprovant un Estatut del directiu i que no es canviïn tots els alts càrrecs i les persones de lliure designació cada cop que es forma un govern de color polític diferent.
La setmana que ve, la mateixa Comissió viurà moments més intensos. Aquest cop, pocs periodistes es van deixar caure per la Sala de Grups on es desenvolupava la sessió.
