El conflicte del Prat qüestiona els concursos públics a preu d'enderroc

A falta que els treballadors diguin la seva última paraula, aquest dimarts es va tancar un preacord que encarrilaria per fi el conflicte laboral que els empleats d'Eulen han protagonitzat a l'aeroport del Prat. Però entre les quatre parets on el Comitè d'empresa, Eulen, Aena i Generalitat van embastar l'esborrany del pacte no només hi havia una possible victòria laboral nascuda de la vaga, sinó que a més es posava en dubte tot un model de subcontractacions a la baixa que AENA, el gran operador aeri espanyol, s'ha convertit en política d'empresa.

En l'última reunió, les parts també van aconseguir arrencar a la directora de l'aeroport, Sonia Corrochano, un compromís pel qual Aena assegura que en les pròximes licitacions del servei de seguretat es mantindran les condicions sorgides d'aquella negociació.

Aquest compromís era un dels grans objectius perseguits pels negociadors del comitè d'empresa, conscients que, sense això, qualsevol acord amb Eulen era pa per avui i gana per demà. Però també era important per a la pròpia Eulen. L'empresa de seguretat privada té al Prat un marge de benefici que fonts de la negociació calculen entre el 7% i el 8%. Massa estret com per absorbir l'augment salarial i de contractació.

“Ara serà Aena i Eulen les que hagin de negociar com ho fan”, explica el secretari general del departament de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, que ha estat artífex del pre-acord. “Tècnicament podria fer-se una modificació d'urgència del contracte, o bé resolent i fent un altre. També podria passar que entre elles no hi hagi acord i que Eulen prefereixi abandonar el contracte”.

El que per Ginesta queda clar és que la licitació d'Aena no estava ben feta. Prova d'això és que les condicions del contracte amb el qual Eulen va accedir al servei amb prou feines han aguantat un any a peu.

“Collar” les subcontractes

Fonts d'Aena consideren que no caldrà fer canvis en el contracte, ja que l'última modificació és de juny passat. “Aena ha realitzat recentment una ampliació del contracte actual per mantenir els nivells de qualitat amb l'increment d'activitat”, indiquen. L'increment és de 425.000 euros que, sumats als 23.141.290 euros inicials pels quals es va adjudicar el contracte, encara estan per sota dels 23.635.968 pels quals Aena va treure inicialment la licitació.

Concursos a la baixa com el d'Aena amb Eulen al Prat són una pràctica cada vegada més habitual en el sector públic, relacionats amb les retallades dels últims anys, i susciten dures crítiques per part de la majoria d'agents econòmics, no només d'els laborals. Una de les veus ha estat el vicepresident executiu de la patronal turística Exceltur, José Luis Zoreda, que aquesta setmana va llançar crítiques a Aena per “collar” en excés a les subcontractes amb contractes que va qualificar de “summament baixistes”. Segons va denunciar Zoreda, l'empresa aeroportuària ha optat per subcontractar serveis a costa de personal propi i s'ha adjudicat amb contraprestacions econòmiques tan baixes que resulta difícil mantenir la qualitat del servei.

La companyia rebat aquestes afirmacions assegurant que la diferència del 2% en l'oferta d'Eulen respecte a la de Prosegur “no pot justificar una modificació de les condicions laborals”. Segons expliquen fonts de l'empresa, “en aquest tipus de concursos Aena exigeix una solvència tècnica molt alta, és a dir, que siguin empreses que compleixen criteris d'experiència i ampli coneixement del que és la seguretat aeroportuària. Quan aquesta solvència està demostrada, s'adjudica a l'oferta més econòmica”.

No obstant això, un dels canvis substancials entre la licitació guanyada per Eulen i l'anterior de Prosegur és que en la nova es deixava en mans de l'empresa adjudicatària assumptes com l'organització dels torns o el personal en els filtres, el que permet marges a les subcontractes per rebaixar els costos.

Crítiques sindicals a les licitacions a la baixa

Segons CCOO, els concursos per preu, sense tenir en compte “uns mínims de respecte als convenis col·lectius” suposen una “veritable xacra per als sectors que depenen de les licitacions públiques”. Seguretat privada, auxiliars, o contractes de neteja estan entre les més afectats.

El secretari d'acció sindical de CCOO a Construcció i Serveis, Daniel Barragán, explica que “s'ha convertit en una cosa habitual que es licitin concursos a la baixa i que s'acabin adjudicant a empreses que ja d'inici es sap que no van a complir els mínims legals”, el que es materialitza en“ desvinculacions salarials, convenis d'empresa signats a la baixa i un llarg etcètera”.

Barragán apunta que un dels problemes clau en aquesta matèria és que moltes vegades són les mateixes administracions públiques les que adjudiquen contractes seguint aquests paràmetres de preu: “Ni clàusules socials, ni qualitat”. Com a conseqüència directa, es veuen afectats no només els treballadors sinó, en última instància, els usuaris i ciutadans en general que veuen com aquests serveis no es realitzen amb la qualitat adequada.

Per Moisès Torres, secretari de Serveis a la Ciutadania d'UGT, es tracta del “càncer del sector públic”. “Es rebaixa entre un 40% i un 50% el preu de les licitacions respecte al preu anterior. Això genera conflictes laborals constants i al final és el ciutadà el que pateix les conseqüències”. Sobre les modificacions que suposarà la nova Llei de Contractació Pública, confessa que “dubta molt” que serveixi per resoldre els problemes sorgits en aquest àmbit.

La Llei de Contractació Pública, al Senat

En aquests moments es troba en tramitació al Senat una nova Llei de Contractació Pública. Aquesta norma suposadament servirà per obrir a les pimes la possibilitat d'accedir a licitacions que fins ara estan limitades a les grans empreses contractistes i hauria d'elevar la puntuació dels criteris d'especialització i qualitat enfront dels merament econòmics.

El diputat d'En Comú Podem al Congrés, Josep Vendrell, explica que, malgrat l'oposició inicial del seu grup a la llei, la norma recull alguns avenços, raó per la qual finalment es van abstenir en aquest tràmit. “La valoració única de menor preu era temerària, i ara s'introduirà una relació entre qualitat i preu. Per exemple, la llei es refereix específicament a la seguretat privada”, explica el diputat.

Amb aquesta nova llei es podran incloure també criteris de caràcter social, de conciliació, contractació de dones o un menor nombre de contractes precaris a l'empresa. “Una cosa en la qual insistim molt és que l'incompliment dels convenis col·lectius suposés la resolució del contracte”, assegura el diputat català. Malgrat això assenyala a un altre factor determinant en l'auge dels contractes a la baixa: que AENA és una empresa semiprivatizada. “Ara ja no han de retre comptes al Congrés, sinó als accionistes, i això acaba repercutint en la part més feble”.