Un any decisiu del procés sobiranista català en sis imatges

Si per alguna cosa passarà l'any 2014 als llibres d'història catalana és per haver estat el de més fervor independentista que es recorda. En els últims 365 dies, la política catalana ha estat immersa en la recta final d'un procés sobiranista que arrenca al setembre de 2012, amb la major manifestació independentista fins a la data, i aconsegueix el seu moment cim el 9 de novembre de 2014, amb el procés participatiu promogut per les institucions catalanes mitjançant el qual 2,3 milions de persones van votar sobre les seves preferències sobre la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol.

L'última etapa d'aquest procés arrenca només 19 dies abans d'inaugurar l'any que ara acaba, el 12 de desembre de 2013.

Amb l'empenta del rotund èxit de participació de la cadena humana independentista de la Diada de 2013, el president de la Generalitat, Artur Mas, havia promès un pacte per la consulta abans del començament de 2014. Després de diversos mesos en suspens, dues setmanes abans del nadal, els partits favorables al dret a decidir es van reunir al Palau per concretar la data i la pregunta per a la consulta sobiranista. Dues trobades van ser suficients per arribar a un consens. L'extraordinària cita amb les urnes tindria lloc el 9 de novembre de l'any següent, i no hi hauria una pregunta sinó dues: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat?” i si la resposta era afirmativa: “Vol que sigui un Estat independent?”.

Un cop acordada la data i la fórmula de la pregunta, el serrell més important per a la realització de la consulta estava pendent, com fer-la de forma legal. Amb aquest objectiu, el 16 de gener el Parlament català va demanar formalment al Congrés dels Diputats que li fos transferida la competència per convocar referèndums, una petició que seria debatuda en un ple extraordinari de la Cambra espanyola a l'abril.

Al Congrés van ser enviats tres representants per exposar la postura del Parlament de Catalunya. Jordi Turull, portaveu de CiU, Marta Rovira, per ERC, i Joan Herrera, líder del grup ICV-EUiA. El president Artur Mas va optar per no acudir-hi, un gest interpretat per alguns com a falta de valentia i per altres com a símbol de despersonalització de la demanda.

El Congrés, com era d'esperar, diu que no. El Parlament no podrà convocar la consulta mitjançant l'article 150.2 de la Constitució per la negativa de la majoria parlamentària espanyola. El procés sobiranista entra en un nou cicle d'hibernació, sol sostingut per la promesa del bloc del dret a decidir, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, que seguiran endavant amb els seus plans de fer la votació sobre la independència.

Els mesos d'estiu van passar sense novetat i la Diada va arribar, amb la seva ja tradicional manifestació massiva, a marcar l'inici del nou curs parlamentari.

Encara que les expectatives estaven altes per l'èxit dels anys anteriors, la mobilització independentista no va fallar en 2014. La V multitudinària a la Diada de 2014 va tornar a reclamar l'espai del carrer en un procés que encarava la seva recta final. “Posi les urnes, president”, va demanar la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, una vegada que el recorregut marcat va estar ple de ciutadans il·lusionats amb la consulta del 9-N. L'èxit de la V posava en dificultats a Mas en demanar-li exactament el que ell havia promès.

Per llavors els partits sobiranistes ja confiaven en una sola fórmula per fer legal la consulta del 9-N. La idea d'aprovar una llei de consultes al Parlament sempre va estar present però, després del no rotund del Congrés, va ser l'aposta majoritària. La norma es va aprovar amb el 78,5% dels suports el 19 d'octubre, però no va ser publicada fins al dissabte següent, moment en què Artur Mas va signar també el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. El meditat encaix de temps li va permetre al president emetre el decret de forma legal, abans que el Govern central pugui impugnar la llei en la qual es basava.

Malgrat que Mas se les va enginyar per emetre el decret de convocatòria d'acord amb una norma en vigor, l'Executiu de Rajoy estava preparat per impugnar-lo a tota velocitat. Una setmana va ser suficient perquè el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del Govern, suspenent tant la llei de consultes com el decret. Amb els preparatius per a la consulta en marxa, la pilota tornava a estar a la teulada del Govern català, que l'endemà de la suspensió va paralitzar la campanya publicitària i els tràmits logístics del 9-N.

La suspensió dels preparatius va posar en alerta a la resta de grups sobiranistes, que van començar a sospitar sobre les intencions de Mas. La unitat que havia caracteritzat fins llavors al bloc proconsulta va entrar en crisi. Per tractar de refer-la, Mas va comminar als líders dels partits que li donaven suport a diverses reunions. En les dues primeres, els partits van donar imatge de cohesió. Però en l'última d'elles, el 13 d'octubre, les negociacions entre les quatre formacions van fallar i tant ERC com ICV-EUiA no van acceptar el nou pla de Mas per esquivar la prohibició del Constitucional.

El president, però, està convençut que la seva proposta pot realitzar-se i tenir gran acollida. La presenta de forma unilateral l'endemà. Al cap de pocs dies l'ANC i Òmnium Cultural, que aglutinen el gruix del moviment social independentista, donen el seu suport al nou disseny del 9-N proposat per Mas, però el condicionen a un avançament electoral abans de primavera de 2015.

El 9-N arriba amb el pes una nova prohibició a l'esquena. La votació, que en el transcurs de les setmanes ha baixat de la categoria de “consulta” a la de “procés participatiu” per esquivar en la mesura del possible les implicacions legals, se celebra. La jornada es va desenvolupar sense incidents d'importància, amb una participació similar a la del referèndum de l'Estatut de 2006.

Al final del dia, 2,2 milions de catalans havien anat a votar, dels quals prop del 80% s'havia decantat pel doble si. La vicepresidenta Joana Ortega va ser l'encarregada de transmetre els resultats. Les llargues cues davant les urnes van ser la foto de la jornada.

El 9-N va resultar una victòria moral per al sobiranisme, però no va dibuixar un nou full de ruta clar per als següents passos del Procés. L'independentisme, que va fregar els 2 milions, es va alçar per primera vegada en la història catalana com una força capaç d'obtenir una majoria parlamentària, però no va deixar tan clar que fos suficient per assolir una majoria absoluta o una victòria en un referèndum oficial.

Des del procés participatiu de novembre, el procés sobiranista català ha entrat en barrina. La unitat del bloc sobiranista està extingida i els grups pressionen Artur Mas perquè convoqui eleccions com més aviat. Per la seva banda, Mas s'ha mostrat partidari d'anar a aquestes anticipades, sempre i quan ERC accepti sumar-se a una llista independentista juntament amb Convergència. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ve rebutjant aquesta fórmula i aposta per concórrer amb la seva marca però com una candidatura sota paraigua independentista. Enmig de les negociacions, la irrupció de Podemos, també a Catalunya, amb un programa de regeneració en clau estatal, disputa ara l'agenda a l'independentisme.